Si és febrer, és mes de MWC

Aquest 2021, el primer MWC serà a Xangai, on es presentaran els avantatges de tecnologies com la intel·ligència artificial, la 5G i la indústria connectada

Banderoles del MWC anuncien l'edició del 2020 que no va poder celebrar se per la pandèmia | ACN
Banderoles del MWC anuncien l'edició del 2020 que no va poder celebrar se per la pandèmia | ACN
gerente de innovación de Acció
Barcelona
24 de Febrer de 2021

Aquest darrer any, com en moltes altres coses, la pandèmia ha provocat grans canvis i el MWC no n’és una excepció. S’han hagut d’intercanviar les dates dels dos congressos Mobile World Congress de Barcelona i la Xina. Per tant, aquest any al febrer toca anar al MWC Xangai. I ho farem virtualment.

Serà una gran oportunitat per identificar les noves tendències i ens servirà per escalfar motors abans del MWC de Barcelona, que aquest any se celebrarà a finals de juny. A primera vista, sembla que aquest 2021 no serà un any de grans novetats. Les tecnologies de les quals totes les empreses parlen i que avaluen com aplicar en els seus negocis, són les mateixes que el 2020: intel·ligència artificial (AI), connectivitat 5G, i la indústria connectada (també en podem dir indústria 4.0 o internet de les coses).

La gran diferència es troba en què ara ens ho plantegem d’una forma global en contraposició a un plantejament individual de cadascuna d’aquestes tecnologies. L’expansió de la cobertura 5G al territori possibilita que pensem en noves aplicacions de l’internet de les coses (IoT) en l'àmbit de les empreses.

Les tres característiques principals que ens aporta la 5G respecte la 4G són una major capacitat de transmetre informació, una menor latència (que és el temps que triga la senyal a arribar) i la possibilitat de connectar més dispositius a la xarxa sense el perill de saturar-la i bloquejar-la (cosa que ja passa actualment en determinades situacions amb la infraestructura 4G).

Tot això, ens permet aplicar altres tecnologies a les nostres empreses, com per exemple la realitat virtual (VR) i la realitat augmentada (AR), que necessiten rebre gran quantitat de dades (imatges d’alta resolució) i a gran velocitat (baixa latència) per aconseguir una experiència d’ús òptima. Si les ulleres de VR reben imatges de baixa qualitat i/o amb retard, es tradueix en fatiga de la vista i provoca marejos, per exemple.

La tercera peça del puzle és la intel·ligència artificial, una tecnologia capaç de processar aquest tsunami d'informació, identificar patrons i extreure'n conclusions

D’altra banda, la 5G ens permet tenir més dispositius connectats a internet sense saturar la connexió. L’increment es troba entre 10 i 100 vegades més de sensors que podem tenir instal·lats, i, a més, aquests tindran un consum d’energia molt menor fent servir les freqüències més baixes de 5G.

Tot plegat, ens porta a aconseguir una indústria connectada i monitoritzada a temps real. Això sí, com a contrapartida hem de ser capaços de gestionar i analitzar quantitats enormes de dades, cosa que no és senzilla.

Aquí entra en joc la tercera peça del puzle, que és la intel·ligència artificial, una tecnologia capaç de processar aquest tsunami d’informació, identificar patrons i extreure’n conclusions. En aquest camp hem avançat molt i hem evolucionat d’una intel·ligència artificial descriptiva (ens explicava què havia passat), a una de predictiva (que ens avança el que passarà) i prescriptiva (on també ens suggereix el que hauríem de fer).

Per tot plegat, fins i tot les tecnologies més modernes segueixen els axiomes de sempre. En aquest cas, també es compleix que l’aplicació combinada és més beneficiosa que l’ús individual: “El tot és més que la suma de les parts”.