27
de Febrer
de
2017
Act.
27
de Febrer
de
2017
"L'únic lloc on parlem de Mobile World Congress (MWC) és aquí, la gent al món diu: ens veiem a Barcelona". Aleix Valls, CEO de la Mobile World Capital Barcelona, exemplifica d'aquesta manera a VIA Empresa fins a quin punt la ciutat i la fira que comença aquest dilluns s'han convertit en indissociables. Enguany és la dotzena vegada que el congrés se celebra a Barcelona i se'n parla constantment, però poca gent coneix l'autèntica història de com va arribar a la ciutat. Una reunió a Madrid, un director firal francès presumit i la intuïció dels dirigents de Fira de Barcelona hi tindrien molt a veure.
Pere Camprubí és el director de l'Àrea de Negoci Extern de Fira de Barcelona, la que es dedica a identificar esdeveniments amb potencial interessant per intentar portar-los a la ciutat. "Aquests congressos neixen en una reunió de 100 persones i van creixent", ironitza a VIA Empresa sobre una fira que ha crescut exponencialment al ritme que ho ha fet la indústria. "Al 1995 hi va haver una reunió a Madrid i es va decidir que es feia a Cannes, però al final la ciutat va quedar petita", recorda.
Abans d'arribar a Barcelona, el congrés de la indústria mòbil es va celebrar durant deu anys a la ciutat francesa. "Els professionals de fires es reunien a l'XM Europe, que va ser absorbit per la Unió de Fires Internacionals. La del 2002 es va fer a Cannes i el seu director va presumir que tenia fins al 2005 una fira molt xula que es deia 3GSM World Congress", relata Camprubí. "Això és el que ens alerta, veiem l'oportunitat per portar-la aquí al 2006 i comencem a perseguir-ho", afegeix.
Al 2004 la fira EIBTM es va celebrar per primer cop a Barcelona i responsables de LSO es van acostar al mostrador de Fira de Barcelona dins de l'estand de Turisme de Barcelona. LSO era l'agència de viatges que treballava pel congrés de la indústria mòbil; el seu interès per conèixer les instal·lacions de Montjuïc alerta sobre la possibilitat real de captar el congrés. Poc després, directius de la GSMA aterraven a la ciutat per conèixer de prop l'espai firal de Montjuïc.
Molt sovint s'ha explicat que París i Milà també van optar a endur-se una fira que aleshores reunia poc més que enginyers de telecomunicacions. Per Camprubí, però, Barcelona no va tenir rival. "Vam ser al moment oportú en el lloc idoni amb la proposta oportuna", ressalta. Amb l'experiència d'anys dedicant-se a captar congressos, el dirigent de la Fira de Barcelona explica que l'important és oferir una bona combinació de ciutat i recinte. "L'espai és el condicionant físic més clar i el de Montjuïc va agradar a la GSMA pel seu look una mica old fashioned i per ser un entorn industrial dins de la ciutat", revela.
Pel que fa a la mateixa Barcelona, l'enamorament de la GSMA amb la capital catalana va ser gairebé immediat. "Els va encantar el tema del mar, que a Cannes ja era un valor. Les grans empreses contractaven vaixells que arribaven a Cannes, que té el port al costat de la fira. Aquí el primer any ho van reproduir amb algunes activitats al port", indica Camprubí. Barcelona també tenia platja, port, era una ciutat mediterrània... i una amb un gran potencial hoteler. "Aquesta era una limitació a Cannes", observa el dirigent de la Fira.
Tothom empeny
"Tot i que Fira vam ser el primer filtre, a través de Turisme de Barcelona i el Convention Bureau de seguida van ajudar perquè s'hi impliqués tothom", assegura Camprubí. Recorda amb agraïment el suport unànime de l'Ajuntament i la Generalitat, però agraeix especialment la tasca de Jaume Tomàs i Josep Gual (president i director general de Fira), a més de la de Joan Gaspart des de Turisme de Barcelona. "La feina que es va fer des de la Fira va ser més de cuina, un treball tècnic. Però el Joan Gaspart va tenir un paper impulsor per ajudar que tothom anés a una. Va ser el gran venedor de la ciutat".
El 2006 el congrés arribava finalment a Barcelona i ho feia ja amb la denominació Mobile World Congress. "Que canviés el nom l'any 2006 va ser coincidència", hi resta importància el dirigent de Fira de Barcelona. "Abans era 3GSM per la tecnologia 3G, però amb l'impuls de noves tecnologies estava clar que calia canviar el nom".
El primer contracte amb la GSMA va cobrir les edicions del 2006 al 2009, acord que es va ampliar més tard fins al 2012. El moment clau, però, té lloc un any abans, el 2011. "La GSMA va llançar un concurs internacional entre totes les ciutats per adjudicar el congrés del 2013 al 2017", recorda Camprubí. Aleshores l'esdeveniment ja era un caramel amb molts pretendents i calia lligar-lo.
