Fa més de 200 anys els pastors presbiterians escocesos Alexander Webster i Robert Wallace van tindre la visió i l'encert de crear un instrument financer per donar seguretat econòmica a les vídues i orfes dels pastors de la seva comunitat, naixia així el prestigiós i reconegut primer fons de pensions del món: el fons de les vídues escoceses o “Scottish Widow” que actualment encara gestiona més de 100.000 milions de lliures esterlines amb la col·laboració del banc Lloyds donant feina directa a 3.000 empleats.
Aquesta iniciativa va permetre que el 1744, agafant les dades del cens i fent un càlcul de necessitats de capitalització d'una assegurança de vida poguessin cobrir, gràcies a petites aportacions mensuals, les necessitats d'una important població de dones quan quedaven vídues durant la resta de la seva vida.
L'EPSV GEROA, que va començar amb un petit capital, avui gestiona més de 1.600 milions d'euros
Dues centúries més tard, ja situats al País Basc, però també amb un esperit de mobilitzar l'estalvi d'empresaris i treballadors per cobrir les seves necessitats futures, la patronal ADEGI i els sindicats bascos van voler dotar-se als voltants dels anys 80 del segle passat, d'un instrument anomenat Entitat de Previsió Social Voluntària (EPSV GEROA) inicialment en el sector siderometal·lúrgic de Guipúscoa i després ampliat a totes les províncies basques i a diferents sectors. Bàsicament, l'ESPV consistia en un fons que es finançava a través dels acords en la negociació col·lectiva i que suposava que els agents socials feien una petita aportació mensual pactada per generar un fons de pensions a cobrar a partir de la jubilació. Cal dir també que el sistema basc de relacions laborals té una peculiaritat en el perfil dels seus agents socials i que recentment en la investidura de Pedro Sánchez, van aconseguir la prevalença dels convenis col·lectius autonòmics per sobre dels estatals dotant-los de majors capacitats per arribar a acords i desplegar estratègies socials i econòmiques importants a Euskadi.
Aquella iniciativa que va començar amb un petit capital, avui gestiona més de 1.600 milions d'euros amb una governança compartida paritàriament pels agents socials bascos donant cobertura a 250.000 treballadors especialment de petites i mitjanes empreses amb uns costos de gestió molt reduïts i amb uns alts nivells de rendibilitat. Voldria destacar sobre aquest instrument que no és només un instrument de previsió social, sinó que també és un poderós instrument de gestió de país. Que ningú s'enganyi, els diners no sé si tenen ànima, però sí que pot tenir propòsit i interès públic que al final, si se sap aprofitar, es transforma en interès directe pel ciutadà d'un territori. M'explico, EPSV GEROA, destina el 10% del seu fons a inversions amb compromís a l'entorn i la societat i en el seu cas la societat basca, com sembla lògic. Com es concreta això? GEROA, recordem participada pels agents socials, destina una part important dels 1.600 milions de fons acumulats a finançar empreses del teixit empresarial basc i a més reserva un 10% del fons per una línia d'inversió per empreses de nova creació al País Basc.
Els diners de GEROA tenen propòsit i ànima i assoleixen diversos objectius, des de la cobertura per la vellesa a la bona rendibilitat per la gestió d'experts
Evidentment, inverteixen en altres mercats internacionals amb criteris de sostenibilitat i principis d'inversió responsable, però insisteixo, els seus diners tenen propòsit i ànima i assoleixen diversos objectius: cobertura per la vellesa, bona rendibilitat per la gestió d'experts, inversió responsable i inversió d'impacte multiplicador en el territori a les seves empreses i treballadors per generar un cercle virtuós. Sabem quin impacte territorial tenen a Catalunya els nostres estalvis acumulats en els fons de pensions? Segur que no. Us podeu arribar a imaginar que podríem fer si creéssim un instrument semblant al nostre país amb un fons 3 vegades més gran seguint una proporció per volum de població respecte a Euskadi? Estaríem parlant de prop de 6.000 milions d'euros en gestió i 750.000 treballadors participants. No semblaria cap disbarat.
Fa vuit anys aquesta proposta d'estudiar la creació d'instruments de previsió social complementària va ser proposada per la patronal Cecot als agents socials amb poc èxit per la part patronal. Però a la vida i en els negocis si no t'anticipes a la jugada, els altres faran els moviments i et guanyaran la partida i trobo que aquest és el risc que té el nostre país si és que no ha perdut el partit per incompareixença social. M'explico:
A la vida i en els negocis si no t'anticipes a la jugada, els altres faran els moviments i et guanyaran la partida
Els àmbits territorials de negociació condicionen els marcs de negociació i els possibles acords. No és el mateix que un sector empresarial tingui un àmbit provincial, autonòmic o estatal i, per tant, els instruments que es despleguin en aquells marcs també tindran uns àmbits d'impacte concrets. L'empresariat català és conscient d'això i ha valorat els impactes que suposa?
El govern espanyol ja ha desplegat les regles del joc i les grans sectorials estatals estan prenent posicions. Si algú creu que en els fons de pensions que s'estan desplegant hi haurà una reserva del 20% d'inversions al territori català per promoure la seva economia i les seves empreses que esperi assegut. Han posat la directa i hi ha molts interessos de les cúpules sindicals i patronals espanyoles, així com del govern i de la banca per controlar aquests grans fons. Estem parlant de centenars de milions d'euros en mans d'unes entitats que tindran molt poder, per condicionar inversions, polítiques, governs i el que calgui. Mentrestant, a Catalunya, on som? Què estem fent per armar-nos de nous instruments d'inversió i impacte social?
Estem parlant de centenars de milions d'euros en mans d'unes entitats que tindran molt poder, per condicionar inversions, polítiques, governs i el que calgui
Aquí em sembla que amb 8 anys de retard encara estem estudiant si són verdes o madures. Estem teoritzant i ja tenim un bon llibre blanc, fruit del Conveni Resolutiu, de data 3 d’agost de 2022, signat entre el Departament d’Empresa i Treball i la Universitat de Barcelona, a través de l’Observatori dels Sistemes Europeus de Previsió Social Complementària, en el qual es destaca la importància dels sistemes complementaris a Catalunya en el model de protecció social i la necessitat de desenvolupar les mutualitats de previsió social, inspirant-se en altres models d'èxit, com el basc. Té un bon diagnòstic de situació per efectuar una proposta consensuada amb els agents socials i experts en aquest camp, que permeti assentar les directrius de la implementació, i orientar un camí adequat de treball en la matèria per als pròxims anys a Catalunya. A la paràlisi per l'anàlisi (tot i que aquesta anàlisi està molt ben fet).
Catalunya compta amb una gran tradició en mutualisme i sistemes d'estalvi, però sembla que ha perdut la visió i la iniciativa. On són els empresaris i emprenedors que van impulsar tants projectes col·lectius d'impuls social i econòmic? Trobo que molts a casa seva tirant endavant els seus projectes empresarials que requereixen molt esforç i dedicació però i a les entitats empresarials? Estan condicionants per altres interessos? No veuen la importància de liderar la creació d'un gran fons de pensions col·lectiu per garantir el benestar dels treballadors del país i les seves famílies, de poder invertir responsablement i amb impacte a l'economia catalana?
On són els empresaris i emprenedors que van impulsar tants projectes col·lectius d'impuls social i econòmic?
El ball ja ha començat, la música ja sona, però diria que els nostres ballarins continuen al racó pensant que haurien de fer la pròxima dècada, però la festa s'acabarà aviat, els llestos tindran parella de ball, però els nostres agents socials es quedaran sense un potent instrument d'acció social i econòmica i sense excuses per queixar-se.