Després d’haver ingressat oficialment enguany a l’OTAN, la por als ciberatacs russos ha posat fre a Suècia a l’erradicació dels pagaments en efectiu a les botigues i a les transaccions en general. En aquest país nòrdic s’està legislant per evitar que continuï desapareixent els diners en metàl·lic en un moment en el qual els pagaments en efectiu han caigut en quatre anys del 40% a un testimonial 19%. A Europa creixen enormement les transaccions electròniques, però no en aquest ritme. A Espanya, més del 40% de la població usava diàriament l’any passat l’efectiu quan va al supermercat, al forn, a la botiga de roba, a la benzinera o a prendre un cafè. Es tracta del primer avís seriós per frenar la cursa cap a l’abolició definitiva dels dinerslíquids.
El 2030, els pagaments electrònics hauran triplicat el bilió de transaccions actuals
El 2030, els pagaments electrònics hauran triplicat el bilió de transaccions actuals, més a Àsia-Pacífic que a Europa o als Estats Units (Payments 2025 & Beyond, PwC, 2021). La majoria dels països del món exploren la moneda digital; els que més ràpidament avancen en convertir-la en l’únic mitjà de pagament són Xina, Bahames, Cambodja. Va ser la covid la que va provocar l’embranzida i des d’aleshores no s’atura. Les grans apostes pels cinc anys vinents, segons aquest informe de PwC, són les carteres digitals per emmagatzemar distints mitjans de pagament i accessos a fonts de finançament; la guerra dels operadors per controlar els processos dels pagaments electrònics un cop els diners avança per la via de compte a compte superant les targetes de crèdit; i el control dels delictes fiscals que creixen a un ritme superior a l’adopció dels nous mitjans. La gestió de les dades, amb l’algoritme corresponent, i els avenços de la IA en són els causants.
Mitjans del pagament
Es precipita el transvasament cap als mitjans de pagament digitals. Internet s’instal·la més encara al centre de les nostres vides, al centre de tot, substituint en aquest cas el paper moneda. El fa desaparèixer. El converteix en invisible i per art de màgia crea el miratge de permetre al client disposar d’un major valor facilitant pagaments ajornats. Tot va començar pel troc a la història: jo et dono el pa que elabores i tu bledes o m’ajudes a construir l’habitacle. Fins a arribar als apunts bancaris, els diners han sigut quelcom físic: la sal, el gra, l’obsidiana, l’or, la plata, el coure... Els pagarés i els bitllets van iniciar el camí cap a la volatilització, i ara s’estan executant els darrers estadis cap a la invisibilitat definitiva dels diners.
A l’hora de pagar una quantitat inferior als 26 euros, els clients tendeixen a desemborsar-les mitjançant els diners de butxaca, malgrat que els diners digitals s’imposen ràpidament sobre la moneda física en tota mena de transaccions. Segons fonts del Banc d’Espanya, els que paguen més en efectiu són els majors de 64 anys (53%) i els menors de 24 anys (60,3%), oscil·lant la resta de la població entre el 25 i el 30%. Però la tendència avança cap a la generalització dels nous mitjans de pagaments, fins i tot més enllà de les targetes de crèdit o dèbit, com ara el PayPal; els moneders digitals com ara ApplePay, GooglePay o SamsungPay; el Bizum; o les transferències directes de compte corrent a compte corrent. És cada cop més freqüent veure pagar amb una aplicació mòbil quantitats petites a l’hora de comprar el pa, el cafè, el diari o el taxi.
És cada cop més freqüent veure pagar amb una aplicació mòbil quantitats petites a l’hora de comprar el pa, el cafè o el diari. A part les preocupacions pels russos, els suecs tenen por de quedar-se sense pagament en efectiu per tres motius. El primer, per què atempta contra la privacitat, quan l’individu queda totalment en les mans del Leviatan, és a dir, del control d’un cúmul de forces alienes a la seva persona o a la seva empresa. En segon lloc, aquesta opacitat incrementa de fet les estafes telefòniques o digitals a un ritme superior el qual ja és prou intens. I, en tercer lloc, per què deixaria fora del circuit als majors que cada cop representen una porció superior de la població. Noruega obliga els comerços a acceptar l’efectiu i Dinamarca almenys durant el dia.
Es precipita la societat digital, però els països més avançats comencen a donar el senyal d’alarma
Es precipita la societat digital, però els països més avançats comencen a donar el senyal d’alarma. No es pot negar que la moneda digital frena el blanqueig de capitals, en la mesura en què les tècniques de detecció avancin a un ritme superior a les d’extorsió, sense oblidar que els paradisos fiscals continuen funcionant malgrat totes les mesures per anorrear-los. Ara bé, els avantatges de mantenir els diners en efectiu es concentren en què, d’una banda, ajuda a limitar la despesa i ofereixen un incentiu per l’autocontrol, sobretot pels compradors compulsius; encara que els caixers sempre estan molt a prop, quedar-se sense diners a la butxaca esdevé una alarma per continuar comprant i evita estirar el braç més que la mànega. D’una altra, malgrat que les eines tecnològiques són cada cop més perfeccionades, què passa en cas de fallida del sistema, cada cop més freqüent, sense un bitllet o una moneda? I finalment, hi ha un altre motiu favorable a mantenir els diners en efectiu que és el suport al comerç local, el qual ha de pagar una comissió per cada transacció.
Datàfons i comissions
El trasllat dels pagaments a les eines tecnològiques ha suposat un encariment del servei pels comerços. No hi ha cap impost per disposar de l’eina, però sí una comissió per cada transacció realitzada a través del TPV o del datàfon; alguns comerços la fan pagar als clients, la qual cosa no està prohibida, però l’han d’anunciar. Tres quartes parts dels comerços no l’apliquen i subsumeixen el seu cost. La mitjana pels datàfons és de l’1,50% i pels TPV del 0,39%, segons dades del Banc d’Espanya. Al juny d’enguany, els bancs van reduir novament les comissions per l’ús de les targetes de crèdit fins al 0,31%, encara que hi ha bancs amb taxes més baixes, per exemple, Abanca, 0,23%, Bankinter, 0,26%, BancSabadell, 0,27%, o CaixaBank, 0,29%. A començaments del mil·lenni la comissió que pagaven les botigues arribava al prohibitiu 1,59%. A les botigues que facturen més, alguns bancs els hi fan tarifa plana.