Ni Administració ni empreses milloren significativament els terminis de pagament durant el 2017. El termini mitjà de pagament a proveïdors es va reduir en el sector públic en sis dies (-8,4%), passant de 71 a 65 dies, mentre que en el sector privat es va mantenir en 77 dies, per la qual cosa es manté en tots dos casos lluny dels 30 i 60 dies que estableix la llei, respectivament.
Així es desprèn de l'informe sobre morositat corresponent a l'any 2017 i elaborat per la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM), que destaca que per quart any consecutiu el sector públic ha presentat un millor comportament que el privat, que en 2017 es va estancar sense registrar cap millora.
El president de la PMcM, Antoni Cañete, assenyala que, d'aprovar-se i implementar-se correctament el règim sancionador, l'any que ve els terminis mitjans de pagament de les empreses es reduiran "notablement" per l'engegada de les noves lleis i del règim sancionador que inclou una d'elles.
Segons l'estudi, elaborat a partir de més de 700 enquestes realitzades a les seves organitzacions associades i alienes, l'any passat el 72% dels proveïdors va tenir contractes o acords comercials amb clients que els imposaven terminis de pagament superiors als 60 dies que estableix la llei.
A això també se suma que, en cas de patir impagaments, el 85% dels proveïdors mai o gairebé mai van exigir als seus clients morosos els interessos de demora; i el 92% dels proveïdors no van exigir la indemnització legal per costos de recobrament en cas de retard o impagament.
Per la PMcM, això podria ser per més per la por a perdre el client i al sistema de reclamació en si, que pel propi desconeixement, perquè el 71% dels enquestats assegura conèixer la legislació existent. No obstant això, Cañete apunta que, "després de vuit anys, no deixa de sorprendre que un 29% de les empreses encara la desconegui".
Així mateix, la ràtio de morositat (percentatge d'impagaments respecte al total de facturació), es va xifrar en el 2,4%, la qual cosa va significar un lleuger augment de 0,1 punts percentuals respecte a 2016.
Nou marc legislatiu
Gairebé la totalitat dels enquestats (92%) va manifestar estar a favor de la implantació d'un règim sancionador, mesura que està contemplada en la proposició de llei de Reforç de la Lluita contra la Morositat, de l'aprovació de la qual està prevista al Congrés per al primer semestre de l'any.
La instauració d'aquest sistema de multes en el sector privat "és la peça clau que falta per acabar d'una vegada per sempre amb la xacra de la morositat, que minva la competitivitat de les nostres empreses i del país i que ha causat ja el tancament d'un terç de les 500.000 empreses que han desaparegut des de l'inici de la crisi", ha subratllat Cañete.
Precisament, de l'engegada d'aquest règim sancionador dependrà en part l'èxit de la Llei de Contractació Pública -que va entrar en vigor el passat 9 de març-, al no contemplar aquesta cap sistema de multes. "Comptem amb el compromís de tots els partits polítics per aprovar la nova llei de sancions i assegurar la seva eficàcia", ha afegit Cañete.
L'informe també mostra que el6 3% de les empreses enquestades coneix les novetats que implica aquesta nova Llei de Contractes del Sector Públic, si bé només un 29% manifesta que presenta contractes de licitació pública.
Del 71% restant, un 13% assegura no fer-ho per la dificultat que representa el procediment; i un 5% tampoc ho fa per les males experiències que ha tingut amb els terminis de pagament de les administracions públiques.
Segons la PMcM, ja no haurien de registrar-se nous trucs o paranys que entelin l'eficàcia de les lleis referides a la Contractació Pública i la de Reforç de la Lluita contra la Morositat, per la qual cosa veu imprescindible que s'assegurin temes com que la data de l'alta de la factura sigui la real, i que es concreti de forma "eficient i eficaç" la seva implementació, definint què administració pública serà l'encarregada d'imposar les sancions.
L'organització qualifica de "avanç històric" per a pimes i autònoms la Llei de Contractes del Sector Públic, que ha aconseguit un "enorme consens" entre grups de tot l'arc parlamentari, després d'un tràmit parlamentari "llarg però constructiu i fructífer", en el qual es van succeir les aportacions d'organitzacions com PMcM i Pimec.
"S'ha aconseguit que no s'hagi legislat en benefici sol d'uns pocs, sinó darrere del ben comú de la gran majoria d'empreses que constitueixen el nostre país, això és, de pimes i autònoms", ha celebrat Cañete.