"Col·laboració, optimisme i molta feina a fer". Amb aquest leitmotiv ha resumit Natàlia Mas, consellera d'Economia i Hisenda de Catalunya, la seva intervenció a la Reunió del Cercle d'Economia, un discurs on no han faltat tocs d'atenció al "derrotisme" transmès a la Nota d'Opinió del Cercle d'Economia, publicada la darrera setmana: "Hi ha altaveus que els hi agrada dir que anem malament i crec que no és cert ni rigorós. S'ha d'acabar el temps d'aquest derrotisme, que no està justificat", ha afirmat amb contundència.
Mas fa referència -entre línies- a les declaracions de Jaume Guardiola, president del Cercle d'Economia, i Miquel Nadal, director de l'entitat, a la presentació de la Nota d'Opinió, on van alertar -basant-se en l'evolució del PIB per càpita dels últims 15 anys- de cert "estancament de l'economia catalana i espanyola envers l'economia europea". Respecte a l'evolució d'aquest indicador, la consellera ha admès que "hi ha molt marge de millora" però que, indubtablement, "l'economia catalana avança en la bona direcció i es mostra resilient".
La consellera ha fet un recorregut per aquests últims 15 anys, per entendre aquesta evolució: els elevats nivells del PIB per càpita de l'any 2007 venien acompanyats de certes bombolles en l'economia -que van acabar esclatant- i que ens situava en "un cercle viciós de pèrdua de competitivitat". Amb la crisi financera internacional i l'esclat de la bombolla immobiliària, l'indicador va registrar una davallada que va arribar al seu punt més baix l'any 2012. A partir del 2014, l'economia catalana va iniciar una nova fase expansiva, amb un PIB per càpita que va créixer un 2,4% anualment (des del 2014-2019), però que es va aturar amb l'esclat de la pandèmia de la covid-19.
I ara? Tot just "fa un any que hem aconseguit recuperar el PIB prepandèmia i, aquest primer trimestre del 2023 hem accelerat el seu creixement amb taxes que doblen les de l'Estat i multipliquen per 10 les de la zona euro", ha assegurat.
Mas: "Estem oberts a crítiques però rebutgem discursos gairebé apocalíptics"
Mas ha tret pit de les grandeses de l'economia catalana -inversions que aterren al territori, posicionament de l'ecosistema emprenedor, exportacions, força del teixit industrial i formatiu...- amb l'objectiu de "visibilitzar i posar llum", exercici que creu que han de fer "tots aquells que ens estimem aquesta terra". Entre línies -i no explícitament- ha tornat a assenyalar la Nota del Cercle: "Estem oberts a crítiques però rebutgem discursos gairebé apocalíptics". Sobre aquestes anàlisis, la consellera demana una perspectiva: "mirar més a Europa i el món, i menys a Madrid".
La consellera també ha respost a una altra crítica, publicada a la Nota d'Opinió, sobre el "deteriorament de serveis bàsics -a Catalunya-, com la mobilitat, la seguretat i la neteja". "L'estoc de béns públics i de funcionament dels serveis públics de Catalunya està als ossos", afirmava en la mateixa línia Guardiola aquest diumenge a VIA Empresa. La seva rèplica ha tingut cert to de gesta: "Que l'economia catalana i els serveis públics es trobin com es troben és una heroïcitat".
Des del 2015, la mitjana d'execucions de les inversions pressupostades a Madrid ha sigut del 122%, mentre que a Barcelona ha sigut del 62%
El desavantatge a la qual es refereix Mas és, en primer lloc, el dèficit fiscal que acumula l'economia catalana (de 18.000 milions d'euros) i la manca d'execucions d'inversions pressupostades. Per il·lustrar aquest últim desproveïment, Mas ha aportat una comparativa Madrid-Barcelona: des del 2015, la mitjana d'execucions de les inversions pressupostades a Madrid ha sigut del 122%, mentre que a Barcelona ha sigut del 62%. "Que aquestes diferències siguin tan persistents, només respon a una actuació deliberada", ha afirmat.
Exemples a cop de projectes
L'arribada a Catalunya -o ampliació de projectes- de Cisco, Astrazeneca, Intel, Boehringer o Freudenberg és, per a Mas, una mostra del dinamisme de l'economia catalana i les institucions que l'acompanyen: "Són inversions que no aterren a territoris en decadència". També ho són els 6.400 milions d'euros d'inversió estrangera productiva captada l'any 2022, "la més alta de la història", i que ha suposat la creació d'uns 200.000 llocs de treball i 229 projectes.
En la mateixa línia, la consellera ha volgut desmentir "el titular sobre la fuga d'empreses", tornant a oferir una comparació Madrid-Barcelona. Des del 2017 al 2022, fins a 8.921 empreses van sortir de la Comunitat de Madrid per establir el seu domicili fiscal a altres comunitats de l'Estat. En el cas de Catalunya, van ser 8.753 empreses. Així i tot, no nega que "l'any 2017 es van concentrar més moviments d'empreses que d'altres anys". Per altra banda, també respon capgirant la moneda, mirant-la des de l'altra cara: la creació neta d'empreses que, des del 2014, cada any ha sigut superior a Barcelona respecte a Madrid.