• Economia
  • Mor Antoni Subirà, exconseller d'Indústria i impulsor dels clústers

Mor Antoni Subirà, exconseller d'Indústria i impulsor dels clústers

Subirà va ocupar la conselleria de la Generalitat entre 1989 i 2002

Antoni Subirà va ser conseller d'Indústria, Comerç i Turisme | Fundació Enciclopèdia Catalana
Antoni Subirà va ser conseller d'Indústria, Comerç i Turisme | Fundació Enciclopèdia Catalana
Europa Press
Barcelona
08 de Gener de 2018
Act. 08 de Gener de 2018

L'exconseller d'Indústria de la Generalitat durant el Govern de Jordi Pujol, Antoni Subirà, ha mort aquest diumenge, segons ha anunciat el president català Carles Puigdemont a través de twitter. "Ha mort el conseller Antoni Subirà. Li devem moltes coses, especialment el paper internacional exitós de Catalunya en política de clústers", ha reivindicat.

Subirà, nascut a Mataró el 1940, va ser un dels fundadors a la clandestinitat de CDC juntament amb Jordi Pujol i Miquel Roca, així com el conseller més longeu dels 23 anys de govern de l'expresident de la Generalitat.

Enginyer, professor i consultor

Casat amb una cosina de Pujol, amb qui va tenir tres fills, va créixer en una família d'industrials i es va doctorar en Enginyeria Industrial, després de la qual cosa es va traslladar als Estats Units i va tornar el 1965 a Catalunya per incorporar-se al IESE com a professor de direcció econòmica, i també va exercir com a consultor per a diverses empreses.

El seu interès per la política es va accentuar durant la transició i, juntament amb Pujol i Roca, van fundar CDC, partit en el qual va exercir diferents responsabilitats fins el 1980, any en el qual va ser triat diputat al Parlament, i poc després va ser portaveu del grup parlamentari de CiU.

Subirà és nomenat conseller d'Indústria i Energia el 1989, i set anys després conseller de Comerç i Turisme, fins a finals de 2002. Com conseller, va impulsar la internacionalització del sistema productiu català, la implantació d'infraestructures tecnològiques avançades de serveis a diferents sectors, i va formar part de nombrosos consells: COPCA, Institut Català de Consum, Institut Català de Tecnologia, Turisme de Catalunya, Centre Internacional de Mètodes Numèrics de l'Universitat Politècnia de Catalunya, Catalana d'Iniciatives, ICEX i Fira Internacional de Barcelona.

La polèmica

Durant la seva trajectòria com a conseller, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el va investigar per presumpte suborn, encara que el cas es va arxivar, i va destacar també la seva oposició i crítica al cas Turisme, pel qual presumptament el Govern va encarregar informes a empreses vinculades a dirigents de CiU que després no es van arribar a lliurar.

La seva gestió al voltant del cas Lear, multinacional de components de l'automòbil, de la Maison de la Catalogne a París i la normativa sobre subministrament elèctric, després dels nombrosos corts i apagades del temporal de neu que va assotar Catalunya en 2001, van ser algunes de les qüestions més polèmiques sent conseller.

Enciclopèdia i Universitat

Després del seu adéu de la política, Subirà va reprendre la seva carrera universitària i es va incorporar de nou com a professor d'administració d'empreses a l'IESE.

El 2016 va ser nomenat president de la Fundació Enciclopèdia Catalana, substituint Jordi Porta, i també va assumir la presidència del consell d'administració del grup d'empreses, encapçalat per Enciclopèdia Catalana, i del que depenen la comercialitzadora Digec, l'editorial La Galera, les participacions en Edicions 62 i la distribuïdora Àgora.