Quatre anys després, els cementiris i serveis funeraris han superat la ressaca de la pandèmia. El seu és un bé no buscat i, malauradament, l'increment de les morts a causa de la covid-19 va ser el principal motiu pel qual moltes empreses del sector van presentar xifres rècord. Per exemple, Cementiris de Barcelona (CBSA) va incrementar un 817% els seus beneficis entre el 2019 i el 2020. Però la suma d'aquests dos factors no expliquen el retrat sencer. L'any 2023, el sector funerari va aconseguir millorar un 1,58% els ingressos d'un any enrere, malgrat que la taxa de mortalitat baixés un 6,26%. Són dues dades que mostren que hi ha una via més enllà de la correlació entre defuncions i facturació.
Segons la Radiografia del sector funerari de Panasef, la patronal estatal de les empreses de serveis funeraris, el nombre de treballadors de les companyies que es dediquen al sector va créixer un 3,7% el 2023. Pel que fa a la facturació, el sector funerari de l'estat espanyol va ingressar 1.679 milions d'euros, un increment pràcticament mínim respecte als 1.653 milions de l'exercici previ. Tot i això, si s'observa la tendència de l'última dècada i s'omet l'excepcionalitat del 2020, el sector ha anat creixent de forma progressiva: el 2017, la facturació total amb prou feines superava els 1.500 milions.
Però, quina és la raó que explica aquesta tendència? "Hem passat de les cerimònies a les parròquies a tenir més tanatoris amb instal·lacions i serveis que es gestionen directament des de les funeràries", apunta a VIA EmpresaJosep Maria Mons, president de l'Associació d'Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya (Asfuncat). El dirigent assegura que l'informe de Panasef, que és d'àmbit estatal, és perfectament aplicable a la realitat catalana. "Creixem al mateix ritme que ho fa l'Estat", remarca. Fins ara, l'última dada del sector al territori són els 216 milions d'euros que es van recaptar l'any 2022.
En total, 12.889 persones van treballar al sector funerari el passat 2023 per les 12.433 persones ocupades que hi havia el 2022. A Catalunya, l'últim registre és de 1.410 treballadors, dels quals el 37% eren dones. La feminització ha sigut un dels grans fenòmens que ha experimentat el sector durant les últimes dècades. "Fa 30 anys, només hi havia un 0,1% de presència femenina a les plantilles catalanes", recorda Mons, que preveu superar el llindar del 40% al pròxim informe d'Asfuncat. "Les dones no es dediquen només a l'atenció pública, sinó que també treballen amb operacions i gestió de fons i de cementiris", afegeix el president.
Un futur amb menys morts i menys empreses?
En condicions normals, la previsió de cara als pròxims anys és que la taxa de mortalitat continuï precipitant-se. "Durant la pandèmia, la majoria de defuncions va ser de gent gran. En condicions estadístiques normals, aquestes persones s'haurien hagut de morir en els pròxims 10 anys, de forma que sabem que els índexs baixaran en el futur", indica Mons, que vaticina un "estancament" del sector. De fet, el president d'Asfuncat creu que el creixement del 2023 "ja no va ser rellevant", i que el repunt de l'1,58% de la facturació estatal es va deure a l'augment de les tarifes provocat per la inflació.
Aquesta circumstància s'uneix a un altre procés de transformació al gremi: l'adquisició de petites i mitjanes empreses per part de les firmes hegemòniques del sector. L'any 2022, el Grup Catalana Occidente va comprar Mémora, el grup funerari més gran de l'Estat, per 401,3 milions d'euros. En aquell moment, la companyia gestionava 139 tanatoris, 39 crematoris, 18 cementiris i ocupava a aproximadament 1.500 professionals. No és l'única gegant del sector: també Altima controla més d'una cinquantena de punts arreu de Catalunya, a més d'oferir serveis funeraris integrals.
El catàleg de serveis de les funeràries ha augmentat en els últims anys, fet que impossibilita que les petites empreses puguin lluitar amb les dominants al sector
"El servei cada cop està menys atomitzat, ja que requereix ser-hi les 24 hores dels set dies de la setmana. Això és cada cop més complicat de cobrir per a una empresa petita", reconeix Mons, que confirma que les companyies grans estan absorbint les que tenen menys recursos. Com a solució, s'ha parlat d'una reducció horària del servei, però aquest és un nou hàndicap per a les firmes menors. "Amb menys temps de feina, les empreses hauran d'augmentar plantilles per donar cobertura", adverteix el president d'Asfuncat. Així doncs, Mons conclou que la clau està en el catàleg de serveis que ha assumit el sector, "més elevat que fa 20 o 30 anys".
La lluita contra l'IVA i una Llei Nacional, velles reclamacions del sector
Si bé una de les causes de l'augment de la facturació està en el repunt de les tarifes, fa anys que el sector dels serveis funeraris demana una rebaixa de la càrrega impositiva. De fet, molt abans que la inflació fos un problema. Actualment, l'IVA es troba al 21%, similar, entre altres, al dels articles de luxe. "A tot això cal sumar-li les taxes dels cementiris, cremació i certificats oficials, entre altres", recorda Panasef al seu informe. "Les administracions públiques no són sensibles a una reivindicació que ens afecta a tots igual en un dels moments més complicats de les nostres vides”, critica Alejandro Quinzán, secretari general de l'entitat.
A Catalunya es comparteix aquest reclam. Fa uns anys, l'administració central va reduir al 10% l'IVA de les flors del servei funerari, però la mesura va quedar-se molt lluny de les exigències del sector. "L'element essencial és l'oferta, el trasllat, el dipòsit, el condicionament del cadàver, i tot això està gravat un 21%", assenyala Mons. El dirigent no entén "per què es pot rebaixar l'IVA de les flors, però es mantenen els altres", especialment si es repassa el que es fa a la resta d'Europa. "A la majoria de països, l'IVA és reduït o fins i tot n'hi ha alguns que ni en tenen, ja que és considerat un servei essencial", agrega.
Aquesta reivindicació va unida amb una altra: la Llei Nacional de Serveis Funeraris. Una iniciativa que encapçala Panasef i que també considera indispensable per poder regular el negoci. "El sector ho necessita. Sembla impensable, però encara no comptem amb una llei nacional, sinó amb 17 reglaments de policia sanitària mortuòria", lamenta Quinzán. Un fet que genera un "excés de regulació", que alhora suposa "un gran inconvenient no només per a les empreses, sinó també per a les famílies”. Quan es tracta de cementiris, tanatoris i crematoris, sembla que tampoc hi ha vida per a les regulacions.