"Dins les bases del concurs hi havia fer un projecte de desenvolupament del món de les tecnologies mòbils, en el qual la Fundació Mobile World Capital és l'instrument que ens vam inventar perquè fes la promoció del sector", recorda el responsable de Fira de Barcelona. Un instrument que explica en bona part la continuïtat de l'esdeveniment a Catalunya. "Amb la Capital, Barcelona es presenta al món com la ciutat ideal per allotjar el congrés de tecnologia mòbil", explicava Aleix Valls al darrer dinar-debat Techno-Lunch organitzat pel CTecno. "Vam posar l'accent en la transformació digital", afegia. Al 2015, tots plegats aconseguien prorrogar el contracte, de moment, fins al 2023.
Les causes de l'amor
Ja se sap que l'enamorament no dura per sempre i el que sembla meravellós al principi amb els anys es pot fer rutinari. Aconseguir que no s'apagui la flama entre la GSMA i Barcelona ha requerit, segons Aleix Valls, "diversos ingredients". El primer és el mateix creixement del congrés. "Va néixer com una fira d'enginyeria de telecomunicacions, però les solucions mòbils han convergit amb Internet i han fet que el sector floreixi amb un impacte global en la indústria i la societat", indica.
Per descomptat, Barcelona és l'altre ingredient. En parla Therese Jamaa, General Manager de GSMA. "Ho vaig veure des de fora, com a empresa participant, Barcelona és una ciutat acollidora, hi ha talent, és molt oberta, molt tolerant. La ciutat en si mateixa és fenomenal, hi ha art i bon menjar, però no cal que jo la vengui, ja ho fa sola".
També Aleix Valls destaca que "la ciutat s'ha bolcat amb aquest congrés des de l'excel·lència en l'operació i com a plataforma de benvinguda". En definitiva, "ha aconseguit posicionar-se com a punt de trobada de la indústria".
El CEO de la Mobile World Capital apunta també que la rapidesa en l'agenda d'innovació d'aquest sector té una certa similitud amb la de la moda. "Necessites constantment llançar novetats per mantenir-te com a empresa liderant el sector. El MWC ha aconseguit posicionar-se com el saló de moda, el lloc on és obligatori llançar aquestes novetats". Fixar el calendari de la indústria ha aconseguit crear un peix que es mossega la cua. "Si és el lloc on es presenten les novetats, és el lloc on vull ser", resumeix Aleix Valls.
Al capdavall, aquesta setmana al MWC ja no només hi ha fabricants d'antenes o de terminals. "També hi ha empreses de l'automoció, ponents i conferències de gent molt diversa. S'ha fet una bona lectura de com la transformació digital de la societat s'ha pogut anar recollint dins del producte firal", celebra Valls. De moment, el MWC segueix enamorat de Barcelona. Tot i que hi ha històries que no acaben bé, també hi ha històries que no acaben.
Pere Camprubí és el director de l'Àrea de Negoci Extern de Fira de Barcelona, la que es dedica a identificar esdeveniments amb potencial interessant per intentar portar-los a la ciutat. "Aquests congressos neixen en una reunió de 100 persones i van creixent", ironitza a VIA Empresa sobre una fira que ha crescut exponencialment al ritme que ho ha fet la indústria. "Al 1995 hi va haver una reunió a Madrid i es va decidir que es feia a Cannes, però al final la ciutat va quedar petita", recorda.
Abans d'arribar a Barcelona, el congrés de la indústria mòbil es va celebrar durant deu anys a la ciutat francesa. "Els professionals de fires es reunien a l'XM Europe, que va ser absorbit per la Unió de Fires Internacionals. La del 2002 es va fer a Cannes i el seu director va presumir que tenia fins al 2005 una fira molt xula que es deia 3GSM World Congress", relata Camprubí. "Això és el que ens alerta, veiem l'oportunitat per portar-la aquí al 2006 i comencem a perseguir-ho", afegeix.
Al 2004 la fira EIBTM es va celebrar per primer cop a Barcelona i responsables de LSO es van acostar al mostrador de Fira de Barcelona dins de l'estand de Turisme de Barcelona. LSO era l'agència de viatges que treballava pel congrés de la indústria mòbil; el seu interès per conèixer les instal·lacions de Montjuïc alerta sobre la possibilitat real de captar el congrés. Poc després, directius de la GSMA aterraven a la ciutat per conèixer de prop l'espai firal de Montjuïc.
Molt sovint s'ha explicat que París i Milà també van optar a endur-se una fira que aleshores reunia poc més que enginyers de telecomunicacions. Per Camprubí, però, Barcelona no va tenir rival. "Vam ser al moment oportú en el lloc idoni amb la proposta oportuna", ressalta. Amb l'experiència d'anys dedicant-se a captar congressos, el dirigent de la Fira de Barcelona explica que l'important és oferir una bona combinació de ciutat i recinte. "L'espai és el condicionant físic més clar i el de Montjuïc va agradar a la GSMA pel seu look una mica old fashioned i per ser un entorn industrial dins de la ciutat", revela.
 |
| Cannes va acollir el congrés per últim cop el 2005. Cedida |
Pel que fa a la mateixa Barcelona, l'enamorament de la GSMA amb la capital catalana va ser gairebé immediat. "Els va encantar el tema del mar, que a Cannes ja era un valor. Les grans empreses contractaven vaixells que arribaven a Cannes, que té el port al costat de la fira. Aquí el primer any ho van reproduir amb algunes activitats al port", indica Camprubí. Barcelona també tenia platja, port, era una ciutat mediterrània... i una amb un gran potencial hoteler. "Aquesta era una limitació a Cannes", observa el dirigent de la Fira.
