Després de la primera part de l'entrevista amb Mònica Roca que és presidenta de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, parlem en aquesta segona part dels seus grans objectius de mandat, una llei de Cambres que no arriba mai, les causes de la picabaralla patronal i política, la importància de fer lobby, les famoses 14 cadires de plata, el trasllat al 22@ o política-ficció al Parlament de Catalunya. "Jo no m'imagino al Parlament. No ho signaré amb sang perquè tampoc m'imaginava ser presidenta de la Cambra o muntar una empresa", assegura. Els camins de la Cambra són inescrutables.
Dos dels seus grans objectius de mandat són un model econòmic basat en el coneixement i la llei catalana de Cambres. Per què no s’ha aprovat ja la llei de Cambres?
No hi ha només un motiu. La situació tampoc ha ajudat, la consellera Àngels Chacón tenia molt clar que volia aprovar aquesta llei de Cambres i vam començar amb un preàmbul el novembre del 2019 però va haver-hi un malentès per part de les patronals. No hem pretès ser mai agents socials i ells ho van entendre així tot i que els hi vam intentar explicar fins i tot al ple.
Això va complicar la situació, s'hi van posar en contra i als governs no els hi agrada fer coses en contra dels agents socials i econòmics perquè saben que els perjudicarà. Quan al març estàvem en negociacions amb la Conselleria, ens van confinar i vam pensar que era millor fer un decret llei. Alhora, es van aprovar un parell de decrets llei amb patronals i sindicats per part de la Conselleria de Treball i vam pensar que aniria bé.
"Als governs no els hi agrada fer coses en contra dels agents socials i econòmics perquè els perjudicarà"
Semblava que abans de l'estiu estaria aprovat malgrat tenir les patronals molt en contra, vam fer moltes reunions per incorporar totes les seves esmenes fins que la Conselleria va dir que això ja no ho podia incorporar perquè no era legal. Estàvem en una reunió amb la consellera Chacón a l'octubre i llavors la van destituir.
"El mateix dia en què la consellera Chacón estava tancant el text del decret llei amb sindicats i patronals, ja hi havia mitjans que publicaven el seu cessament per part de Torra", explicàvem en una crònica a VIA Empresa.
Va entrar el conseller Ramon Tremosa amb un munt de coses a tocar i aquesta no es va quedar com a prioritat malgrat que Joan Canadell li va insistir molt. Van destituir el president Quim Torra a l'octubre, es va cridar a eleccions i vam entrar en un marc preelectoral que no ajuda perquè ja es pensa en la precampanya. Llavors, ens van dir que el decret llei no entraria així que fem-ho com a proposta de llei en lectura única.
Fotografia d'Àngel Bravo
En general, això no agrada i ja em va avisar la CUP que tenia poca garantia jurídica i no era el que volíem. Amb lectura única i sense poder fer esmenes, no va quallar a la sessió parlamentària abans de les eleccions. Ningú es volia posar ningú en contra. Aquest és l'històric i mentrestant, jo no paro de dir a la Conselleria que és la seva obligació desplegar aquesta llei.
Obligació i compromís de mandat.
No només el seu compromís de mandat, això ve d'una llei espanyola que s'ha de desplegar des de les comunitats autònomes. No queda cap comunitat sense llei de Cambres, nosaltres la volem i ells tenen l'obligació de fer-la. La necessitem perquè ens dóna suport jurídic, representativitat i empara per ajudar les empreses. Nosaltres no hi guanyem res, és per ajudar les empreses que és a qui ens devem i allò que volem. No hi ha alternativa, s'ha de desplegar la llei de Cambres.
"No queda cap comunitat sense llei de Cambres"
Serà aquesta la legislatura de la llei de Cambres?
Crec que sí, durant aquests dos anys que queden. Em semblaria molt greu que no es desplegués aquesta llei de Cambres o, com a mínim, un decret llei que ens doni l'empara mentre es desplega aquesta llei.
Com ha afectat la picabaralla entre partits polítics?
Des de la Conselleria d'Empresa que era Junts vam tenir més suport perquè era la nostre tutelar. Ara bé, Empresa ens deia aneu a la Conselleria d'Economia que és d'ERC per buscar el pressupost. És a dir, a uns els hi demanàvem la llei i als altres, els diners. Ara demanem un govern cohesionat, però això ja s'ho han de manegar ells: no som nosaltres qui hem d'anar a una conselleria i després, a l'altra. ERC té o accepta més pressió de patronals i sindicats perquè hi està més lligat. Ho hem vist amb diferents exemples de gent movent-se d'un lloc a l'altre, però estic segura que ERC donarà suport a aquesta llei de Cambres. El secretari Albert Castellanos m'ha manifestat el seu suport.
Quina és la principal causa del conflicte amb Foment o Pimec?
No m'agrada veure-ho com un conflicte perquè és confirmar una cosa que jo no vull. No hi ha conflicte per part nostre, ara seria innocent no veure que s'ha trepitjat algun ull de poll. És inevitable que hi hagi una lluita per la representativitat i pels pressupostos que no són infinits i al final, es té la visió que si els hi donen a ells llavors no ens ho donaran a nosaltres.
Tots tenim l'obligació d'ajudar l'empresariat i la diferència amb una patronal és que es deu al patró mentre que la Cambra es deu a tot l'empresariat i a les empreses en global. Per això, nosaltres tenim les patronals al ple. No em cansaré de dir que no té cap sentit que nosaltres estiguem discutits i menys encara en la situació actual on hi ha feina per a tots. El que és bo per a un també ho serà per als altres.
"No vull que hi hagi conflicte amb Foment i Pimec, però s'ha trepitjat algun ull de poll"
Tant de bo!
