• Economia
  • Ni polítics ni hipoteques a Catalunya

Ni polítics ni hipoteques a Catalunya

La situació del mercat de l'habitatge condiciona la percepció de l'economia catalana però també la desconfiança ciutadana en la política dibuixa un paisatge inestable

Carles Puigdemont, la cara més visible de la política catalana | B. Blau (ACN)
Carles Puigdemont, la cara més visible de la política catalana | B. Blau (ACN)
Ivan Aguilar
Barcelona
02 de Març de 2018
Act. 15 de Març de 2018

La setmana econòmica catalana ens ha proporcionat més informació sobre l’estat de l’economia catalana. L’entrada de comandes al sector manufacturer, inflació, condicions de vida i hipoteques són les dades que han aparegut aquesta setmana però també les preguntes de l'Idescat demostren que la confiança dels ciutadans de Catalunya en els seus polítics és cada cop més baixa. 

 

La pressió que està exercint el preu de lloguer sobre la butxaca de les famílies catalanes ha provocat que cada dada que surt sobre el mercat immobiliari sigui examinada minuciosament per tal d’obtenir informació valuosa sobre l'evolució conjuntural del lloguer.  És el cas de les estadístiques sobre hipoteques, que a tot l’Estat han tingut una variació interanual el desembre de 2017 del 0% (-17% en termes intermensuals i 9,7% en termes anuals acumulats) mentre que a Catalunya la variació intermensual ha estat del -28,8% i del -5,3% en termes anuals. Catalunya ha estat la comunitat on més ha caigut la xifra d'hipoteques en termes mensuals a tot l’Estat, el que sens dubte assenyala que el procés sí que ha afectat al mercat immobiliari.

Està per veure si les compres s’han deixat per a més endavant o si, pel contrari, és inversió que no es produirà. Els propers mesos tindrem la resposta. En termes de capital hipotecari la variació respecte al mes de novembre ha estat del -28,5% i un -3,3%, però Catalunya no és l'última de l’Estat en termes de capital hipotecat, sinó la cinquena per la cua el que és un matís al nombre d’hipoteques.

 

"Les xifres d'hipoteques demostren que el procés sí que ha afectat al mercat immobiliari"

D’altra banda, la taxa d’inflació ha caigut a tot l’Estat tal com els forecasters esperaven a causa de la baixada del preu de l’electricitat, fonamentalment. Catalunya, Navarra i Canàries són les comunitats on la taxa d’inflació ha caigut menys. Aquesta taxa ha estat del 0,9% a Catalunya (venint d’un 1,2%) el que, alhora, modera molt la dada tan dolenta de les hipoteques, ja que una menor caiguda de la inflació assenyala que la demanda interna i externa és molt robusta en relació amb la resta de l’Estat.

Tanmateix, a l’Estat la taxa d’inflació és del 0,6% venint de l'1,1%, essent l’epígraf d’habitatge el que més cau, ja que és on s’inclou el component elèctric. El cert és que tots els epígrafs cauen de forma marginal, el que assenyala que l’economia espanyola podria patir una desacceleració però la marginalitat de la caiguda em fa ser prudent al respecte i prefereixo esperar a veure les dades de les setmanes vinents per saber del cert si parlem d’una desacceleració permanent o si és un fenomen puntual.

La setmana política segueix ben moguda tal com ve essent l’habitual els darrers mesos. L’altre dia vaig recomanar al sistema polític català que tingués molta cura perquè la desconfiança es va apoderant de la població. Aquesta setmana Idescat ha publicat una sèrie d’indicadors de condicions de vida i progrés social. Entre aquests indicadors destaca, en termes polítics, els d'inclusió, drets i participació que no són cap bona notícia pel sistema polític. La confiança en els polítics catalans es mesura entre el 0 i el 10. L’any 2010 la nota era del 4,5 i el 2011 va augmentar fins al 5,1. Des d’aleshores no deixa de caure de forma marcada i l’any 2017 està en un preocupant 3,8 (3,7 el 2016 i 3,4 el 2015).

Malgrat que això suggereix que Carles Puigdemont té un bon ràting d’aprovació -entre 2015 i 2017 ha augmentat 4 dècimes-, el fet que la nota sigui tan baixa no és un bon senyal, ja que quan la confiança en la política és baixa, els incentius per utilitzar un excés de propaganda són elevats. Si traslladem quin efecte té aquesta confiança tan minsa en la transparència de seguida ens adonarem que els incentius per ser transparent quan pocs confien en tu són molt baixos perquè un augment de la transparència no es tradueix en més vots. El sistema polític català té un problema greu i el que és pitjor és que no sembla que ningú en sigui conscient ni, encara pitjor, prengui cap mesura al respecte.

"El sistema polític català té un problema greu i el que és pitjor és que no sembla que ningú en sigui conscient"

Tenir al cap la baixa confiança de la població en el sistema polític català ajuda a entendre els esdeveniments que tindran lloc la propera setmana al Parlament. Més filibuster, més conflicte, poca política, molt de show i molta propaganda. Hi ha alguns senyals que suggereixen que entre divendres i dilluns la política catalana pot viure alguns cops d’efecte inesperats però la baixa confiança en el sistema polític em diu que no tindrà pràcticament efecte entre la població.

Tot indica que tornarem a tenir rock’n roll del bo els propers dies però anem amb compte, no sigui que soni la música i la pista de ball estigui buida.