• Economia
  • Cas Negreira: la defensa de Laporta i els deliris blancs

Cas Negreira: la defensa de Laporta i els deliris blancs

El president blaugrana va afirmar amb rotunditat que els de la Castellana porten gaudint de privilegis des de fa setanta anys

Imatge d'arxiu de Joan Laporta | FCBarcelona
Imatge d'arxiu de Joan Laporta | FCBarcelona
Barcelona
20 d'Abril de 2023

L’objectiu inicial d’aquest article era analitzar la segona part del Cas Negreira, és a dir, la nova direcció que havia de prendre la trama a partir de la roda de premsa que el president Joan Laporta va protagonitzar dilluns passat. Però l’actualitat va fer un gir sorprenent digne de la pel·lícula La nit dels vidres trencats, de Wolfgang Petersen, quan dilluns al vespre el Real Madrid CF va elaborar i difondre un vídeo on acusava l’entitat blaugrana de ser el veritable club franquista i no pas ells, com havia afirmat Laporta durant la roda de premsa esmentada.

Efectivament, a la seva compareixença pública de dilluns, el president blaugrana es va defensar atacant i va afirmar amb rotunditat que els de la Castellana porten gaudint de privilegis des de fa setanta anys, en una frase que semblava sortida de l’article que vam publicar el passat 14 d'abril. No hi ha dubte que la realitat palpable és aquesta, de manera que la resposta del Real Madrid, en forma de vídeo acusatori, és grotesca i sense cap base històrica, fent un ús barroer i descontextualitzat d’unes imatges de la inauguració del Camp Nou, l’any 1957.

Amb aquest vídeo, l’únic que han deixat clar és que desconeixen les servituds que han de patir persones i entitats que viuen sota una dictadura, fins al punt d’haver d’adaptar-se als seus rituals feixistes per poder tenir una vida digna i sense gaires problemes amb l’Estat. Un club que encaixava com un guant en la ideologia franquista no pot entendre com altres acceptaven les regles del joc amb l’únic objectiu de sobreviure. Cal haver nedat tota una nit en una piscina plena de Don Simón per defensar la tesi que el club del Règim va ser el Barça i no el Reial Madrid, i per tant no dedicarem temps a desmuntar-la perquè no val la pena. La història és la que és i tothom qui ho vulgui hi té accés.

Cal haver nedat tota una nit en una piscina plena de Don Simón per defensar la tesi que el club del Règim va ser el Barça

Tornem al nucli del tema, que és la defensa que Laporta va fer, en la roda de premsa de dilluns passat, respecte de les acusacions que s’han abocat sobre el club arran del Cas Negreira. De l’acte, vam sortir-ne amb algunes explicacions, amb poques respostes i, per sobre de tot, amb molts dubtes que persisteixen. El conill que Laporta va treure de sota la màniga consistia en un paquet de més de sis-cents informes fets pels Enriquez (aquest plural té tota la intenció, com veurem més endavant) que, segons ell, tanca el cas perquè aleshores les factures emeses ja tenen suport documental i han deixat de ser falses, motiu aquest pel qual Hisenda va sancionar el Barça. Les capses plenes d’informes van ser el tema central, tant de les explicacions del president, com de la posada en escena, atès que ocupaven un lloc ben visible a l'escenari.

En realitat, la maniobra de Laporta tenia més de mecanisme per generar confusió, que no pas de resposta definitiva al conflicte que darrerament ha portat la intranquil·litat al club. El motiu ja el vam avançar a l’article anterior: Enríquez Negreira va assegurar en la seva declaració davant l’Agència Tributària que mai va elaborar cap informe perquè el seu assessorament era de caràcter verbal. Per tant, tot apunta al fet que els informes que va mostrar Laporta són els que va proporcionar Enríquez Romero (el fill de l’exàrbitre), que estan reflectits a les factures on José Contreras Arjona (membre de diverses comissions del club) feia de pont. En conseqüència, el problema persisteix i persistirà, perquè no apareixeran mai uns informes que el suposat autor assegura que no va elaborar mai. Per cert, sap greu que una feina tan detallada i escrupolosa com la que duia a terme Enríquez Romero no servís per a res, perquè a jutjar per les entrevistes que s’han anat publicant amb membres de l’àrea esportiva del club, sembla que ningú se’ls llegia.

