La crisi climàtica és una realitat que només aquells que s’hi esforcen molt posen en dubte. Fa uns mesos que el debat encara ha guanyat més les agendes i alertes internacionals a partir de l’augment de les evidències dels seus efectes. Així, comencem a trobar-nos amb la necessitat no només de donar respostes a aquells fenòmens que ens preocupen de cara al futur, sinó també explicar-nos les nostres vides amb la crisi climàtica com a element central i connector.
Una de les assumpcions que més s’estan posant en dubte del canvi climàtic és la creença que aquesta és una crisi marginal que només unes quantes persones han de solucionar. Si fa uns anys els ecologistes eren els que, socialment, tenien la comanda de pensar i buscar solucions per un planeta que es cremava, inundava i contaminava constantment per l’acció humana, amb els últims anys la consciència de la necessitat de pensar en solucions compartides i mètodes eficients per reduir el canvi climàtic des de tots els aspectes de la vida s’ha començat a consolidar com el que els anglesos anomenen way to go. En aquest escenari, hi ha persones que han dedicat les seves carreres a buscar maneres d’acostar i explicar la crisi climàtica a tothom. Una d’elles és la pensadora a la qual dedico aquest càlid mes de juliol.
Naomi Klein és una escriptora canadenca, activista social i productora de cinema, autora de No Logo: Taking Aim at the Brand Bullies
Naomi Klein és una autora canadenca, activista social i productora de cinema. Nascuda l’any 1970 a Montreal en una família d’activistes polítics (els seus pares eren membres del grup trotskista del Socialist Workers Party). Va començar ciències polítiques a la Universitat de Toronto, però el seu últim any, abans d’acabar el grau, va abandonar els seus estudis. La publicació del seu primer llibre l’any 1999, titulat No Logo: Taking Aim at the Brand Bullies va tenir un èxit tan significatiu que va començar la seva carrera com a activista. El llibre va guanyar reputació arreu del món i ben aviat es va convertir en un símbol del moviment antiglobalització i l’economia crítica, ja que el llibre versava entorn de la cultura organitzativa de moltes grans corporacions i de la manera com s’anuncien i exposen al món, sovint encobrint pràctiques d’explotació i precarietat laboral o contaminació ambiental.
A partir d’aquí, Klein ha esdevingut una veu central en la crítica contra les grans empreses globalitzades i el seu impacte en la justícia social. Des d’aleshores, l’autora ha escrit obres com The Shock Doctrine: The Rise of Disaster Capitalism o On Fire: case for a Green New Deal, entre molts altres títols. Klein és un exemple perfecte del potencial d’acció de les paraules, de com una persona, escrivint allò que pensa, investiga i elabora, pot inspirar a tots aquells que lluiten per un món millor i explicar els reptes presents a aquells que encara no estan convençuts per la causa. Amb un llenguatge planer i contrastat amb dades científiques, però també amb una forta emocionalitat pròpia d’aquell qui lluita pel que creu, Naomi Klein és capaç de fer sacsejar un món en flames per brindar una llum d’esperança per aquells qui encara pensem que es pot salvar.