Mohan Munasinghe és un dels grans líders mundials en economia, energia, medi ambient i desenvolupament sostenible. Va rebre el Premi Nobel de la Pau 2007 juntament amb Al Gore i el Premi Nobel de Medi Ambient 2021 (Blue Planet Prize). Nascut i educat a la ciutat de Colombo (Sri Lanka). Va conèixer la seva dona gràcies al tenis. "He tingut sort en les meves decisions i l'atzar també contribueix a l'èxit", recorda en aquesta entrevista a VIA Empresa en el marc del Cornellà Creació. Fa més de 50 anys que medita cada dia a primera hora del matí. La seva trajectòria està lligada a la Universitat de Cambridge, l'MIT, la Universitat de McGill i la Universitat Concordia alhora que ha treballat al Banc Mundial, al grup intergovernamental d'experts sobre el canvi climàtic (IPCC) o al consell de qualitat ambiental (CEQ) del president dels Estats Units, entre d'altres. L'expresident de Sri Lanka li va proposar fer carrera política i va respondre el següent: "Sóc més eficaç com a implementador de polítiques, entre bastidors". És precisament entre bastidors com va idear Sustainomics que és un dels grans pilars de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides i els ODS, així com de l'Acord sobre el clima de París de 2015.
Nascut i educat Sri Lanka.
Molts bons records d'una infància feliç i segura. Vaig créixer en una casa amb un jardí gran, on podia pujar als arbres i gaudir de la natura. M'agradava pescar peixos per a l'aquari de casa. Els amics de l'escola venien a "passar el dia" a casa i sempre jugàvem a l'aire lliure, sense videojocs ni telèfons mòbils ni televisió per distreure'ns! M'agradava molt l'astronomia i vaig construir un telescopi reflector i encara conservo un telescopi que vaig fer servir durant més de 40 anys per mostrar els planetes i les estrelles als meus fills.
Recordo que també anava a l'escola primària amb un carro empès per la carretera per un home descalç. Quan era adolescent anava en bicicleta a l'escola i les carreteres -amb molts pocs cotxes- eren molt més segures que avui per als nens. Amb els amics escoltàvem els partits internacionals de cricket a la ràdio que era la meravella tecnològica d'aquella època.
Visca la ràdio!
Era afortunat i tenia uns pares que em van animar a explorar-ho tot des de ben petit, tant a l'escola com en els esports. He tingut sort en les meves decisions i l'atzar també contribueix a l'èxit. Vaig tenir molt bons professors de física i matemàtiques que es van convertir en les meves assignatures preferides. El tenis era el meu esport preferit i encara el practico i de fet, va ser així com vaig conèixer la meva dona Sria quan era adolescent. Ella es va convertir en la campiona femenina de Sri Lanka de 1968 i 1969.
A què es volia dedicar?
El meu viatge intel·lectual va començar amb l'anglès. La meva mare em va començar a ensenyar l'anglès i les matemàtiques amb només cinc anys. Vaig estudiar enginyeria a la Universitat de Cambridge perquè el meu pare era enginyer. Vaig cursar el postgrau en física a l'MIT i la Universitat de McGill. Vaig fer també economia a la Universitat de Concòrdia perquè volia ajudar de forma directa a les persones pobres dels països en desenvolupament.
"El meu viatge personal eclèctic em va ajudar a desenvolupar Sustainomics que és una metodologia holística, transdisciplinària i pràctica per fer el desenvolupament més sostenible"
Quin era el seu somni?
De l'enginyeria, la física i l'economia vaig interessar-me per l'energia, l'aigua, el transport, les TIC i els recursos ambientals. El meu focus ara és la pobresa, els desastres, el canvi climàtic i el desenvolupament sostenible. He impartit cursos de postgrau universitari, he fet investigació i també moltes publicacions. El meu viatge personal eclèctic em va ajudar a desenvolupar idees que han rebut un modest reconeixement mundial com a contribucions innovadores, especialment Sustainomics. Es tracta d'una metodologia holística, transdisciplinària i pràctica per fer el desenvolupament més sostenible i el camí del creixement verd més inclusiu i equilibrat (balanced inclusive green growth or BIGG, en anglès).
