Començarem amb una declaració de principis: qualsevol activitat que proporcioni un flux d’ingressos futurs es pot convertir en un actiu on invertir. Això passa, per definició, amb les empreses, però en les darreres dècades cada cop més activitats són analitzades amb ull financer per acabar essent considerades un simple actiu capaç de ser transferit a un inversor que busca rendibilitat, a canvi d’una transacció monetària. En conseqüència, per què no invertir en drets d’autor de música, els ingressos dels quals segueixen aquest patró? Segons alguns experts en valorar catàlegs musicals, els royalties ofereixen una rendibilitat ajustada a risc molt significativa, però també aporten altres característiques interessants, com ara un calendari de cash flows futurs predictible, una correlació molt baixa amb altres actius -tant tradicionals com alternatius- i una durada molt llarga en el temps (els drets d’autor tenen vigència fins a 70 anys després de la mort de l’autor). Però, com veurem més endavant, no totes les opinions conflueixen.
Des del punt de vista tècnic, l’operació consisteix en pagar una quantitat “a preu fet” al propietari dels drets, que inicialment sempre és l’autor, a canvi de quedar-se tot el flux futur que generin aquests drets, que com hem vist tenen una durada molt dilatada. Res esotèric.
Enguany, ha estat de molta actualitat el mercat de la música, atès que hi han començat a aterrar fons d’inversió a la recerca de royalties que els proporcionin uns ingressos futurs més o menys previsibles. En aquest sentit, ha destacat el fons que ha aixecat la firma Hipgnosis Songs Fund conjuntament amb Blackstone, amb un volum total de 860 milions d’euros destinats a invertir en drets de cançons. El vehicle es diu Hipgnosis Songs Capital, mentre que la companyia fundadora -Hipgnosis- va ser creada pel músic Merck Mercuriadis, que prèviament havia gestionat la carrera d’estrelles com Beyoncé, Elton John, Guns N’ Roses, Pet Shop Boys o Iron Maiden. Molt probablement la denominació està inspirada en el col·lectiu d’artistes homònim nascut a Londres a finals dels 60, l’activitat dels quals girava al voltant del disseny de caràtules de vinils.
El gran salt de Hipgnosis Songs Fund es va produir l'estiu del 2018, quan les accions van començar a cotitzar a borsa a través d'una OPV
El gran èxit del col·lectiu va arribar arran de la publicació de l’àlbum The Dark Side of the Moon (1973), de Pink Floyd, amb disseny gràfic d’ells mateixos. Però els objectius de Mercuriadis són més financers i menys artístics, i per això presumeix d’haver adquirit un catàleg superior a les 64.000 cançons, que inclouen més de 150 temes guanyadors d’un Grammy. Més d’un 20% dels títols han estat al top 10 dels rànquings musicals i una mica més d’un 5% són números 1. El gran salt de la companyia es va produir l’estiu del 2018, quan les accions van començar a cotitzar a borsa a través d’una OPV (Operació Pública de Venda, IPO en anglès). El capital aconseguit per la venda va ser superior als 200 milions de lliures esterlines, en una operació marcada per la sobredemanda dels inversors. Tres anys després de l’inici de la negociació de les accions, el màxim titular és el fons Newton, amb prop del 10% del capital, seguit pels també fons Investec i Cazenove (entre el 7% i el 7,5%), i per l’asseguradora Aviva (per sota del 7%).
De la mateixa manera que la firma Hipgnosis cotitza a borsa, també ho fa el fons d’inversió d’una companyia discogràfica, Roundhill Music, sota la denominació de Roudhill Music Royalty Fund Limited i que en aquests moments té un valor de mercat superior als 260 milions de lliures esterlines.
Però Hipgnosis no ha estat pas l’únic operador actiu en aquest mercat en els darrers mesos, perquè el fons Apollo Global Management (inversors en més de 350 companyies i amb uns recursos de 83.000 milions de dòlars) ha anunciat que dotarà amb 1.000 milions de dòlars el vehicle inversor Harbour View, fundat per l’emprenedora Sherrese Clarke Soares i amb l’objectiu únic d’invertir en drets musicals. Una altra de les operacions destacades de l’any ha estat la col·laboració del fons KKR (amb inversions a empreses per valor de 234.000 milions de dòlars) amb la discogràfica BMG (ara en mans de Sony) per destinar 1.000 milions de dòlars a la compra de catàlegs musicals. Finalment, també cal destacar la inversió de l’estiu passat d’Oaktree Capital (158.000 milions de dòlars en actius gestionats) per valor de 375 milions a l’empresa Primary Wave Music de Lawrence Mestel, que es dedica a diversos segments dins del mercat musical, entre ells la gestió de catàlegs.
Sense música en directe
Una de les conseqüències de la pandèmia del 2020 va ser l’increment de consum de la música de catàleg pel simple motiu que era del tot impossible dur a terme actuacions en directe durant bona part de l’any. Més enllà de la conjuntura particular de l’any crític de la pandèmia, el cert és que la música per subscripció ha passat a ser un mercat clau dins el negoci de la música gravada (als Estats Units, dos terços del consum musical fora de concerts és via subscripcions a plataformes). Mentre que al país nord-americà hi ha 80 milions d’usuaris d’aquests sistemes de reproducció musical, a nivell mundial s’estan a punt de superar els 500 milions, que generen més de 21.000 milions de dòlars. El líder destacat d’aquest sector és Spotify (32% del mercat), seguit d’Apple Music (16%) i Amazon Music (13%).
Altres jugadors importants del sector de la música com a actiu d’inversió són ANote Music, Royalty Exchange o Focus Point Capital. Les dues primeres es publiciten com a marketplace, és a dir, són espais de compravenda de catàlegs musicals, mentre que la tercera és un fons d’inversió tradicional que ha començat a operar també en el sector dels drets musicals.
Els fluxos de caixa que proporciona un catàleg musical no són pas fàcils de predir, alhora que posen en dubte la tesi que aquests rendiments estan descorrelacionats dels que generen els actius tradicionals
Però a diferència del que alguns analistes asseguren -en línia amb el que comentàvem a l’inici de l’article sobre les bondats d’aquest tipus d’inversió- d’altres alerten que, en realitat, els fluxos de caixa que proporciona un catàleg musical no són pas fàcils de predir, alhora que posen en dubte la tesi generalitzada que aquests rendiments estan descorrelacionats dels que generen els actius tradicionals i que, de fet, poden tenir més correlació amb el cicle econòmic del que els defensors d’aquestes inversions proclamen. Sembla molt raonable pensar que, per exemple, el volum de subscripcions a plataformes de pagament tipus Spotify té certa correlació amb la situació econòmica general.
En tot cas, de ben segur que del mercat de drets d’autor de la música en sentirem a parlar amb intensitat els propers anys i també que, com a actiu “invertible”, es farà un lloc en el món de les finances internacionals.