Natalia Olson-Urtecho és cofundadora i directora d'innovació i estratègia de The Disruptive Factory i directora d'operacions de RadicalxChange. També ha estat assessora presidencial de Barack Obama i de la Casa Blanca en innovació i competitivitat. Olson-Urtecho es defineix com a urbanista i emprenedora especialitzada en blockchain, ciutats intel·ligents, desenvolupament sostenible i infraestructures. Women of Distinction Award pel seu treball en el creixement de l'economia verda. El seu avi va ser el fundador del Col·legi de Periodistes d'Hondures i el seu somni era crear Happy Channel, un canal de notícies felices. És veïna de Mark Zuckerberg a Palo Alto, ha viscut a Xangai i actualment inverteix a Barcelona on acaba de comprar-se un vaixell.
Com definiria la innovació?
La disrupció d'allò tradicional. Mirar de trobar la millor solució quan aquesta no existeix. Sovint tenim bones idees, però no hi ha solucions concretes. Ja sigui per la tecnologia o el mètode. Disrompre el sistema i una forma de pensar i promoure canvis socials i tècnics.
"La innovació s'ha de veure de forma molt polièdrica i des d'un pensament sistèmic i holístic. Per innovar s'ha de tenir una actitud creativa", deia Ferran Adrià en una entrevista a VIA Empresa.
Per pensar "outside the box", cal ser creatiu. Ser disruptiu és difícil per a molta gent perquè canvies la forma tradicional de fer les coses. Hi han d'haver canvis forts i escalables. Si fas les coses com s'han fet sempre, no aconseguiràs innovar. Si no trenques el motlle, no crearàs nous motlles.
"Obama va ser el primer president que va crear la posició de Chief Technology Officer"
Què va aprendre com a assessora d'Innovació de la Casa Blanca?
Amb la recessió es va crear un consell format per 15 persones, havíem d'analitzar què estava passant i com podíem innovar i tornar a la competitivitat com a país. No pots pensar en la innovació sense pensar en competir. La competitivitat et dóna la gasolina per pensar d'una forma diferent i en aquell moment, Estats Units competia contra la recessió. Una crisi que no teníem des de principis del segle XX.
Encara que molta gent no ho recordi, els Estats Units són "un país nou" que no té més de 250 anys. Vam tenir una economia de guerra, però la recessió va ser una guerra diferent on no només calia competir amb nosaltres sinó que calia crear un ecosistema per atreure tota la innovació així com idees noves que ajudessin al govern a liderar el país. El sector privat no pot fer-ho sol sinó que gran part de la tecnologia i innovació dels Estats Units ha vingut de la col·laboració públic-privada. El govern ha d'impulsar noves idees de la mà del sector privat.
I l'Estat emprenedor?
El govern és el catalitzador per canviar el paradigma. Les polítiques públiques poden tenir un impacte econòmic molt gran. Ho hem vist amb la pandèmia. Quan Trump diu que no està passant res i en canvi, Biden diu que cal fer alguna cosa... De la nit al dia es comença a vacunar tothom. Cal curar el problema dins abans de fer-ho fora. Internet va començar amb el Departament de Defensa que és el més gran del nostre govern. Gràcies a Déu que tenim programes d'innovació en petits negocis! També es dónen molts diners en subvencions per resoldre problemes interns a través d'emprenedors, innovadors i diferents companyies.
Quedi's amb un moment a la Casa Blanca.
Sortir de la recessió va ser una gran victòria! El govern es va adonar llavors que més del 50 % de l'economia americana i mundial són els petits negocis que fan de motor del creixement. Calia ajudar als autònoms i als petits negocis amb subvencions però també amb informació. Va ser llavors quan es va crear l'opengov que és el govern obert. La informació va deixar de ser secreta per ser compartida i crear així la sharing economy. D'allí surten Uber, Airbnb i altres grans companyies. El GPS també era tecnologia secreta del Departament de Defensa.
"Uber o Airbnb surten del 'open gov' i del canvi d'informació secreta a economia compartida"
Això em recorda al secretisme de la Guerra Freda.
Clar, és un canvi generacional. Quan la gent desconeix quin serà el resultat, la por implica no fer res. Encara passa al meu govern. Afortunadament, Obama va ser el primer president que va crear la posició de Chief Technology Officer (CTO) a l'oficina de tecnologia i ciència. Obama va començar el 2008 i l'smartphone va néixer el 2007.
Com valora el mandat de Trump i l'arribada de Biden?
L'època de Trump ha sigut dificil, gràcies a Déu que ja s'ha acabat. També cal adonar-se que Trump va ser un senyal d'alarma que mostrava que hi havia molta gent que pensa com ell i que considera que se l'ha ignorat. Hi va haver un salt tecnològic dels anys 80 al 2000 en capacitat mundial i es va passar del centre a la costa. El món és global i algunes ciutats de costa tornen a renéixer amb la tecnologia.
Trump volia tornar a un passat dormit i sense èxit però volia despertar l'ansietat i la por entre la població. Jo vaig fer la transició del meu ministeri amb el canvi de govern d'Obama a Trump i no estaven gens preparats. No es creien que anessin a governar. Els hi vaig dir "infraestructura, infraestructura i infraestructura". Tant física com digital. Era el que havien de fer i no ho van fer perquè no ens van escoltar. L'important era seguir creant treballs i innovació. Ara estic col·laborant en la transició amb Biden durant els 100 primers dies i tenim 2.3 trilions de dòlars per a infraestructures. El 40 % de l'equip de Biden és el que tenia Obama.