Va començar a treballar per al govern de Sri Lanka en energia i telecomunicacions.
L'any 1977 va tenir lloc un esdeveniment clau mentre estava de vacances a Colombo (Sri Lanka). Em vaig reunir informalment i vaig assessorar sobre la crisi energètica mundial a J.R Jayewardene que aleshores era el líder de l'oposició i estava en plena campanya per a les eleccions generals. Vam mantenir el contacte després que guanyés les eleccions i formés govern. L'any 1980 es va posar en contacte amb el Banc Mundial a través del nostre ambaixador a Washington DC per sol·licitar els meus serveis com a assessor sènior d'energia. Jo encara no tenia 35 anys i va ser molt afalagador! Molts em van aconsellar que no acceptés una feina tan arriscada en política i que no abandonés la meva carrera en una organització internacional de primer nivell.
I va tirar pel dret.
Vaig acceptar l'oferta i vaig treballar per al president Jayewardene com a assessor sènior d'Energia i cap de TIC durant cinc anys, sense remuneració (pro-bono). Treballar en un càrrec d'alta responsabilitat per al meu país i per a un líder poderós va ser una experiència única. Em vaig posar a treballar en les matèries d'energia, desenvolupament i mitigació de la pobresa. Vaig dirigir l'equip que va preparar el pla energètic nacional integrat (INEP) per a Sri Lanka l'any 1985 que va ser una de les primeres iniciatives d'aquesta mena arreu del món. Vaig rebre el premi de l'Associació Internacional d'Economia de l'Energia (IAEE) i l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units també va destacar la política nacional en informàtica de Sri Lanka.
"L'estatus mundial actual es resumeix en dos grans èxits internacionals: l'Agenda 2030 de les Nacions Unides i els ODS i l'Acord de París COP21 sobre el Canvi Climàtic. El progrés fet fins ara és decebedor"
Ha pensat en algun moment dedicar-se a la política?
El president va ser el meu mentor. Just abans de tornar al Banc Mundial, em va preguntar en privat si estaria interessat en una carrera política, i vaig respondre el següent: "Gràcies senyor, però crec que sóc més eficaç com a implementador de polítiques, entre bastidors".
Què hem aconseguit durant les últimes dècades en la lluita pel desenvolupament sostenible i el canvi climàtic?
L'estatus mundial actual es resumeix en dos grans èxits internacionals de 2015: l'Agenda 2030 de les Nacions Unides i els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i l'Acord de París COP21 sobre el Canvi Climàtic. El progrés fet fins ara és decebedor. Estem encara molt endarrerits si ho comparem a les grans esperances que teníem quan vam impulsar la històrica Agenda 2021 i la CMNUCC a la Cimera de la Terra de l'ONU de 1992 a Rio de Janeiro. Em vaig adonar que no estàvem fent prou quan vaig aplicar els meus coneixements acadèmics en sectors com l'energia, l'aigua i els recursos mediambientals. Vaig centrar-me en els problemes energètics globals quan em vaig incorporar al Banc Mundial l'any 1975, poc després de la primera crisi del petroli de 1973-1974. Les aplicacions en aigua, transport, TIC o recursos naturals van ser el següent pas vinculat a la implementació de projectes en més de 70 països.
Quan vaig tornar al Banc Mundial després de la meva etapa a Sri Lanka, volia fer encara més per al medi ambient i el canvi climàtic. Vaig fer un treball de fons per al famós informe Bruntland de la Comissió Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament de 1987 que es titulava El nostre futur comú. A principis de la dècada de 1990, vaig ser assessor del Consell de Qualitat Ambiental (CEQ) del president dels Estats Units i vaig aprendre encara més sobre la implementació de la política ambiental nord-americana.
Què va aprendre?
Tant el Banc Mundial com l'FMI estaven controlats per països rics que havien promogut constantment el creixement econòmic, ignorant en gran manera els danys als recursos naturals. A la dècada de 1980 van sorgir evidències clares que algunes activitats econòmiques causaven danys al medi ambient. Augmentava la pressió de les organitzacions no governamentals i mediambientals i el 1990 el Banc Mundial em va nomenar cap de política ambiental. Vaig implementar moltes directrius, inclòs el manual d'avaluació ambiental que es va aplicar a tots els projectes del Banc Mundial.
