Enguany fa dos anys que es van començar a rebre els fons NextGen -oficialment Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència-. Espanya és el membre a què més diners per càpita se li han assignat. Fem una mica de repàs. Bàsicament, i per fer-ho rodó, són uns 70.000 milions en subvencions (diners a no tornar) i 70.000 en préstecs (diners a tornar). Euros del 2021, uns 140.000 milions en total. Per fer-ne comparació, França en rep 40.000 en subvencions i prou -no s’acull als préstecs-.
De fet, i per ser precisos, aquests 70.000 (euros 2021) milions en subvencions a fons perdut són 69.521. On han anat a parar?, com estan sent gastats? Anirem fent aproximacions successives. Una part de la gestió d’aquests 69.521 milions s’ha cedit a les comunitats autònomes que fan, no ens enganyem, de gestories. Com que a l’estat se’ls ha girat feina, busquen altres que els ajudin. Quant? Doncs 25.595 milions. Resumint, les comunitats autònomes gestionen el 37% dels recursos en subvencions del programa NextGen.
Les comunitats autònomes gestionen el 37% dels recursos en subvencions del programa NextGen
De moment s’ha convocat concursos per valor de 65.138 milions, dels quals se n’han resolt per valor de 37.703 milions, un 57,9%. Per la part que correspon a l’administració central, la taxa de resolució és del 59,3%, mentre que la corresponent a les comunitats autònomes és del 53,7%. Es dedueix, doncs, que les comunitats autònomes han resolt, percentualment, menys concursos que l’administració central. I Catalunya? Doncs Catalunya ha resolt només el 39,9% de les convocatòries realitzades (el País Basc el 79,3%). O sigui, que Catalunya no va pas massa bé. Dels 4.399 milions pel que ha convocat adjudicació, només n’ha resolt per valor de 1.756 milions.
Com s’han distribuït a Catalunya tots els diners de les convocatòries resoltes -tant les fetes per l’administració central com per la Generalitat? En quines matèries?
Des de la posada en marxa dels fons NextGen la principal qüestió ha estat: com es pot assignar a projectes una quantitat de diners tan bèstia de recursos (70.000 milions, el 6% del PIB espanyol) en un període de temps tan curt -tres anys-? La resposta ja l’he explicada parcialment. El govern espanyol va decidir que ell n’administraria dues terceres parts (63%) i el terç restant (37%) l’administrarien les comunitats autònomes. Sembla que l’assignació a projectes s’està complint de manera adequada pel que fa a la quantitat. Ara bé, pel que fa a la qualitat, a la racionalitat?
En articles anteriors (Cotxes elèctrics: què ens està passant? i Fons Next Generation: la fortuna de Pedro Sánchez) ja vaig explicar que les subvencions per a l'electrificació (cotxe elèctric, punts de recàrrega, panels solars, etc.) a Espanya constituïen una autèntica aixecada de camisa. No només pel procés administratiu, absolutament aberrant, sinó perquè, a sobre, quan es cobren -personalment, no conec ningú que les hagi cobrat encara- es cobren en brut. És a dir, s’han de declarar a hisenda com ingrés -aquest darrer fet no té lloc a cap dels països veïns (França, Alemanya o Itàlia)-.
Tenint en compte la transparència i els controls que es van implantar per part de la Unió Europea (UE) no sembla que hi hagi malbaratament. Però sí que hi ha una manca total d’estratègia. I suposo que aquesta manca d’estratègia és la que ha provocat la dimissió del senyor Wayne Griffiths (conseller delegat de Seat i Cupra) com a president de l'Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions (Anfac). Ho fa al·ludint a la falta de voluntat del govern espanyol en l’electrificació de l’automòbil. Allò que he enumerat: ajudes i plans per l’adquisició d’automòbils, punts de recàrrega, etc. En qualsevol altre país una dimissió d’aquestes característiques hauria generat un terrabastall enorme. Que el president de l’associació que agrupa els fabricants del segon país de la UE en producció de cotxes dimiteixi, no és una broma. Esperem que aquesta dimissió tingui repercussions provinents d’Europa.
Bé, però sobre a quines empreses s’han assignat els projectes en parlaré en la pròxima anàlisi, d'aquí a uns dies.