"Des de la Cambra no farem la independència, però és un lloc més en el camí"

Mònica Roca (Barcelona, 1969) és presidenta de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Enginyera de telecomunicacions, va treballar durant una dècada a l'Agència Espacial Europea i actualment, és sòcia i directora d'IsardSat especialitzada en tecnologia per a l'observació de la Terra via satèl·lits. De petita no s'imaginava ser empresària, el seu somni d'infància era ser astronauta i treballar a l'espai. "A la meva carpeta d'EGB hi tenia una estelada, fotos de l'Espai i del Barça", recorda. Rep VIA Empresa al despatx presidencial de la Cambra i parlem en aquesta primera part de l'entrevista de lideratge femení, l'Enxaneta, el llegat de Joan Canadell, les petites, mitjanes i grans empreses catalanes més enllà de l'Ibex 35, el dèficit fiscal o la gestió de la pandèmia. "La perseverança acaba donant fruits", defensa. 

És la primera dona al capdavant de la Cambra en 135 anys. 

La gran responsabilitat és ser presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona més que ser la primera dona presidenta. Ara, hem de posar en relleu que en 135 anys no hi ha hagut cap dona presidenta durant 32 presidents. És un punt d'inflexió i ho hem de regularitzar, que hi hagi tantes presidentes com calgui. 

Necessitem més referents i lideratges en femení?

Efectivament. Al meu discurs d'investidura vaig dir que m'agradaria que a partir d'ara, les nenes tinguin en el seu imaginari poder ser presidentes de la Cambra. Hem de crear referents en diferents àmbits, des de les STEM fins a les altes direccions d'empresa. Falten més presidentes de governs i en concret, de la Generalitat. 

"Falten més presidentes de governs i en concret, de la Generalitat"

Comencem per l’Agència Espacial Europea i IsardSat. 

Tenia 25 anys, era jove i l'Agència Espacial Europea era un món molt masculinitzat. No va ser fàcil, però una de les coses que vaig aprendre és que la perseverança acaba donant fruits. Tenia molt clar què volia des de petita: ser astronauta i treballar en el món de l'espai. Lluitant, ho vaig aconseguir. 

L'Enxaneta ja és una realitat de Catalunya a l'espai. 

Sóc molt defensora de l'estratègia NewSpace de Catalunya perquè és un sector que ja existia i que no tenia el suport d'un govern com el de Catalunya. L'espai ha anat molt lligat a governs amb grans empreses i departaments de defensa. Aquí existia gràcies a la petita empresa que és un reflex del tarannà català. Faltava aquest suport públic que s'ha intentat més d'una vegada, ara s'ha fet bé i em sento orgullosa que ens haguem posat d'acord. 

El secret de la col·laboració públicoprivada. 

El sector privat ha de voler, però també ha de tenir el suport de l'administració. És una molt bona estratègia que arriba en un moment important, no hem perdut el carro i aquest nou concepte d'espai li va molt bé a Catalunya perquè no té un Estat al darrere que aposti per grans projectes de 10 anys de desenvolupament i centenars de milions d'euros.

L'Enxaneta és el primer nanotasèl·lit d'aquesta estratègia promoguda per la Generalitat, es tracta d'una prova de concepte. Amb un no fem res, hi hauria d'haver una constel·lació per poder donar dades interessants al sector privat i que es vagi ampliant aquest ecosistema. 

"Catalunya no té un Estat però som una nació i defensem la nostra llengua, cultura i manera de fer. Jo no recordo no ser independentista"

Quan i per què va decidir que volia ser presidenta de la Cambra?

Sempre he tingut passió per l'espai i el meu país. Després d'estar 10 anys fora, volia fer coses per a Catalunya. Anava a manifestacions, explicava el cas català a l'estranger.

I què explicava?

Que Catalunya no té un Estat, però som una nació i defensem la nostra llengua, cultura i manera de fer. Jo no recordo no ser independentista. A la meva carpeta d'EGB hi tenia una estelada, fotos de l'espai i del Barça. Tenia ganes de fer alguna cosa més i es va començar a organitzar Eines de País. Coneixia la Cambra a través de l'Observatori Dona, Economia i Empresa amb l'Anna Mercadé que m'hi va convidar. Vam fer reunions, votacions i des d'Eines de País teníem molt clar que volíem una candidatura paritària, em vaig animar i vaig rebre el suport. 

S'imaginava de petita ser presidenta de la Cambra?

No gens. De petita no m'imaginava ser empresària. La meva mare va muntar un parvulari, la meva àvia va obrir un bar i les seves germanes van muntar un forn i una pastisseria. Està clar que ho porto a la sang. 

“Hem d’utilitzar la Cambra per aconseguir un Estat independent”, assegurava Joan Canadell en una entrevista a VIA Empresa durant la Diada de 2019.

Per aconseguir un Estat independent cal que diferents institucions es pronunciïn i que no hi hagi por que és el que passa ara pel panorama que tenim. Encara tenim presos i exiliats després de tres anys i mig i no s'ha mogut fitxa al respecte. Malgrat el que està passant, ens hem de pronunciar a favor d'un Estat independent des de diferents institucions. 

