Quan es vol mesurar la corrupció s’acostuma a mesurar la percepció que la gent en té. És lògic, els corruptes no estan censats en cap llista. La quantitat estafada, tampoc. Per tant, l’única cosa que es pot mesurar és la percepció. Tens sovint la sensació que t’estan estafant?
Jo soc dels que pensen que Catalunya, tota Espanya, és un país profundament corrupte. Penso que més que Itàlia. Però mantenim una sensible diferència amb ells: la percepció sobre la corrupció és molt més baixa. Els italians es reconeixen com a un país corrupte. Nosaltres no. Ah, no! Aquí tothom és molt decent, però quan rasques no hi ha un pam de net. No ens reconeixem com a corruptes perquè el llindar que tenim sobre a partir de quin punt s’és corrupte el posem molt alt. Tan alt que ens permet tenir un rei que va ser corrupte i que, sent emèrit, se li continua respectant l’estatus malgrat haver delinquit -regularitzar una situació delictiva quan Hisenda ja t’ha enxampat és del tot irregular, però a la Corona se li permet-.
Per mesurar la corrupció d’un país, els recomano el mètode de l’aterratge. Funciona de la següent manera: quan arribin amb avió a una ciutat d’un país qualsevol, mirin per la finestreta i observin els desastres urbanístics. En aterrant a Lima són horrorosos. En aterrant a Zúric són gairebé inexistents. En aterrant a Barcelona -prèvia visita aèria a la costa- l’espectacle és lamentable. Molt més lamentable que aterrant a Milà o, fins i tot, a Roma. Aquest mètode és insensible a les sensacions. Parlem de realitats. És gràcies a aquest mètode que vaig descobrir que som un país eminentment corrupte i hipòcrita, ja que som incapaços de reconèixer-ho encara que ens ho posin en safata. Què és la destrossa de pobles i ciutats i paratges naturals de Catalunya sinó corrupció? Què és l’anomenat -amb absoluta naturalitat desvergonyida, per cert- sottogoverno sinó la institucionalització de la corrupció?
Fa uns anys a Itàlia -que, com repeteixo, es manifesta coneixedora dels defectes propis-, van dur a terme una sèrie d’estudis sobre els efectes de la corrupció. Aquests estudis eren fruit de les lleis anticorrupció que el govern de Matteo Renzi va propulsar entre el 2014 i el 2015. Un cop passats els anys -vull dir que les xifres han evolucionat a causa de la inflació-, penso que podríem projectar aquells resultats sobre la realitat espanyola. De fet, les conclusions serveixen per a qualsevol societat.
- Preus. La corrupció força a l’alça el preu de les coses, ja que es tracta d’un cost afegit. A la Itàlia de fa 10 anys, aquests sobre costos van ser estimats en 60.000 milions d’euros. És a dir, un 4% del PIB italià de llavors.
- Inversions domèstiques. La incertesa creada per la corrupció -recordem que mai se’n tenen dades i que el problema és la percepció de la corrupció- provoca una baixa en les inversions. La gent prefereix invertir en altres afers o, el pitjor, fora del país. El creixement se’n veu ressentit.
- Inversions estrangeres. Els efectes sobre els estrangers són similars a les domèstiques, lògicament. Però contenen un agreujant que s’acostuma a obviar: la transferència de tecnologia. Quan un estranger inverteix en una nova empresa comporta la instal·lació de nous mètodes, procediments, maquinària, etc. Què val això? Incalculable.
- Competència. Una de les raons d’existència de la corrupció és la intenció d’abolir la competència mitjançant el suborn. En qualsevol economia, la manca de competència afavoreix pitjors serveis i preus més cars.
Emprenedoria. A conseqüència dels punts anteriors, l’emprenedoria es veu afectada. Els nous projectes desisteixen davant les barreres que imposa la corrupció generalitzada. Menys projectes nous, menys innovació, menys riquesa.
Despesa pública. Com a resum global, les accions econòmiques de govern es veuen afectades en dos sentits. Tot és més car i el govern es veu obligat a dedicar més diners als sectors més corromputs en lloc de ser destinats allí on fan falta, o allí on convé.
La Unió Europea (UE) va testant periòdicament l’estat de l’opinió pública pel que fa a la corrupció entre els estats membres. I aquestes foren les respostes l’any mateix que es produïa l’estudi italià de referència.
Per a quan uns estudis que analitzin el fenomen de la corrupció entre nosaltres? Crec que trigarà. En el mateix baròmetre on sortien aquestes respostes que he mostrat, Espanya encapçalava la UE pel que fa a la percepció (75% de la població) que la principal corrupció es trobava en el finançament de partits polítics. Poc més a dir: qui vigila al vigilant?