"Tant el Banc Mundial com l'FMI estaven controlats per països rics que havien promogut constantment el creixement econòmic, ignorant en gran manera els danys als recursos naturals"
L'any 1995, coincidint amb el 50è aniversari de l'FMI i del Banc Mundial, em van convidar a fer el discurs principal als ministres de finances dels països membres. Tenien una mentalitat molt favorable a l'economia i vaig intentar explicar en termes econòmics per què el medi ambient era important. Els vaig mostrar com canviar algunes pràctiques insostenibles i trobar noves solucions. Aquesta va ser la meva modesta contribució a la difusió de la filosofia de l'economia ambiental i la sostenibilitat a totes les escales del Banc Mundial i de l'FMI. L'any 1990 també vaig començar a treballar amb l'IPCC -on vaig ser vicepresident- per integrar les polítiques de canvi climàtic a l'estratègia de desenvolupament sostenible.
Ho va aconseguir?
La meva contribució principal per resoldre problemes de desenvolupament sostenible va ser Sustainomics, seguit del model de creixement verd inclusiu equilibrat (BIGG) per implementar els objectius de desenvolupament sostenible (ODS). Quan vaig presentar Sustainomics per primera vegada, els meus companys del Banc Mundial em van preguntar per què, com a economista, donava la mateixa importància al medi ambient i a la societat.
Vaig haver de demostrar que l'economia té les seves limitacions i que era necessari un enfocament transversal per abordar temes més complexos i multidisciplinaris com la pobresa-desigualtat, els desastres, el canvi climàtic i el desenvolupament sostenible. La meva formació multidisciplinària va ser essencial i les meves habilitats de formació en matemàtiques i idiomes van ajudar a millorar les meves habilitats analítiques i comunicatives. L'enginyeria em va fer més pràctic i orientat a les solucions, buscant resultats de benefici mutu i maneres d'equilibrar els objectius en conflicte. La física em va fer buscar significats, simetries, harmonies i fonaments bàsics més profunds. Del com funcionen les coses propi de l'enginyeria al per què hauria de fer el que estic fent implícit en la física. L'economia va influir en què volia fer pel que fa a les meves opcions de carrera i estar així més orientat a la gent i al meu pont cap a les ciències socials.
Nous ponts i nous objectius?
Els meus extensos viatges des de l'època d'estudiant, a tots els continents i a la majoria de països, em van ajudar a apreciar altres cultures i persones. Treballar al sistema de les Nacions Unides durant més de quatre dècades em va ajudar a aprofundir encara més en les habilitats multiculturals. A partir dels anys 70 també em vaig esforçar a difondre, impartint cursos a les universitats, realitzant tallers de formació, fent publicacions i fent discursos públics. Tot això em va portar fins a Sustainomics. La meva gran motivació va ser l'estatus insostenible del món i els principals problemes que van trobar analistes i professionals durant els anys 90 per trobar solucions pràctiques i integrals als múltiples i complexos problemes del desenvolupament sostenible.
"El creixement insostenible està perjudicant l'economia. M'explico: L'any 2030 necessitarem dos planetes per mantenir la nostra forma de vida actual i el 20% més ric de la població mundial consumeix més del 85% dels recursos planetaris"
“El creixement està perjudicant l'economia,” assegurava el professor Giorgos Kallis en una entrevista a VIA Empresa.
Estaria d'acord amb l'afirmació més completa: "El creixement insostenible està perjudicant l'economia". Tinc un gràfic que mostra la petjada ecològica global de la humanitat. És a dir, la càrrega total imposada a l'entorn planetari per donar suport als nostres estils de vida.
Petjada ecològica humana i patró de consum global injust
M'explico: el panell (a) mostra que la humanitat ja està fent un ús excessiu de recursos ecològics equivalents a 1,7 Terres i de cara a l'any 2030 necessitarem l'equivalent a dos planetes per mantenir la nostra forma de vida actual. El panell (b) té una copa de xampany que mostra com el 20% més ric de la població mundial consumeix més del 85% dels recursos planetaris que suposa 60 o 70 vegades més que el consum del 20% més pobre.
