El 27 de maig de l’any 2020, el món estava tancat a casa per no col·lapsar un sistema sanitari que lluitava contra un enemic invisible anomenat Covid-19. A Brussel·les, en ple cor d’Europa, Ursula von der Leyen donava a conèixer les bases del que després hem conegut com a Next Generation. “Una economia en dificultats en un lloc d’Europa debilita una economia forta en un altre lloc”, amb aquestes paraules, la presidenta de la Comissió Europea feia un resum de l’esperit del pla de 750.000 milions d’euros amb els quals es volia aprofitar la crisi per reorientar l’ecosistema empresarial i econòmic del continent.
Tres anys després del discurs de la dirigent alemanya, els fons Next Generation i tot l’univers complementari han tingut un impacte, directe o indirecte, en les nostres vides. L’anàlisi del context actual ha estat l’eix principal d’una jornada organitzada per la consultora FI Group. “Els NG van arribar per generar un efecte contracíclic i, a la vegada, crear una expectativa que incideixi en la presa de decisions de moltes empreses”, apunta Aleix Cubells.
A l’hora de fer balanç, el director general de Fons Europeus i Ajuts d’Estat de la Generalitat lamenta com els recursos comunitaris “no han arribat tan ràpidament i fàcil com tothom pensava”. Principalment, Cubells situa aquesta problemàtica en els “obstacles” d’un Estat que ha apostat per “una gestió centralitzada que només ha descentralitzat cap als ministeris”. Sense deixar la crítica cap al Gobierno de Pedro Sánchez, el dirigent de l’administració catalana ha descrit els punts dèbils de Madrid.
Un primer element, segons el criteri de Cubells, és el gran volum de convocatòries i la dispersió que això provoca. En segon lloc, els terminis per presentar les sol·licituds i per últim l’existència de molts organismes diferents. “Davant d’aquest escenari hem concentrat els esforços en tasques d’acompanyament i fer un mapeig de les convocatòries”, exposa el director general.
El marge de maniobra des de Catalunya
En plena sintonia amb el discurs mantingut per la consellera Natàlia Mas, des de l’àrea de Fons Europeus es recorda “el poc marge de maniobra” en la gestió dels recursos. Així i tot, la Generalitat celebra que “ja s’han mobilitzat un 70% dels 3.400 milions d’euros assignats”. Diners que en gran part s’han obtingut a través d’un constant joc d’equilibris dins les conferències sectorials i les convocatòries de concurrència competitiva.
Pel que a l’aparició dels Perte, Aleix Cubells s’ha mostrat favorable a “concentrar alguns recursos sobre sectors estratègics”. Ara bé, l’alt càrrec ha recuperat el discurs burocràtic per dictaminar que “gran part dels problemes van relacionats amb el grau d’execució”. En aquest punt, Cubells ha volgut desmitificar el paper dels Next Generation.“El disseny del pla de recuperació no ens ha de condicionar el que volem ser”, afirma l’enginyer naval. Tota una declaració d’intencions pel futur.
“Allò que no tingui lloc en els Next Generation buscarem vies de finançament alternatives”, declaren des de la Generalitat. Per sectors, la focalització es dirigeix cap a la neurociència, els xips, l’atenció a les persones i la mobilitat.
2023-2026: Com anirà Catalunya?
Un cop superada la fase central dels Next Generation, els agents implicats es pregunten quina serà la pròxima fase. “Hem de mantenir la transformació de l’economia com un element prioritari i plantejar expectatives controlades”, insisteix Aleix Cubells. El full de ruta de la Generalitat passa per reforçar les actuacions en els sectors de la mobilitat, la ciència, la indústria, l’alimentació i el món farmacèutic.
Per aprofitar l’embranzida dels Next Generation en el període 2023-2026, el Govern no descarta la creació de nous mecanismes financers a través de l’Institut Català de Finances. “No val presentar un projecte a dos mesos vista perquè hi ha la convocatòria”, així Cubells ha fixat algunes línies vermelles. El director general de Fons Europeus és partidari “de triar i promoure projectes amb una estratègia definida”. Sota el criteri de la Generalitat, un mecanisme com l’oficina Next Generation “pot fer la primera orientació”, però l’objectiu ha de ser que “cadascú pugui analitzar el seu entorn”.
Maximitzar esforços i ser més selectius
En el seu torn, Xavier Elizondo ha fet autocrítica assegurant que des de l’administració hem “après a ser més selectius i buscar proactivament les empreses que poden aprofitar millor les convocatòries”. Sense entrar en el detall de les dades, el cap de l’oficina Next Generation d’Acció percep que s’ha fet “una bona feina” amb l’assessorament a la mitjana i la gran empresa. Respecte de si els negocis petits han estat els grans oblidats, Elizondo reconeix que “no es poden fer masses valoracions, perquè hi ha poca cosa per ells (petites empreses)”.
El món empresarial també ha tingut la seva quota de protagonisme a la jornada. El director d’Operacions de Silence, Marc Camarasa, veu els Next Generation com una oportunitat “per capitalitzar projectes que ja teníem planificats”. En resposta als discursos que critiquen la concentració de recursos en determinats sectors, Camarasa veu raonable que “els recursos s’assignin en funció del pes específic del sector dins l’economia”. La cofundadora d’IDP Pharma, Laura Nevola manifesta com els Next Generation “tampoc han canviat molt del que ja es destinava abans a l’àmbit biotech”. En clau de governança, Nevola veu “fonamental” la col·laboració publicoprivada. Un efecte positiu dels fons extraordinaris ha estat “la simplificació dels projectes”.