Tretze dies després que el Parlament aprovés oficialment els pressupostos de Catalunya i gairebé dos mesos després que ho fes el Govern -amb una motilla de tres mesos de negociacions-, Natàlia Mas, la consellera d'Economia i Hisenda de la Generalitat, ha visitat el Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) per presentar i desgranar els que han estat considerats "els majors pressupostos de tota la història de Catalunya", amb una despesa de 41.025 milions d'euros. La consellera ho fa fet aquest dimarts en el marc del cicle Converses del degà, un conjunt de trobades organitzades pel CEC que van donar el primer tret de sortida el 23 de febrer, amb el ministre José Luis Escrivà.
En una conversa pública amb el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, Mas ha tret pit del "salt quantitatiu i qualitatiu" que han suposat aquests pressupostos, que s'han incrementat respecte al 2022 fins a un 11%, xifra molt superior al 4% de mitjana dels darrers dos anys. De fet, es tracta de l'augment més gran dels darrers 17 anys. En xifres absolutes, enguany el pressupost s'ha ampliat fins a 3.840 milions d'euros, que han anat destinats, principalment, a educació, serveis i transport públics, habitatge, sobirania energètica, sostenibilitat, indústria, coneixement i cultura i llengua.
Malgrat l'increment, però, la consellera ha denunciat que aquests pressupostos serien més elevats si no fos pel sistema de finançament autonòmic, que implica un dèficit del 8% del PIB. És a dir, uns 20.000 milions d'euros, la meitat del pressupost. "Aquest sistema penalitza moltes comunitats de la franja mediterrània i no busca la convergència econòmica d'altres territoris", ha declarat.
El pla estratègic dels pressupostos s'emmarca en un context econòmic i social carregat "d'elements de resiliència tant a l'economia catalana com l'espanyola". Ara bé, "sembla que els anem esquivant", ha assegurat. Aquests elements són, per exemple, l'alentiment del creixement del PIB, que va passar del 5,5% el 2022 a un previsible 1,7% per aquest 2023. Però n'hi ha d'altres, especialment d'escala internacional, que ens han situat en una "eterna crisi o poli crisi". Són, segons Mas, "moltes variables que no controlem, com una guerra a Europa, increments de preus, una pandèmia global, amb unes conseqüències en les cadenes de valor globals, una crisi financera..."
Ara bé, del context, Mas ha ressaltat les oportunitats. L'actual és un moment en què "es combina un nou ordre geopolític basat en blocs", i això, pot esdevenir un avantatge en un entorn de canvi climàtic.
41.000 milions, en tres eixos
Els pressupostos de la Generalitat, dividits principalment en tres eixos, combinen una mirada a curt termini i a llarg. L'eix de curt termini és l'escut econòmic i social orientat principalment a enfortir els serveix públics, mentre que els dos altres eixos -de llarg termini- estan enfocats al Pacte Nacional per la Indústria i a l'acceleració de la transició verda. "El canvi climàtic és l'oportunitat més gran per innovar que la humanitat ha tingut mai per davant", ha assegurat.
Sobre el Pacte per la Indústria, que té contemplades 152 actuacions i un deplegament de 680 milions d'euros, Mas ha posat l'accent en el desenvolupament de sòl industrial i les infraestructures, tant viàries com ferroviàries.
El drenatge empresarial
A la conversa també s'ha parlat del suposat drenatge empresarial de Madrid respecte de Catalunya. Sobre aquest tema, Mas ha assegurat que des del 2014 el diferencial de la creació neta d'empreses entre Catalunya i Madrid és favorable a la Catalunya, en 10.000 empreses.