Les dades econòmiques que han aparegut aquestes dues darreres setmanes confirmen la bona salut de l'economia catalana tant durant el 2017 com durant el primer trimestre de 2018. Dels darrers deu últims indicadors econòmics publicats, nou d'ells són positius i d'aquests nou n'hi ha sis per sobre de la mitjana espanyola. Aquesta setmana s'han publicat dades de dos indicadors importants: la taxa d'inflació i la confiança empresarial.
La política catalana sembla haver-se estabilitzat després de l'entrevista del director de TV3, Vincent Sanchís, al president Carles Puigdemont d'aquesta setmana. El missatge central és que hi hauria Govern a principis de maig. D'altra banda, el tribunal alemany que ha de prendre una decisió sobre l'extradició de Puigdemont va descartar el delicte de rebel·lió malgrat que és incert si és una decisió definitiva o si la fiscalia alemanya la pot recórrer. Tant a Bèlgica com a Escòcia la fiscalia ha demanat més temps, ja que vol sol·licitar més informació al Tribunal Suprem espanyol per tal d'avaluar l'euroordre. A Suïssa no tenim encara notícies, però el ministre Alfonso Dastis viatjarà el dia 26 per reunir-se amb el Govern suís per tractar l'extradició de Marta Rovira.
IPC i confiança empresarial
La taxa d'inflació de l'economia catalana segueix essent, un mes més -i ja en van més de 85- la més elevada de l'Estat i que s'enfila a l'1,5% anual aquest mes de març envers 1,4% anual del mes de febrer, el que suggereix que la demanda interna catalana és la més robusta de tot l'Estat. Si comparem les dades de febrer amb les de març, trobem que és a Catalunya on menys accelera la taxa d'inflació malgrat mantenir la primera posició. Aquest fet casa bé amb el que els explicava en la darrera columna sobre les estimacions del PIB català en temps real d'Airef: l'economia catalana dóna senyals evidents de desacceleració que aparentment es materialitzaran en aquest segon trimestre de 2018 però aquesta desacceleració és petita: 1,4 dècimes.
Les dades de confiança empresarial aparentment són força bones per l'economia catalana. Durant el primer trimestre ha augmentat un 1,8% a Catalunya mentre que a tot l'Estat ho ha fet un 0,4%. Destaquen les Illes Balears, on la confiança empresarial ha augmentat un 8%, una xifra inusualment elevada i que caldrà veure les pròximes setmanes si es tradueix en més creixement econòmic. Tot i que les dades de confiança empresarial són bones, cal contextualitzar-les una mica. Catalunya ocupa la quarta posició a tot l'Estat en termes de confiança empresarial i la primera en inflació.
La confiança dels empresaris és bastant sensible a curt termini a la taxa d'inflació (poden percebre més facturació quan en realitat el que existeix és més inflació) el que suggereix que aquest augment de la confiança podria no ser suficientment elevat per mantenir el ritme de creixement econòmic actual (0,7% per al primer trimestre).
La carta de Puigdemont
La política catalana comença a millorar una mica darrerament -tot i que no sé si hauria de posar això per escrit: cada vegada que ho faig tenim un daltabaix-. L'entrevista a Puigdemont ens ha donat dues idees importants: hi haurà Govern i, en cas de no haver-hi, serà perquè l'Estat impedeix la investidura. En aquest sentit, les darreres notícies que tenim és que el president del Parlament, Roger Torrent, s'ha adreçat al Tribunal Constitucional per demanar que les cautelars de la Comissió de Drets Humans de l'ONU siguin garantides per tal que Jordi Sánchez pugui ser investit.
El cert és que Espanya té sis mesos per fer-ho i el Parlament només un mes per investir un president, cosa que suggereix que Sánchez no té cap possibilitat de ser President. És per això que Junts per Catalunya ha impulsat ja la reforma de la Llei de Presidència per tal de permetre la investidura a distància de Carles Puigdemont.
L'escenari principal és que el Tribunal Constitucional suspengui cautelarment la llei per analitzar si és constitucional i, per tant, arribem a principis de maig amb tots els camins bloquejats. Serà aleshores el moment de prendre una decisió sobre qui ha de ser el President. Les fonts que he consultat apunten a Elsa Artadi o Marta Madrenas com les principals candidates, essent Ernest Maragall descartat. Aparentment, només Ferran Mascarell està maniobrant per ser el president, però el cert és que Puigdemont no ha pres cap decisió en ferm sobre qui serà el candidat en l'escenari de bloqueig.
Les contradiccions de Montoro i Llarena
Els exiliats continuen millorant la seva posició dia a dia. La setmana passada el jutge alemany va decretar llibertat amb cautelars per a Puigdemont, el que implica que tots els exiliats estan fora de la presó, situació que contrasta amb la dels presos a Espanya.
A les democràcies avançades els polítics catalans viuen en llibertat, però no a Espanya, el que al meu entendre obre interrogants importants sobre l'Estat espanyol: pertany Espanya a Occident? Malgrat que a hores d'ara és incert si el tribunal alemany ha descartat definitivament l'extradició per rebel·lió, la premsa alemanya explica que hi ha seriosos dubtes sobre el delicte de malversació. Aquests dubtes s'han traslladat també a Espanya, ja que el Jutge Pablo Llarena ha sol·licitat al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, documentació referent a les seves declaracions a El Mundo on afirma que no s'ha gastat ni un euro de diner públic en el referèndum d'autodeterminació.
El ministeri d'Hisenda va emetre un comunicat dimecres a la nit anunciant que enviaria la Comptabilitat Nacional al Suprem perquè Llarena pogués verificar que ha estat així. El cert és que les dades que aporta la Guàrdia Civil no casen amb les de la Intervención General del Estado, condició imprescindible per poder armar una acusació de malversació. Llarena haurà de decidir què fer amb aquesta acusació. Tant Bèlgica com Escòcia han decidit demanar més informació al Tribunal Suprem i per això han suspès les vistes programades per a la setmana passada. La credibilitat de les institucions espanyoles empitjora notablement dia a dia i, el que és pitjor, és que ni tan sols aconsegueixen els seus objectius.