El govern espanyol ha retirat la candidatura de la ministra d'Economia en funcions, Nadia Calviño, a dirigir el Fons Monetari Internacional (FMI). En un comunicat, la Moncloa argumenta que pren la decisió per afavorir el "consens" entre els països de la Unió Europea per escollir una "candidatura comú" a la direcció de l'organisme.
"Amb aquesta finalitat, anunciem que el govern aposta per aconseguir un acord europeu, sense que la ministra Calviño participi en la següent fase", recull el comunicat. Les mateixes fonts apunten que el govern de Sánchez seguirà treballant per "impulsar la governabilitat dels organismes internacionals" i qualifica "d'honor" que qualsevol dels integrants de l'executiu socialista pugui ser considerat "ara i en el futur una garantia al més alt nivell per al seu funcionament".
Calviño era una de les cinc candidates a succeir Christine Lagarde al capdavant del FMI. En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la mateixa Calviño ha donat explicacions del per què ha decidit, d'acord amb el president en funcions Pedro Sánchez, retirar la seva candidatura.
"Vista la situació i que la llista de candidats és curta hem decidit que no participaré a la següent fase perquè quan abans tinguem un únic candidat millor", ha manifestat Calviño, que ha destacat que la "prioritat" és que hi hagi un "candidat excel·lent" que continuï mantenint per a Europa "la cadira de la direcció del FMI".
Ha reconegut que ha estat un "orgull i honor" estar entre els cinc candidats i ha destacat que, "per fi" Espanya comença a tenir el reconeixement que creu que li pertoca a nivell internacional.
Calviño ha fet un repàs a les dades econòmiques de l'Estat i ha destacat que l'economia espanyola "capeja" millor que d'altres països de l'entorn els reptes i que creix "de manera robusta però dins la tendència de moderació del cicle macroeconòmic".
"Creixem més que els països del nostre entorn i els organismes revisen a l'alça les previsions de creixement i això vol dir que creix confiança en la societat i l'economia", ha manifestat. Ha dit, però, que "lluny de la complaença" cal seguir treballant i ha remarcat que el fet de no tenir govern té un "cost lamentable" en un context amb "reptes i incerteses" perquè l'executiu no pot desplegar totes les mesures i reformes en àmbits com la transició ecològica o l'educació.