Hem de mirar de col·laborar i després cadascú ja té la seva visió. Foment representa a les grans empreses i amb Josep Sánchez Llibre hi tinc molt bona relació. Diu que ell també té moltes pimes, però en general representa una part de l'empresariat que és més gran però és veritat que Pimec representa la petita i la mitjana empresa catalana. Hi ha feina per a tots, ens devem a les empreses i hem de trobar el camí per treballar plegats.
També es parla de discrepàncies per la representativitat, el finançament i fins i tot per una qüestió d'egos.
És una mica tot. De fet, ajuda que les dues primeres línies tant de Pimec com de Cambra s'hagin canviat perquè ens permet començar de zero i apartar així els egos. Hi ha un històric entre Joan Canadell i Josep González que no ajudava a l'acord i a treballar plegats. Això ha millorat. Demano al Govern que sigui capaç d'incloure un pressupost per a les 13 Cambres de Catalunya que representem a 650.000 empreses que són el teixit empresarial català. La nostra representativitat és enorme, Foment i Pimec estan molt per sota.
Quina ha de ser la funció de la Cambra de Barcelona: ajudar les empreses i autònoms o fer de lobby?
Fem i sempre hem defensat el paper de lobby. Ens hem posicionat sempre en defensa de l'empresariat davant de les administracions. La Cambra dóna molts serveis per ajudar l'autònom i la petita empresa. En canvi, una gran empresa necessita menys ajuts de la Cambra. Hem donat el servei per tal que cap empresa tanqui i pugui aixecar el seu negoci.
Fotografia d'Àngel Bravo
Hem donat tota mena d'ajuts i serveis des de pàgines web, assessorament o reinventar-se i reorientar-se en plena crisi. Fem molts serveis de formació, oferta i demanda no van de la mà i intentem conèixer les necessitats de les empreses via el servei de consultes. També estem fent projectes de transferència de coneixement i de tecnologia perquè les empreses entenguin que es pot oferir aquest coneixement des de les universitats, centres de recerca o FP.
Com li diria a un empresari que la Cambra té un paper clau per a l'economia catalana?
No som una patronal, tenim una visió més àmplia del teixit empresarial i de l'ecosistema de Catalunya. Com pot beneficiar-se un empresari o empresària de la Cambra? Defensarem el seu sector, farem lobby, l'ajudarem a prosperar, millorar i modernitzar-se amb el model econòmic de coneixement i digitalització que defensem. Tenim una cartera de serveis que van des de la internacionalització fins a la transformació digital o la formació.
Tenen el suport de les 14 grans empreses o els posen traves?
En absolut! Estem treballant totalment alineats amb aquestes empreses. A les comissions de la Cambra que són consultives és on hi ha l'expertesa que és el que ens enriqueix i ens ajuda a fer posicionament i pressió a les administracions. Les 14 cadires han d'estar a les comissions que volen estar, n'hi ha de molt actives i hem tingut reunions personals per intentar que estiguin contentes i tenir un bon esperit de col·laboració. Totes són conscients que poden ajudar molt, nosaltres ens devem a la petita empresa que és la que més necessita el nostre ajut.
"Les 14 grans empreses haurien de tenir veu però no vot al ple de la Cambra... És erroni que pagant es pugui decidir qui és president"
A favor o en contra de les cadires de plata?
Hi estic en contra, com a concepte. No es pot concebre que en qualsevol ple de qualsevol cambra parlamentària hi hagi unes cadires que pagant puguin canviar el sentit del vot. Contra aquestes empreses, no hi tinc res. Només faltaria. Han vingut a col·laborar, són conscient que hem de treballar per a la petita empresa i l'autònoma i les grans empreses poden donar més que rebre.
També hi ha altres maneres de col·laborar: tenir veu però no vot al ple. Com els 25 vocals consultors que tenim. És erroni que pagant es pugui decidir qui és president o no.
Fa anys que també es parla del trasllat de la Cambra al 22@.
Evoluciona favorablement, hi ha negociacions amb l'Ajuntament de Barcelona. No puc parlar de plans, però està en marxa i s'ha d'aprovar en els plens de la Cambra i l'Ajuntament de maig i juny, respectivament. Abans s'ha d'aprovar al comitè executiu. La data prevista és per al 2024. Ara es vol enfocar més a donar servei a les empreses que no pas a la Cambra i als seus treballadors.
"La data prevista per al trasllat de la Cambra al 22@ és el 2024"
La pandèmia ha provocat un canvi de paradigma: una manera de treballar diferent gràcies al teletreball. A la Cambra ens vam digitalitzar a corre-cuita, però molt bé i tots els serveis ja estan digitalitzats. És interessant el 22@ perquè ens dóna aquest punt de vista tecnològic però l'edifici no té res a veure al que s'hagués definit ara fa un any i es tracta de crear espais de coworking i hubs.
On s'imagina després de la Cambra: fent política al Parlament de Catalunya o aixecant més que mai el vol d’Isardsat?
Jo no m'imagino al Parlament de Catalunya. No ho firmaré amb sang perquè tampoc m'imaginava com a presidenta de la Cambra o muntant una empresa. La vida dóna moltes voltes i en canvi, sí que m'imaginava d'astronauta que no ho sóc. L'empresa no la deixaré perquè és una cosa de vida i és un somni. L'espai m'apassiona i no ho deixaré mai. Es poden compaginar coses i hi ha un aspecte de l'empresariat que el trobo molt interessant i m'agradaria promoure aquest model econòmic basat en el coneixement, el valor afegit i el talent.
No descarto tenir un paper dins el món científic i tecnològic, però més d'organització i no estar només a la meva empresa. No he decidit que faré quan plegui de la Cambra, però de moment l'estic gaudint molt i s'està fent molt bona feina perquè hi ha un equip potent treballant en el model de coneixement.