En tot cas, si prenguéssim com a certes les declaracions de Laporta, en el sentit que aquells informes són els que va demanar l’Agència Tributària i que el club va assegurar que no trobava, aleshores caldria demanar responsabilitats a algú perquè la negligència va costar més d’un milió d’euros a l’entitat blaugrana (875.000 euros en regularitzacions d’impost de societats i d’IVA i uns 135.000 en interessos de demora). Curiosament, cap dels mitjans presents a la roda de premsa va fer aquesta observació al president barcelonista.

L’única excusa possible és que en aquest món del futbol, ple de diners, però no de professionalitat, tothom està acostumat a conviure amb els conflictes d’interessos

Deixant de banda aquesta discrepància entre el que va explicar Joan Laporta i el que s’intueix que és la realitat, si ens desplacem al nucli del problema trobem una altra negligència important que afecta a totes les juntes directives que han donat cobertura al problema: com és possible que ningú en tota l’estructura del club al llarg de gairebé dues dècades fos conscient que existia un claríssim conflicte d’interessos per la contractació d’un membre actiu -el vicepresident, ni més ni menys- del Comitè Tècnic d’Àrbitres? L’única excusa possible és que en aquest món del futbol, ple de diners, però no de professionalitat, tothom està acostumat a conviure amb els conflictes d’interessos; sense anar més lluny, fa no gaire vam constatar com un jugador blaugrana -el central Gerard Piqué- actuava d’intermediari en una competició on prenia part el mateix Barça, sense que ningú s’estirés els cabells. Si el Barça pretén continuar essent més que un club, hauria d’evitar certes pràctiques, per molt que siguin freqüents en els altres clubs de l’Estat.

Un fet que va cridar l’atenció de l’acte va ser que Laporta va mostrar certa cordialitat amb la UEFA i amb el seu president, Aleksander Čeferin, circumstància que ens pot dur a pensar que s’ha obert una porta a la negociació amb el rector del futbol europeu, i que en conseqüència, la sanció esportiva que penja com un núvol negre sobre el futur del club podria ser evitable. Caldrà esperar per veure com es van conjugant els diferents interessos que hi ha en joc en aquest moment.

FuE6PYYXsAErSqS
Imatge conjunta de Javier Tebas i Joan Laporta

Per acabar-ho d’adobar, dimecres passat es va celebrar l’assembla de clubs de la Liga de Fútbol Profesional (LFP), la patronal de l’esport de la pilota. Segons havia explicat al seu entorn, Laporta s’esperava un linxament per part dels clubs rivals arran del Cas Negreira, alguns dels quals, com el RCD Español, ja van fer públic el seu malestar en dates passades. Atès que es tractava d’una reunió privada i a porta tancada no tenim manera de constatar si el linxament que preveia el president blaugrana es va dur a terme o no, i l’única informació de què disposem al voltant del que va succeir allà dins van ser les declaracions que va fer en acabat el president de la patronal, Javier Tebas Medrano. En aquest sentit, Tebas va assegurar que Laporta va oferir les seves explicacions en una al·locució que no va superar els vint minuts i que no aportava res de diferent del que va fer públic durant la roda de premsa de dilluns. També va afegir que tots els clubs i ell mateix consideraven que les explicacions no havien estat suficients i que continuaven existint punts foscos. Per cert, va assegurar que el Reial Madrid (que no estava representat per Florentino Pérez, sinó pel seu director general) no va intervenir en cap moment.

A hores d’ara, d’un assumpte tan abstrús com és el Cas Negreira, l’únic que queda clar és que el soroll mediàtic està lluny d’apaivagar-se i que l’única solució possible per evitar mals majors passa per un pacte entre les parts interessades (Barça, LFP, UEFA, com a mínim) on se sacrifiquin alguns vincles i projectes en benefici del bé comú.