La Generalitat ha donat a conèixer que ha mobilitzat 2.666,7 milions d’euros dels fons Next Generation. La xifra equival al 84,3% dels recursos que havien arribat a les arques catalanes fins al 31 d’octubre Des que la Comissió Europea va aprovar el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, l’Estat ha assignat a la Generalitat un total de 3.484,3 milions dels Next Generation, a través de les conferències sectorials. La mitjana mensual de l’import mobilitzat per l’administració catalana, entre gener i octubre, ha estat de 143 milions d’euros al mes.
“Les dades ens indiquen que Catalunya està tramitant aquests recursos molt millor que la resta de territoris de l’Estat”, descriu Natàlia Mas, consellera d’Economia i Hisenda. A partir dels càlculs de la Generalitat, a Catalunya hi ha 46.000 beneficiaris dels fons europeus extraordinaris. Barcelona encapçala el rànquing de municipis que més diners han captat dels fons europeus de recuperació. La capital catalana concentra més de 742 milions d'euros (742.418.205), és a dir, més d'una tercera part del total. Entre el beneficiaris destaquen l'Ajuntament (74,9 milions), l'Àrea Metropolitana (40 milions, que es repartiran entre diferents municipis), l'empresa especialitzada en mobilitat elèctrica QEV Technologies (24M), el projecte de reindustrialització de Nissan Hub Tech Factory (18M) i la ferroviària Captrain (18M).
En segona posició, a molta distància, hi ha Cerdanyola del Vallès. Tot i no estar entre les 20 ciutats més poblades de Catalunya, Cerdanyola s'ha col·locat com el segon municipi que més diners ha recollit dels Next Generation, amb gairebé 70 milions (69.649.710). El motiu principal és la gran quantitat de centres de recerca i laboratoris que es concentren al voltant de la Universitat Autònoma, ubicada a la localitat vallesana. Així, les entitats més beneficiàries són la mateixa Universitat Autònoma, l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, el Centre de Recerca en Agrigenòmica, Eurecat, l'Institut de Microelectrònica, el Sincrotró Alba, el Centre de Visió per Computador o Consell Superior d'Investigació Científiques. Cap altra zona geogràfica catalana concentra tant coneixement i tan variat.