"Trump volia tornar a un passat adormit i sense èxit, volia despertar l'ansietat i la por entre la població"
Com ha alterat la crisi del coronavirus als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)?
Vaig estar en la negociació dels ODS el 2015 a París i l'important és adonar-se del que no tenim. Amb la pandèmia ens vam adonar de la importància de l'accés al menjar, la salut i tot allò que defineix qui ets i qui no ets. Et fa pensar en la pobresa i en no tenir capital, informació o accés al benestar.
El coronavirus no distingeix entre rics i pobres. Hi ha moltes països que han necessitat ajudes externes per a les vacunes. El 50 % dels negocis no havien fet la seva particular transformació digital. Durant la pandèmia no van ser els governs qui van donar tots els serveis. No hauríem pogut sobreviure a la pandèmia sense empreses. És important que hi hagi competència, sense censura i no dependre només d'unes poques mans.
Com es descentralitza el poder polític?
Qui dóna el poder als politicos?
Els ciutadans i la democràcia.
Hi ha molts casos on sembla que els polítics no saben el que estan fent i de fet, l'única cosa que fan és engreixar el porc i posar més funcionaris. La gent està frustrada i no pensa que el poder que s'ha donat als polítics pot tornar als ciutadans. Hi ha formes d'empoderar al ciutadà.
Quines? Pot ajudar la tecnologia?
El blockchain deixa fora als intermediaris i als que et diuen com s'han de fer les coses. Confies en una decisió i això genera un tipus de poder. Molta gent pensa que descentralització és no tenir govern, però no és així. Al contrari, és agafar el poder de tornada i donar-li veu. Així sabem quines són les estadístiques i on va cada cèntim. Els meus impostos s'utilitzen per beneficiar la societat o per què es puguin beneficiar els grups més poderosos? És la descentralització i passa tant en governs capitalistes com comunistes. El comunisme hauria de tenir por al blockchain.
Per què?
Xina és molt capitalista, es va quedar en el camí del comunisme. Karl Marx ja teoritzava sobre això. Insisteixo, que hi hagi competència és molt important. I sense competitivitat només queda la mediocritat! És el cercle de les idees.
"Al món hi ha més Mark Zuckerberg dels que ens imaginem", assegurava durant el Barcelona Startup Congress.
Clar! Hi ha molts Mark Zuckerberg, però no els estem donant espai per creure-s'ho. Als Estats Units creiem molt en nosaltres mateixos, però a Espanya et diuen precisament que millor no t'ho creguis molt. Cal arribar fins a la gent disruptiva perquè existeix i encara hi ha molts Zuckerberg per descobrir. Necessitem més exemples d'aquesta nova generació i que serveixin d'exemple per als altres.
"La gent està frustrada amb els polítics i amb la descentralització s'agafa el poder de tornada"
Zuckerberg és un bon exemple per als emprenedors?
És un referent. Zuckerberg va començar a Harvard, va tenir una idea i va trencar amb allò tradicional. Les universitats de Boston a Washington són molt conservadores en el sistema de transferència d'innovació però Stanford, per exemple, no vol apropiar-se de cap companyia ideada a la universitat. Aquesta llibertat és la gran diferència. Les universitats han de ser una mica més innovadores i menys teòriques com a Europa. Als Estats Units som molt bons venent perquè som un país d'immigrants.
En què es fixa a l'hora d'invertir en una empresa?
L'equip és fonamental. Si no t'has envoltat de gent més capaç i intel·ligent que tu, la companyia no podrà créixer. És molt important tenir una visió global, no es pot pensar només de forma local. El món és global.
Invertiria a Barcelona?
Clar! L'accés és molt important per a les ciutats. Jo vaig venir a Barcelona per la meva parella i perquè teníem vols directes des de San Francisco. En els últims 20 anys hem vist que les ciutats atreuen la gent jove. Jo m'allotjo a Plaça Catalunya i és increïble poder arribar a qualsevol part de la ciutat des d'aquí. Tens accés a tot el Mediterrani, pots volar a qualsevol part d'Europa i és una ciutat que té molt per oferir. Hi han d'haver més polítiques obertes i incentius econòmics. Estem vivint una gran transició de l'economia i cal pensar en com atreure el capital i on invertir-lo.
"Emprendre és no tenir por"
On?
En agricultura, recerca en salut, centres de ciència, enginyers, biotech... Estic començant un fons d'inversió perquè aquí existeix un nivell de qualitat de vida molt gran. L'agricultura espanyola té molt mercat a America Llatina i Àsia. L'oli d'oliva i el vi espanyol són increïbles!
Un últim consell per a emprenedors?
Emprendre és no tenir por. Aquesta por a no dir les coses, a no queixar-se -tothom es queixa menjant en una taula però no ho fa fora! No cal tenir pena ni vergonya que sorgeix de la por. Si crides molt encara et diran que portes problemes. A mi em passava quan parlava de disrupció. Cal treure's la por! Pensa en això: Jo sí puc! Yes, I Can.