A més, només un 1% dels rics emet 175 vegades més gasos d'efecte hivernacle per càpita que el 10% més pobre. El panell inferior posa de manifest com no hem estat capaços d'erradicar la pobresa en el passat perquè quan els rics consumeixen més d'un planeta, no queden recursos per ajudar els pobres. Aquests són els grans temes de Sustainomics i el motiu pel qual moltes promeses dels líders mundials no s'han complert després que la Declaració Universal dels Drets Humans de l'ONU (UNHDR) fos aprovada per tots els països l'any 1948.
En quin punt ens trobem avui?
Avui tenim els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), però els 17 objectius ja estaven inclosos a l'UNHDR original, destacant que no hem estat capaços de fer cap progrés real en desenvolupament sostenible durant més de 70 anys! Si no es fa res, les forces del mercat sense restriccions i la manca de valors ètics i morals provocaran més pobresa, desigualtats, pandèmies, problemes ambientals, terrorisme i col·lapse del sistema global. No obstant això, els rics viuran còmodament en enclavaments, i els més pobres moriran fora, en la misèria.
"No hem estat capaços de fer cap progrés real en desenvolupament sostenible durant més de 70 anys!"
Sustainomics és la solució?
Vaig presentar Sustainomics per primera vegada a la Cimera de la Terra de Rio de l'ONU durant l'any 1992 per proporcionar solucions pràctiques. És un marc pràctic i transdisciplinari per idear estratègies integrals a llarg termini necessàries per afrontar problemes complexos i interconnectats i fer que el desenvolupament sigui més sostenible.
Sustainomics s'ha aplicat pràcticament a tot el món i s'ha ensenyat àmpliament durant 30 anys. Ha contribuït a dos grans acords globals del segle XXI: l'Agenda 2030 de les Nacions Unides i els ODS, i l'Acord sobre el clima de París de 2015.
Quins són els grans principis de Sustainomics?
Sustainomics inclou quatre principis clau i que són rellevants a llarg termini. El primer principi és harmonitzar el triangle del desenvolupament sostenible, que inclou tres dimensions clau: econòmica, ambiental i social (Figura 2). La prosperitat econòmica és necessària per ajudar milers de milions de persones pobres. Tanmateix, és igualment important protegir la natura (això inclou també el clima) perquè el creixement econòmic és inacceptable si destrueix el medi ambient. També necessitem un marc social inclusiu per reduir la pobresa i la desigualtat.
Triangle de desenolupament sostenible - econòmic, social i ambiental
Així doncs, les pràctiques de desenvolupament actuals són insostenibles i cal una transformació radical de la producció i del consum. La integració i l'harmonia ajudaran a evitar la destrucció del capital social i natural, mitjançant capital econòmic (o construït) impulsat exclusivament pel creixement, incloses màquines, edificis i carreteres.
"El creixement econòmic és inacceptable si destrueix el medi ambient"
Actualment, només tenim un creixement materialista, forces extremes del mercat impulsades pel benefici privat, la corrupció o els monopolis. L'activitat econòmica resultant és irregular i pot destruir el capital social i natural. El capital econòmic és molt gran i visible. El capital natural (l'aire, la terra i l'aigua) és essencial per a la vida, però es dóna per fet. El capital social, com les connexions entre les persones i els valors culturals, és un actiu invisible, per la qual cosa està infravalorat, tot i que és igual d'important. Les relacions humanes són importants per a tothom a la vida diària. El capital social és la cola que uneix la societat amb els valors, l'ètica i la cultura, i ho apreciem especialment quan tenim disrupcions socials, conflictes i guerres.
El segon principi de Sustainomics és fer que el desenvolupament sigui més sostenible empoderant els individus dins de la societat perquè siguin proactius, sense esperar que els líders els diguin què han de fer. És com "pujar la muntanya".
Com pugem fins al cim de la muntanya?
