Una enquesta recent de la Cambra de Barcelona i l’Idescat assenyala que la meitat de les empreses catalanes que són coneixedores de l’existència dels fons Next Generation descarten demanar aquests ajuts. L'excés de documentació a presentar, la manca d’informació i la lentitud de l’administració per donar resposta a les peticions són les principals raons del desencant.
El percentatge més elevat (48%) d’empreses amb interès per rebre els recursos de Brussel·les són les de l’àmbit industrial. Precisament, el futur d’aquest sector ha protagonitzat una de les xerrades de la tercera i última jornada de la reunió del Cercle d’Economia a Barcelona amb la participació de Begoña Cristeto (KPMG), Jorge Padilla (Compass Lexecon) i Gonzalo García (secretari d’Estat d’Economia i Suport a l’Empresa).
Davant d’una gran representació de l’ecosistema empresarial i econòmic de Catalunya, els ponents han expressat la necessitat d’entendre els Next Generation com una gran oportunitat “per invertir” i, a la vegada, “per reformar”. A llarg termini, Padilla veu clau “crear les condicions per accelerar la transformació i mantenir la capacitat competitiva en la nova economia”.
El paper del sector públic i les seves mancances
En el seu torn de paraula, Jorge Padilla ha descrit que l’administració pública “li falta capacitat per implementar polítiques industrials d’èxit”. Sense deixar aquest àmbit, el director gerent de la firma consultora adverteix que les noves polítiques industrials “no només han de buscar campions nacionals, sinó donar una empenta a les petites i mitjanes empreses”. Sota el criteri de Padilla, un exemple del que hauria de ser aquest camí es pot observar en el projecte del Kit Digital.
Seguint el discurs del dirigent de Compass Lexecon, Begoña Cristeto també ha posat deures al sector públic espanyol. “Una política industrial no es coordina, exclusivament, des d’un ministeri o secretària d’Indústria”, defensa la sòcia responsable d’Automoció, Indústria i Química de KPMG a Espanya. De cara a la pròxima convocatòria electoral a l’Estat, Cristeto espera que la indústria “estigui al centre de les actuacions i agendes dels partits polítiques”.
Gonzalo García, el portaveu estatal present a la sala, ha intentat donar un missatge de tranquil·litat als neguits de l’entorn privat. “Estem en un procés de transformació accelerada i, per tant, és important crear les condicions necessàries per combinar els canvis amb el manteniment de la capacitat competitiva”, apunta el secretari d’Estat. Des de la perspectiva del govern espanyol, l’economia s’ha de reforçar amb “una regulació consistent i uns bons instruments de suport financer”.
El perill de la guerra de subsidis
Lluny d’entrar en una batalla dialèctica amb García, Jorge Padilla adverteix que “seria un error entrar en una guerra de subsidis a Europa, perquè pot frenar el procés d’integració”. El consultor pronostica que les intervencions dels estats s’han de dur a terme “de forma coordinada” i encaminades “a donar resposta a determinades errades del mercat”.
Padilla també considera que gran part de les empreses espanyoles “estan lluny de l’eficiència tecnològica i no impulsen prou llocs de treball dignes”. Com a complement a les explicacions del directiu, Cristeto ha situat la guerra d’Ucraïna com un punt d’inflexió per recuperar la carpeta de l’autosuficiència tecnològica a Europa. Això sí, “sense caure en cap voluntat d’adoptar mesures proteccionistes”.
Malgrat els típics contratemps d’agenda en esdeveniments d’aquestes característiques, els ponents també han tingut temps de valorar l’execució dels Next Generation. Jorge Padilla és un ferm defensor de fer arribar recursos a les empreses, “no només per cobrir despeses”. Per la seva banda, Gonzalo García reitera que “ja s’han impulsat gran part de les reformes vinculades a la recepció del fons i això es tradueix en variables com els nivells històrics d’exportacions”.