"El model social de la Unió ha demostrat ser un èxit durant la crisi de la Covid", es congratula el professor d'Economia i Gestió Pública Jean Pisani-Ferry. La situació actual de la Unió Europea, fins i tot després de la més gran emergència sanitària en un segle, és positiva, molt millor que durant el que l'economista considera el punt més baix de la seva història recent, l'any 2015. "Es pensava que, si el joc és la globalització, la Unió Europea era cosa del passat", recorda. Les successives "crisi transformatives" que el model europeu ha patit en la darrera mitja dècada - el Brexit o la presidència de Trump en són exemples - han augmentat la resiliència d'un projecte que ara té en la iniciativa Next Generation EU l'oportunitat de consolidar-se més encara.
Una iniciativa com els fons de recuperació europeus era, fins fa ben poc, inimaginable. Els Next Generation EU, de fet, han saltat, com explica el mateix Pisani-Ferry, algunes de les línies vermelles del projecte comú europeu. "Next Generation ha trencat dos grans tabús europeus: el de l'expansió de la despesa amb deute i el de les transferències". En el primer cas, el del finançament de la despesa amb deute comú, afirma el professor, els economistes europeus ho veien desitjable, però legalment impossible. "El deute es considerava una impossibilitat legal, però també una impossibilitat política, perquè la UE no té poder impositiu".
Pisani-Ferry: "El consens a Alemanya és que els fons de recuperació són un projecte excepcional, no una transformació de la Unió"
El problema de les transferències és també el de la divisió interna de les economies de la Unió. Tal com recorda el professor, des dels països del nord s'alertava les economies mediterrànies que les transferències no eren la solució als seus problemes, que els recursos havien de ser propis. Això canvia amb NGEU, però no a llarg termini. "El consens a Alemanya – afirma Pisani-Ferry – és que els fons de recuperació són un projecte excepcional, no una transformació de la Unió". Segons l'economista, de fet, plantegen un risc en aquest sentit: si les economies del sud no aprofiten els fons per transformar-se – fer-se més verdes i més digitals, pensa - "és possible que veiem un aprofundiment de la concentració de poder econòmic als països del nord en els propers anys".
Els contertulians de Pisani-Ferry recullen el seu guant, i no són optimistes. "Gastarem? Segur. Transformarem? No està tan clar", lamenta l'economista Jordi Angusto. Comparteix, a més, que les inversions europees suposen, si no un perill, sí una responsabilitat. "Rebre aquests diners – alerta – és un compromís que si no fem bé ens podrà fer més pobres encara". El risc d'aprofundiment d'aquella escletxa que veia Pisani-Ferry, segons Angusto, resideix en la manca d'expertise d'una economia com l'espanyola, poc productiva i competitiva. "Reconstruir és més fàcil, només calen recursos. Quan s'ha de construir de zero el risc és més gran", reflexiona Angusto.
Els ponents de l'acte de la Fundació Catalunya Europa, amb el professor Jean Pisani-Ferry al centre | Cedida
Projectes tractors
"Si l'economia espanyola no es transforma en el sentit de la productivitat, perdrem competitivitat", un procés que, segons Angusto, comportarà "devaluació salarial i consolidació fiscal" un cop acabin els fons Next Generation EU. Una bona aplicació dels recursos cap a la transformació productiva, doncs, és essencial, no només per evitar aprofundir l'escletxa entre sud i nord, sinó per evitar que les economies menys competitives puguin enfonsar-se encara més. L'enginyer naval i empresari Joaquim Coello no fa bones previsions, i alerta sobre una possible distribució dels fons en projectes i partides no prou transformadores – fer un "trinxat", diu, de la despesa, entre partides, ministeris i direccions generals, en comptes de grans projectes empresarials que serveixin per traccionar l'economia espanyola. "Next Generation EU no és un paquet d'estímuls; és un projecte de transformació", alerta la investigadora de l'institut Jacques Delors Eulàlia Rubio.
Rubio: "Next Generation EU no és un paquet d'estímuls; és un projecte de transformació"
Les claus, segons l'enginyer, són dues: finançar pocs projectes amb molt de potencial i injectar-hi gran part dels fons; i dedicar els diners a projectes que puguin integrar-se dins d'altres plans europeus. Una de les assignatures pendents de l'economia espanyola i europea, afirma, és la dependència tecnològica, i això es podria revertir amb una gran inversió en el disseny i fabricació de xips de supercomputació. "Cal un Airbus dels grans xips. Sense un projecte així la dependència europea serà massa gran".
La necessitat d'instaurar grans projectes tractors – Coello parla de computació quàntica, electrificació de la mobilitat o inversions en el sector farmacèutic – i el perill de fer servir els diners per alleujar pèrdues en comptes de per una reforma econòmica dels països receptors porten a la conversa, segons els ponents, com ha de funcionar la condicionalitat dels fons. "Hi ha qui demana una condicionalitat ampla, mentre que altres veus exigeixen una més estricta", afirma Pisani-Ferry.
Aquesta condicionalitat, segons el professor, comporta reformes profundes de diversos aspectes més enllà de les inversions concretes. "Si portem a terme una transformació digital, calen inversions, però també cal alfabetització digital de la població. Això no és inversió, son reformes; i són responsabilitat dels estats", conclou l'economista. Les reformes, però, han de ser de calat, i els estats n'han de garantir una solidesa que les faci significatives a llarg termini. "Les reformes duraran dos anys? Qui ens garanteix que no canviarà el color del govern i es desfaran?", es planteja Rubio, que remarca la necessitat de "mecanismes per garantir que les reformes vagin més enllà dels governs de torn".
Com pagar la transformació
"En principi, la Comissió Europea va acordar que el deute es pagaria amb recursos propis, però no penso que els impostos digitals o la taxa a transaccions financeres siguin prou significatives», observa Pisani-Ferry, que recull les preocupacions europees sobre els recursos necessaris per a la implantació dels programes de recuperació. "L'única possibilitat que veig són els diners del mercat d'emissions, però no hi ha apetit per aquest mercat". Rubio comparteix aquesta preocupació, tot afirmant que "el panorama sobre els nous impostos europeus és una mica pessimista".
Pisani-Ferry: "Els Fons Next Generation, si tenen èxit, canviaran la natura de la Unió Europea. Si fracassem, però, les conseqüències seran extremadament greus"
"Si mirem el panorama de recursos propis de la UE, el risc és que no siguem capaços de crear-ne suficients per finançar el deute", alerta Rubio, que davant aquest escenari veu dues opcions: o bé augmentar les aportacions dels estats membres o bé mantenir el deute a tipus baixos. Pisani-Ferry opta per la segona alternativa: "Probablement ens quedarem el deute comú, i hi ha apetit als mercats per aquest deute". Angusto, per la seva banda, veu una alternativa impositiva en la taxació als guanys empresarials "Si parlem de diners seriosament, cal adreçar l'impost de beneficis, que permetria multiplicar el pressupost europeu", planteja.
El repte dels fons europeus Next Generation EU és múltiple, en tant que s'hi entreveu una possible transformació de la Unió a diversos nivells: industrial i productiva en els seus estats membres; fiscal, pel replantejament dels ingressos europeus al voltant del deute comú; i d'integració. "Els Fons Next Generation, si tenen èxit, canviaran la natura de la Unió Europea. Si fracassem, però, les conseqüències seran extremadament greus", conclou Jean Pisani-Ferry.