Si penseu en el desenvolupament sostenible com un cim de muntanya cobert de núvols, és possible que no vegeu el cim, però encara podeu seguir caminant pas a pas i, finalment, arribareu al cim. Hauríem de començar a nivell personal, eliminant pràctiques òbviament insostenibles, com ara apagar els llums que no facin falta, tancar l'aixeta d'aigua que estigui oberta o plantar arbres. Iniciatives així es poden ampliar a grups dins d'empreses, ciutats i, amb el pas del temps, implementar-ho a nivell mundial amb els 17 ODS.
"El desenvolupament sostenible és com un cim de muntanya cobert de núvols que s'ha de pujar pas a pas"
Persona, grup i món. Sense barreres?
Justament, el tercer principi és trencar i transcendir les barreres de la nostra pròpia ment. Aquesta és la clau de la innovació tecnològica i de la gestió. La barrera mental inclou valors insostenibles, com l'egoisme, la corrupció i la violència que tots tenim dins nostre. Per impulsar el desenvolupament sostenible és important superar aquests obstacles, substituint els valors insostenibles i poc ètics. Valors, com la cobdícia i l'egoisme, han provocat un mal desenvolupament econòmic, un consum excessiu, la pobresa, la desigualtat, la contaminació i, en definitiva, l'esgotament dels recursos naturals.
La segona barrera mental implica la cooperació de les parts interessades. Per aconseguir un objectiu comú, hem de treballar junts, en particular, la societat civil i les empreses han d'ajudar el govern, que sovint es veu desbordat pels problemes actuals.
La tercera barrera és espacial: hem de pensar de manera expansiva en la nostra ciutat, país i món sencer, no només les nostres cases o barris.
La quarta barrera mental és el temps. Normalment ens centrem en el dia d'avui, o potser la setmana que ve, però hem de tenir en compte l'any que ve, i fins i tot 100 anys al davant.
Visió sense barreres.
El quart i últim principi de Sustainomics és senzill: implementar, implementar, implementar, anar més enllà dels debats i prendre mesures. Hi ha molts exemples de bones pràctiques i casos pràctics que ens guien, que mostren l'aplicació de les eines de Sustainomics a tot el món.
Després de l'eufòria de la Cimera de la Terra de Rio de 1992, es va veure que l'harmonització del triangle del desenvolupament sostenible no era fàcil d'aconseguir a la vida real.
Quina era llavors la solució pràctica cap a un futur sostenible?
Com a solució pràctica, vaig proposar el camí del creixement verd inclusiu equilibrat (BIGG) per convèncer els líders mundials i els responsables polítics més poderosos. BIGG comença conciliant només dos objectius: economia i medi ambient, en lloc de tot el triangle. Aquests dos van ser escollits en part a causa de la idea errònia i comuna que la protecció del medi ambient requeria el sacrifici del creixement econòmic.
"Hi havia una idea errònia i comuna que deia que la protecció del medi ambient requeria el sacrifici del creixement econòmic"
Aquest enfocament d'"economia verda" és molt rellevant, especialment per a la producció, on les tecnologies eficients en els recursos que redueixen l'ús i els costos dels recursos, alhora que augmenten els beneficis, mostren que els objectius econòmics i mediambientals són compatibles, en un camí de creixement verd. Per entendre l'essència de BIGG, hem de considerar la relació entre el dany ambiental (mesurat per les emissions de GEH per càpita) i la prosperitat econòmica (mesurada pel PNB per càpita).
Desenvolupament econòmic versus risc ambiental
Anem al detall del camí de creixement verd inclusiu equilibrat (BIGG).
Les nacions pobres es troben al punt A, amb baixos ingressos i baixes emissions. Les nacions riques al punt C ja són insostenibles i superen els límits ecològics segurs. Els països rics poden reequilibrar l'economia i el medi ambient i arribar al punt sostenible E, reduint l'ús dels recursos ambientals i mantenint la seva bona qualitat de vida. Podrien utilitzar noves tecnologies eficients en els recursos i canvis d'estil de vida que desmaterialitzin les economies modernes. Això s'anomena creixement verd.
Mentrestant, les nacions emergents al punt intermedi B haurien d'aprendre del passat innovant. Podrien passar pel túnel del creixement verd (green growth o GG) per arribar també al punt E, sense superar els límits segurs, evitant el camí insostenible dels països rics. La mineria sostenible ha de seguir aquest camí que harmonitzi economia i medi ambient.