Tothom empeny
"Tot i que Fira vam ser el primer filtre, a través de Turisme de Barcelona i el Convention Bureau de seguida van ajudar perquè s'hi impliqués tothom", assegura Camprubí. Recorda amb agraïment el suport unànime de l'Ajuntament i la Generalitat, però agraeix especialment la tasca de Jaume Tomàs i Josep Gual (president i director general de Fira), a més de la de Joan Gaspart des de Turisme de Barcelona. "La feina que es va fer des de la Fira va ser més de cuina, un treball tècnic. Però el Joan Gaspart va tenir un paper impulsor per ajudar que tothom anés a una. Va ser el gran venedor de la ciutat".
| Assistents | Expositors | Periodistes | |
| Cannes 2005 | 34.900 | 600 | 1.200 |
| Barcelona 2006 | 51.000 | 962 | 1.900 |
| Barcelona 2017 (previsió) | 101.000 | 2.200 | 3.900 |
El 2006 el congrés arribava finalment a Barcelona i ho feia ja amb la denominació Mobile World Congress. "Que canviés el nom l'any 2006 va ser coincidència", hi resta importància el dirigent de Fira de Barcelona. "Abans era 3GSM per la tecnologia 3G, però amb l'impuls de noves tecnologies estava clar que calia canviar el nom".
El primer contracte amb la GSMA va cobrir les edicions del 2006 al 2009, acord que es va ampliar més tard fins al 2012. El moment clau, però, té lloc un any abans, el 2011. "La GSMA va llançar un concurs internacional entre totes les ciutats per adjudicar el congrés del 2013 al 2017", recorda Camprubí. Aleshores l'esdeveniment ja era un caramel amb molts pretendents i calia lligar-lo.
"Dins les bases del concurs hi havia fer un projecte de desenvolupament del món de les tecnologies mòbils, en el qual la Fundació Mobile World Capital és l'instrument que ens vam inventar perquè fes la promoció del sector", recorda el responsable de Fira de Barcelona. Un instrument que explica en bona part la continuïtat de l'esdeveniment a Catalunya. "Amb la Capital, Barcelona es presenta al món com la ciutat ideal per allotjar el congrés de tecnologia mòbil", explicava Aleix Valls al darrer dinar-debat Techno-Lunch organitzat pel CTecno. "Vam posar l'accent en la transformació digital", afegia. Al 2015, tots plegats aconseguien prorrogar el contracte, de moment, fins al 2023.
Les causes de l'amor
Ja se sap que l'enamorament no dura per sempre i el que sembla meravellós al principi amb els anys es pot fer rutinari. Aconseguir que no s'apagui la flama entre la GSMA i Barcelona ha requerit, segons Aleix Valls, "diversos ingredients". El primer és el mateix creixement del congrés. "Va néixer com una fira d'enginyeria de telecomunicacions, però les solucions mòbils han convergit amb Internet i han fet que el sector floreixi amb un impacte global en la indústria i la societat", indica.
Per descomptat, Barcelona és l'altre ingredient. En parla Therese Jamaa, General Manager de GSMA. "Ho vaig veure des de fora, com a empresa participant, Barcelona és una ciutat acollidora, hi ha talent, és molt oberta, molt tolerant. La ciutat en si mateixa és fenomenal, hi ha art i bon menjar, però no cal que jo la vengui, ja ho fa sola".
També Aleix Valls destaca que "la ciutat s'ha bolcat amb aquest congrés des de l'excel·lència en l'operació i com a plataforma de benvinguda". En definitiva, "ha aconseguit posicionar-se com a punt de trobada de la indústria".
El CEO de la Mobile World Capital apunta també que la rapidesa en l'agenda d'innovació d'aquest sector té una certa similitud amb la de la moda. "Necessites constantment llançar novetats per mantenir-te com a empresa liderant el sector. El MWC ha aconseguit posicionar-se com el saló de moda, el lloc on és obligatori llançar aquestes novetats". Fixar el calendari de la indústria ha aconseguit crear un peix que es mossega la cua. "Si és el lloc on es presenten les novetats, és el lloc on vull ser", resumeix Aleix Valls.
Al capdavall, aquesta setmana al MWC ja no només hi ha fabricants d'antenes o de terminals. "També hi ha empreses de l'automoció, ponents i conferències de gent molt diversa. S'ha fet una bona lectura de com la transformació digital de la societat s'ha pogut anar recollint dins del producte firal", celebra Valls. De moment, el MWC segueix enamorat de Barcelona. Tot i que hi ha històries que no acaben bé, també hi ha històries que no acaben.