La Cambra és un lloc més, l'empresariat és independentista però no tenia la força per manifestar-se perquè qui representava aquest empresariat no ho era. Aquesta representativitat ha d'estar clara i pronunciar-se clarament independentista. Des de la Cambra no farem la independència, però és un lloc més en el camí cap a la independència. 

 "L'empresariat és independentista... Ens hem de pronunciar a favor d'un Estat independent des de diferents institucions"

Segueix en peu el lema de campanya: desvincular l’economia catalana de l’Ibex 35 i no sotmetre’s al poder de l’oligopoli de Madrid?

Clar! Si les empreses estan lligades a l'establishment de Madrid, no aconseguirem que es pronunciïn a favor de la independència perquè els seus interessos estan allà. Ens hem de deslligar d'aquests interessos, s'ha d'apostar pel que és bo per a l'economia catalana i punt. L'aposta del poder de Madrid serà per Madrid i el seu global que segurament no afavorirà Catalunya. Si aquí tinguéssim un Ibex que no es digués Ibex, llavors seria una altra cosa. Volem empreses grans catalanes sense oligopolis. 

Com valora la gestió del Govern català i espanyol de la crisi econòmica de la pandèmia?

No hi ha ningú que ho hagi fet massa bé. Deu haver estat molt difícil i les evidències són a escala mundial. Dit això, és una crisi molt injusta que afecta empreses perfectament solvents i era una obligació per part de l'administració donar-hi ajuts directes. Qui té accessos als mercats és el Govern espanyol i per tant, és a qui més hem reclamat aquests ajuts. 

Ara, és veritat que des del Govern català també es podien fer coses i nosaltres demanàvem que hi hagués un endeutament per part de la Generalitat molt més alt del que hi ha hagut. No sempre hem de ser els bons i portar-nos bé, en aquest cas portar-se bé era afavorir a l'economia i l'empresa i donar ajuts directes. Nosaltres reclamàvem un endeutament per part de la Generalitat que superés el 0,6% i ja s'havia avisat del Govern central que es podia excedir. Moltes comunitats autònomes ho han fet, el País Basc ha arribat al 2% i nosaltres ens hem quedat en un 0,4% o un 0,6% en funció de com facis els números. És molt baix pel que hauríem volgut!

"Volem empreses grans catalanes sense oligopolis" 

Va haver-hi un moment molt difícil al principi i no podíem fer cap altra cosa que tancar-ho tot. Vam donar suport al president Quim Torra amb el tancament però d'això ja han passat 14 mesos i s'ha millorat poc a l'hora de fer els tancaments. S'ha aconseguit contenir la pandèmia a nivell epidemològic millor que en altres llocs però en canvi, a nivell econòmic, hi ha hagut moltes implicacions. 

Quines? 

Nosaltres defensem la tecnologia per ajudar a controlar aquesta obertura, hem fundat el centre de Blockchain Catalunya amb la Conselleria de Polítiques Digitals que és qui ha desenvolupat el projecte Obrir Girona. L'objectiu de la tecnologia és posar-la al servei de la societat. Aquest és un exemple molt clar, amb una infraestructura amb codi QR que et certifica si estàs vacunat, si fa menys de tres mesos que has passat la covid o si t'han fet un test d'antígens en menys de 36 hores. Així pots obrir de forma controlada i sostenible al llarg del temps. 

S'han deixat de banda alguns sectors?

Hi ha sectors que han quedat molt més afectats que altres. Per exemple, restauració, turisme, comerç o autònoms. Que tu no puguis tenir activitat econòmica i hagis de seguir pagant els autònoms em sembla... Era tan fàcil com dir: "Deixeu de pagar". Ha passat en molts països europeus, no és inventar cap roda però el mínim és que no hagis de pagar si no tens activitat econòmica. És a dir, estàs pagant per una activitat econòmica que no tens. S'haurien d'haver perdonat tots aquests impostos i taxes, des del principi. 

Hem apostat per un model econòmic basat en coneixement, tecnologia, talent i alt valor afegit. En el fons, aquesta crisi posa de relleu que teníem una economia fràgil basada en sectors que són fràgils i poc en coneixement. Si aprofitem l'avinentesa que és dolorosa arran d'aquesta batzegada però entenem que hem de reforçar aquest model econòmic, llavors com a mínim haurà valgut la pena. Som un país amb tantes coses maques per visitar que entenc que hi ha d'haver turisme però no basem la nostra economia en el turisme perquè és massa fràgil. Reforcem també el turisme científic, esportiu, cultural o de negoci des de la digitalització. 

"Denunciar el dèficit fiscal és una qüestió de justícia. Per què no està en totes les negociacions?"

Denunciar el dèficit fiscal és fer política o una qüestió de justícia?

Una qüestió de justícia. Afavoriria a l'economia catalana no tenir dèficit fiscal? Fins i tot l'Ayuso hauria de dir que sí! És una qüestió de justícia. 

Com ho canviem?

Demanant, demanant i demanant. No ho oblidem. Per què deixa d'estar damunt de la taula? Per què el dèficit fiscal no està en totes les negociacions? Hem de seguir fent pressió, exigint que es corregeixi aquest model fiscal.