I els objectius socials?
Cal anar més enllà del creixement verd per satisfer també objectius socials. En el segon pas, el creixement verd es millora encara més afegint polítiques favorables als pobres, inclusives i de reducció de la desigualtat per crear el camí de creixement verd inclusiu equilibrat (BIGG), també rellevant per a la mineria sostenible. Aquest procés harmonitza totalment el triangle del desenvolupament sostenible: economia, medi ambient i societat. A més, el mateix camí BIGG està generalment disponible per a altres recursos com l'energia, els aliments i l'aigua. Aquest camí augmenta la resiliència i ens ajuda a resoldre simultàniament múltiples problemes de desenvolupament sostenible dins del marc holístic del 17 ODS, com ara pobresa, fam, energia, aigua, salut, educació o gènere.
L'any 2010 també vaig proposar el concepte d'Objectius de Consum del Mil·lenni (Millennium Consumption Goals or MCG) basat en Sustainomics. El MCG requeriria que les persones més riques del món que consumeixen la majoria dels recursos globals adoptin patrons de consum més sostenibles i, per tant, alliberin recursos per ajudar milers de milions de pobres. El concepte MCG es va incorporar posteriorment als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS12 - Consum i Producció Responsables).
"Per evitar l'esgotament dels recursos, s'ha de fomentar un "cicle virtuós" de productors i consumidors sostenibles, per construir una societat i mercats sostenibles"
La producció i la mineria sostenibles s'han de complementar amb un consum i estils de vida sostenibles. Això ens ajudarà a evitar la paradoxa de Jevon, que diu que les millores en la tecnologia d'estalvi de recursos poden donar lloc a un gran augment del consum dels productes més barats i, en última instància, donar lloc a un ús encara més gran dels recursos. Per evitar l'esgotament dels recursos, s'ha de fomentar un "cicle virtuós" de productors i consumidors sostenibles, per construir una societat i mercats sostenibles.
Tenim justícia o injustícia ambiental?
Les desigualtats que he explicat anteriorment també s'apliquen al terreny ambiental. Són els rics els que consumeixen en excés, emeten més GEH i fan més mal a la natura, però són els pobres els que viuen als hàbitats més degradats i pateixen els impactes ambientals més greus, inclosos els danys del canvi climàtic. Els rics tenen un gran deute ambiental amb els pobres que s'hauria de pagar.
Com podem lluitar contra aquestes desigualtats i protegir les persones més vulnerables?
Tant l'Agenda 2030 de les Nacions Unides com els ODS, i l'Acord de París sobre el Clima de 2015 són els primers passos en un llarg viatge humà cap a la sostenibilitat i l'estabilitat climàtica, amb la justícia social i ambiental com a elements clau. No obstant això, els darrers anys no hem aconseguit fites importants. Els avenços en l'ODS són força limitats, en el millor dels casos, i les promeses dels països sobre la mitigació del carboni estan molt per sota dels nivells necessaris per limitar l'augment de la temperatura global a 1,5 ºC o fins i tot 2 ºC, que ja es consideren llindars perillosos.
Pel que fa a l'adaptació al canvi climàtic, els esforços globals també són inadequats per protegir els més pobres i vulnerables, que patiran injustament els impactes climàtics més durs. Bàsicament, s'ha ignorat la justícia climàtica, que exigeix que els rics (que van causar el problema) suportin la principal càrrega de costos tant de la mitigació com dels danys d'adaptació, mentre que els més pobres s'han de protegir dels impactes.
"Els més pobres i vulnerables patiran injustament els impactes climàtics més durs"
Quin paper haurien de tenir els Estats, el mercat i les empreses en aquest context?
El tercer principi de Sustainomics destaca la cooperació de múltiples parts interessades. En particular, les empreses i la societat civil han de treballar amb els governs i ajudar-los a prendre les accions adequades.
Què va suposar el Premi Nobel de la Pau i el Blue Planet Prize per a la teva carrera?
