• Economia
  • Néixer abans o després de Google

Néixer abans o després de Google

La consultora d’Estratègia i Innovació i professora d’Esade Isabel Aguilera anima les empreses a canviar el seu model de relacions en aquest context digital i que cooperin en comptes de competir

Les empreses han de passar de lluitar sumo a ballar capoeria | iStock
Les empreses han de passar de lluitar sumo a ballar capoeria | iStock
Lleida
05 de Desembre de 2018

“Vaig néixer l’any 38 abans de Google”. Amb aquesta afirmació, més enllà del joc de paraules per posar una mica de misteri a la seva edat, la consultora d’Estratègia i Innovació i professora d’Esade Isabel Aguilera marca el camí que han d’emprendre totes les firmes en l’àmbit de la digitalització. Independentment de la seva mida, reivindica que les companyies utilitzen la tecnologia per apropar-se als clients. “El poder el té qui produeix i interpreta les dades”, assegura en un auditori de més de 300 empresaris en una jornada organitzada a Lleida per la patronal Pimec.

 

“Cal innovar, no perquè estigui de moda, sinó per créixer i obtenir rendibilitat”

En un context en què l’ús d’internet esdevindrà planetari i gratuït, Aguilera rebutja que les pimes tinguin l’obligació d’adaptar-se al nou entorn digital. “No s’adaptin a la transformació digital perquè arribaran els segons a la meta, sinó que utilitzin les eines que els facilita la intel·ligència artificial per crear el futur per a les seves empreses”. La consultora, que ha sigut directora general de Google a Espanya i Portugal i directora d’operacions d'NH Hoteles, insta els empresaris a “innovar, no perquè estigui de moda, sinó per créixer i obtenir rendibilitat”.

Nou paradigma empresarial

Per a Aguilera, els nous escenaris empresarials impliquen un canvi en la forma de relacionar-se que tenen les empreses. “Les organitzacions han passat de practicar el sumo, en el que dos gegants s’empenyen i competeixen a veure qui treu del mercat a l’altre, a la capoeira, en la qual els moviments suaus i les aportacions de diferents persones formen la dansa”. Això crea un nou paradigma. De la competència hem passat a la coopetència, en la qual les entitats col·laboren i competeixen alhora.

 

Isabel Aguilera durant la seva conferència a Lleida

Isabel Aguilera durant la seva conferència a Lleida | DR

A la seva ponència Transformació digital: David i Goliat en el mateix punt de partida, Aguilera insisteix en el fet que les dades s’han convertit en la matèria primera del valor. En un entorn com l’economia lleidatana, en la qual predominen les pimes i les microempreses, la professora d’Esade dóna un missatge d’esperança per la competitivitat de les firmes. “Ara tots estem al mateix punt de partida i el que marcarà la diferència serà el talent individual”.

Digitalitzar per canviar l’ànima

Gràcies a aquest valor afegit, Aguilera defensa la importància de la tecnologia com una eina per transformar els llocs de treball. “No destrueix ocupació, sinó que en crea de nova i estableix organitzacions neuronals a les empreses, implantant el treball per projectes”. Amb frases com “inventin el seu futur” o “jo sóc una plataforma en mi mateixa”, la consultora reivindica una tecnologia emocional, en la qual darrere hi ha persones que situen els clients al centre de la decisió.

Aguilera:  “A partir d’ara calen perfils i feines que no puguin fer els robots” 

Cada vegada més, el teixit empresarial és dinàmic. Com a exemple, Aguilera indica que està previst que el 2020 la mitjana de vida de les companyies només sigui de 15 anys, quan no fa gaires dècades era de mig segle. Aquesta realitat obliga a una transformació digital de les empreses, en la qual -com indica el títol de la conferència d’Aguilera-, els petits i els grans (David i Goliat) tenen la mateixa feina pendent i les mateixes possibilitats. “La transformació digital no és utilitzar més tecnologia, sinó adaptar la cultura de les organitzacions”. En comptes de processos, “l’objectiu ha de ser canviar l’ànima de les companyies”.

Per realitzar aquesta tasca, ara seran necessàries algunes professions que abans quedaven relegades a les estructures empresarials. “A partir d’ara calen perfils i feines que no puguin fer els robots”, comenta Aguilera. És la diferència entre néixer l’any 38 abans de Google i assessorar empreses l’any 20 després de Google.