A l’article anterior d’anàlisi feia una exposició general de com s’havien distribuït els ajuts de les subvencions. Recordem que els ajuts Next Generation estan dividits, pel que fa a Espanya, en dues parts pràcticament equivalents: 70.000 milions en subvencions a no retornar i 70.000 milions en préstecs garantits. En total 140.000 milions de l’any 2021 que equivalen al 12% del PIB espanyol. Per això, “España va bien”. No pot ser d’altra manera.
Podríem dir que, ara, el cicle de les subvencions es va tancant. S’han acceptat sol·licituds per, pràcticament el 90% dels fons i s’han resolt i assignat un 60% d’aquestes sol·licituds. És per això que a partir d’ara vostès començaran a veure anuncis -les notícies dels diaris sobre els governs a Espanya no són res més que anuncis- on es parla de les línies de préstecs que s’han obert recentment. És a dir, s’ha obert el període de préstecs, ja que el de subvencions s’ha acabat.
Els 140.000 milions d'ajuts Next Generation rebuts l’any 2021 equivalen al 12% del PIB espanyol
Posades així les coses, recapitulem ja que seria bo veure on han anat a parar la gran part dels diners de subvencions amb data del tercer trimestre del 2024 perquè, com he dit, se n’han atorgat el 60%.
Qui són els 100 majors perceptors de subvencions NextGen? Sumen, només ells, 5.700 milions d’euros. Aviat és dit. Per sectors de titularitat del capital podem observar que:
Ja es veu cap on es decanta el tema. Poc percentatge ha tocat els privats, cosa que es veia a venir. Domina el sector públic, un sector que per assignar-li diners és relativament fàcil. I d’aquests 4.462 milions que han anat a parar al sector públic, 161 milions corresponen a institucions catalanes. Quines? Vegem-ho:
Clar que, com vaig explicar, la Generalitat de Catalunya està endarrerida a l’hora de resoldre expedients. Per tant, aquestes dades podrien variar en el futur -encara que, penso, ho faran poc perquè els primers dossiers a resoldre’s sempre són els més voluminosos.
Els ajuts a entitats públiques espanyoles no catalanes són les següents:
Es pot observar que el transport per ferrocarril s’endú la meitat de la totalitat dels ajuts per als 100 primers beneficiaris. Convindria investigar per què van a l’alta velocitat, persistint, així, en l’error dels governs anteriors. Quants diners al corredor mediterrani? Ni idea. ADIF ho deu saber, si és que n’hi ha... Però aquesta tasca de fiscalització que correspondria als partits polítics, sembla inexistent.
Finalment, i com he dit, els ajuts a privats són bastant limitats.
Podem observar que els principals ajuts al sector privat corresponen a l’automoció. Bàsicament per a la construcció de plantes de fabricació de bateries i altres components de cotxes elèctrics.
El que aquestes xifres transpiren és una realitat que no es pot amagar. Observant-les hom té la mateixa sensació que l’individu del carrer que observa com els cotxes de la policia local han esdevingut tots electrificats mentre ell, el contribuent i l’empresa, encara estan esperant la subvenció que, després d’una burocràcia infernal, no ha arribat encara.
Els principals ajuts al sector privat corresponen a l’automoció. Bàsicament per a la construcció de plantes de fabricació de bateries
No espero que les xifres aquí exposades sorprenguin ningú. El que té lloc era ja esperat per tothom. Però és convenient que les xifres es ventilin, ja que ningú practica la tan rebregada transparència.
Nota: totes les dades provenen d'ELISA (Portal informatiu del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia publicat pel govern espanyol).