Em vaig sentir profundament agraït, i fins i tot una mica sorprès. Per què jo? Hi havia altres col·legues d'arreu del món que també tenien credencials molt destacades. La meva pràctica diària de meditació matinal -que he fet durant més de 50 anys-, em va fer adonar-me que aquests premis no són només l'èxit d'una sola persona. De fet, em sento en deute amb moltíssimes persones que han contribuït de forma generosa al meu desenvolupament intel·lectual i a la meva intel·ligència emocional, inclosos professors, mentors, companys, familiars i amics.
Manté encara relació amb Al Gore?
Durant els últims 15 anys, he conegut molts altres Premis Nobel, inclòs Al Gore, en diferents esdeveniments mundials, i mantinc relacions molt cordials amb tots ells.
Com lluita contra el canvi climàtic des de l'Institut Munasinghe per al Desenvolupament?
L'any 2000 vaig fundar l'Institut Munasinghe per al Desenvolupament (MIND) a Sri Lanka. Ara s'ha consolidat com un centre d'excel·lència reconegut per l'ONU per al canvi climàtic i el desenvolupament sostenible, col·laborant amb socis internacionals i participant en la defensa pública. MIND ha donat centenars de beques a estudiants i investigadors, i ha realitzat cursos de formació per a milers de professionals sobre desenvolupament sostenible i canvi climàtic.
"Em va preocupar veure com les contrapressions polítiques dels governs poderosos van començar a interferir en les meves decisions polítiques basades en la ciència"
Una de les principals motivacions per crear MIND va ser que l'any 1990, a mesura que assumia càrrecs de més responsabilitat al Banc Mundial, em vaig implicar cada cop més en l'administració i vaig tenir menys temps per a la recerca. Em va preocupar veure com les contrapressions polítiques dels governs poderosos van començar a interferir en les meves decisions polítiques basades en la ciència. Per sorpresa de molts, vaig deixar el Banc Mundial deu anys abans de l'edat de jubilació obligatòria i vaig continuar abordant els problemes de desenvolupament sostenible vivint i treballant dins el món en desenvolupament, en lloc de fer-ho des d'una base a Washington.
Greta Thunberg és una líder per a les noves generacions?
Tinc més de 70 anys, seria més rellevant preguntar a la nova generació què en pensen de Greta Thunberg, especialment als centenars de milions de nens que moren de fam i mai són consultats: els preocupa més sobreviure cada dia que no pas el futur del planeta d'aquí a moltes dècades. La Greta se centra principalment en el clima, però crec que un enfocament més equilibrat i essencial seria utilitzar l'Agenda 2030 de l'ONU i el marc dels ODS, recordant així que el canvi climàtic és només un dels 17 ODS.
Què diria als líders polítics que encara no creuen en el canvi climàtic?
Els "negacionistes del clima" són complicats, però encara ho són més aquells que prenen decisions i que en principi accepten el canvi climàtic, però no hi fan res. Es pot cridar l'atenció de tots els polítics mostrant com el canvi climàtic està profundament relacionat amb el desenvolupament. Alguns dels models que hem desenvolupat posen de manifest com els impactes del canvi climàtic debiliten seriosament sectors clau com l'agricultura-alimentació, l'aigua o la salut, entre d'altres, i empitjoraran la pobresa i la desigualtat. També podem demostrar que una bona estratègia de desenvolupament sostenible pot resoldre tots aquests múltiples problemes, inclòs el canvi climàtic. Així tots guanyem, fins i tot els polítics, que busquen el suport i l'aclamació popular.
Quina és la seva visió sobre les perspectives socioeconòmiques i ambientals de cara als anys vinents?
Sustainomics i el camí BIGG proporcionen un marc propici per assolir l'Agenda 2030 i els ODS, que ens condueixen cap a l'ecocivilització mundial del segle XXI, centrada en la felicitat i el benestar humà (simbolitzat pel concepte de felicitat nacional bruta o GNH). El producte nacional brut convencional o PNB basat principalment en el consum de materials, seria un indicador suplementari, més que el principal índex de benestar, tal com s'utilitza a dia d'avui.
"L'ecocivilització mundial hauria d'estar centrada en la felicitat i el benestar humà, sent el producte nacional brut convencional un indicador suplementari"
Al llarg de les últimes dècades, la meva investigació ha contribuït al desenvolupament del sistema nacional integrat de comptes econòmics i ambientals (SEEA) publicat per l'ONU com una extensió del PNB convencional. El SEEA ens ajuda a evitar inversions econòmiques que danyin el medi ambient (i la societat).
La meva visió global per al 2030 i més enllà es basa en el triangle del desenvolupament sostenible. Socialment, la humanitat ha de procurar cobrir les necessitats bàsiques de tots els éssers humans (alimentació, aigua, energia, educació sanitària, habitatge, etc.), especialment les dels pobres i vulnerables, tot garantint la pau, l'harmonia, la justícia social i la seguretat. Pel que fa al medi ambient, hauríem de mostrar respecte per la natura i reduir la petjada ecològica global sostenible de la humanitat a menys d'un planeta equivalent a la Terra. Hem de construir una economia sostenible que sigui pròspera, eficient amb els recursos i capaç de proporcionar mitjans de vida sostenibles que eliminin la pobresa i la desigualtat, tot respectant les limitacions crítiques de sostenibilitat ambiental i social.
L'aigua és l'"or" o la "benzina" d'aquest segle?
L'aigua i el sanejament (ODS 6) són necessitats humanes bàsiques crítiques, juntament amb l'alimentació i l'energia. Un ésser humà només pot sobreviure uns quants dies sense aigua, unes setmanes sense menjar i potser diversos mesos o més sense energia moderna. El petroli i l'aigua no es barregen, però comparteixen un tret comú: moltes guerres recents han estat causades per la cobdícia pels recursos escassos (especialment el petroli i l'aigua), en lloc de falses excuses basades en "armes de destrucció massiva (ADM)" inexistents.
L'aigua és essencial per a les nostres activitats, com per exemple, per a l'aigua potable i el sanejament, l'agricultura, l'energia hidràulica, la pesca o la indústria. També és crucial per al servei dels ecosistemes que donen suport a la vida al planeta. Les qüestions clau en el sector de l'aigua inclouen: cobrir les creixents necessitats d'aigua per al desenvolupament i la mitigació de la pobresa, la mobilització de fons per afrontar l'augment dels costos, el manteniment de la viabilitat financera, la millora de la governança, la garantia de serveis d'aigua diversos, assequibles i fiables, la protecció del medi ambient i l'equilibri d'usos competitius.
L'any 2020, una de cada quatre persones arreu del món no tenia accés a aigua potable i 1,2 milions de persones van morir a causa de fonts d'aigua insegures l'any 2017, el que suposa el 2,2% del total de morts mundials. Als països d'ingressos baixos va representar el 6% de les morts. A més, la manca d'accés a fonts d'aigua potable és un dels principals factors de risc de malalties infeccioses, com ara el còlera, la diarrea, la disenteria, l'hepatitis A, la febre tifoidal i la poliomielitis. També agreuja la desnutrició i, en particular, el retard del creixement infantil. La desigualtat en l'accés a l'aigua fa que els pobres visquin en barris marginals que compren aigua als camions i venedors, gastant aproximadament entre 10 i 20 vegades més que els rics amb aigua canalitzada.
A mesura que augmenten els ingressos, la demanda d'aigua urbana-industrial també puja, sovint provocant competència amb els usuaris rurals i agrícoles més pobres. Alhora, els patrons actuals de consum i el comerç mundial imposen estrès hídric als països pobres. Per exemple, la importació de productes bàsics intensius en aigua com el cotó i la carn de vedella per part dels països occidentals pot augmentar l'estrès hídric als països productors.
"Els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental a l'hora de presentar un pensament científic sòlid al públic en general"
Com poden ajudar els mitjans de comunicació?
Els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental a l'hora de presentar un pensament científic sòlid al públic en general. Ara bé, tant els mitjans convencionals com les xarxes socials estan dominades per notícies sensacionalistes, centrades en els escàndols, el sexe i la violència. Els científics també s'han de reunir amb els periodistes a mig camí i fer l'esforç d'explicar les descobertes científiques complexes i les recomanacions polítiques sense un argot complicat, és a dir, en termes simplificats que mostrin com afectarà tot plegat a la nostra vida quotidiana.