Quan un parla amb Santiago Niño-Becerra té la sensació que el titular s’escaparà entre tanta declaració bona, que serà difícil agafar la millor. Però això són coses de periodista. El que és important aquests dies és tenir bona salut i d’això el catedràtic d'Estructura Econòmica IQS School of Management s’està preocupant i molt. Des de casa atén tothom, mitjans i alumnes, perquè “el bitxo”, com anomena al coronavirus, “ja ens està canviant la vida, Neus”. Durant dues hores parla amb VIA Empresa pantalla a pantalla sobre la pandèmia, la cinefília, el Nadal que no serà i el seu nou llibre, Capitalismo 1679-2065 (Ariel, 2020), un manual per a fascinats amants de l’economia que ha acabat d’escriure durant el confinament. “Si no hi hagués hagut aquest virus, el llibre només tindria 10 pàgines menys, però realment vaig veure de seguida que anava a tenir un abast molt important”, apunta.
Estem en una transició econòmica, segons explica, cap a una nova realitat econòmica. Alguna pista del que pot vindre?
La idea que vull transmetre és que el capitalisme no serà etern perquè cap sistema ho ha sigut, el capitalisme va nàixer en unes circumstàncies i amb unes necessitats i aquestes necessitats ja estan canviant, ja s'està dibuixant el nou sistema i en algun moment, en 2060 o 2080, el capitalisme morirà i començarà un altre sistema del qual ja estem veient coses. Per exemple, el capitalisme és híper-individualista i avui l'individualisme cada vegada s'està transformant més en col·laboració. El capitalisme és híper-propietat -el meu cotxe, la meva casa, meu, meu… - i ara cada vegada més s'està anant al pagament per accés a l'ús; el capitalisme ha sigut competència a mort, ganivet en la boca, el guanyador se l'emporta tot i els altres aquí us moriu.
Això li anava a preguntar, en el llibre diu que el principi del capitalisme és que el guanyador s'ho emporta tot. “The winner takes it all” és una cançó d'Abba.
Sí, és veritat! És que ja no és així el capitalisme, cada vegada s'està col·laborant més, a nivell d'empreses, fins i tot entre competidores. Per exemple, hi ha concentracions de capital i si ara ens traslladàrem al segle XIX i al senyor Rockefeller li diguérem que hi ha empreses que estan col·laborant, es quedaria horroritzat. Estem entrant en un altre capitalisme: aquesta crisi, que per a mi comença en 2007 i encara no s'ha acabat, s'acabarà, s'acabarà el virus, la crisi, etc. i entrarem en una fase d'estabilitat amb un model econòmic nou que serà quan començarà a preparar-se el pròxim sistema, que és el que substitueix al capitalisme.
I no ho vol batejar?
No, no... Els sistemes naixen en unes circumstàncies i aqueixes circumstàncies canvien. Per exemple, l'Estat cada vegada és menys important. Per exemple, si ara et trasllades a 1950 i li dius a un holandès que dins de 150 anys la política monetària del seu país li la deixarem tota a un banc que estarà a Frankfurt, et dirien “què????!” i això ho hem fet. La política fiscal haurà de ser censurada per Brussel·les.
Això ho diu vosté sempre, que ací no decideix ningú.
Clar! La primera guerra civil anglesa té un origen fiscal. Abans, els països mataven per la fiscalitat, avui dia s'està cedint la sobirania fiscal. Els Estats cada vegada estan cedint més competències a ens supranacionals i arribarà un moment que es dirà, "però l'Estat què pinta?".
"Els Estats cada vegada estan cedint més competències a ens supranacionals i arribarà un moment que es dirà, 'però l'Estat què pinta?'"
Ens governaran les grans corporacions en comptes dels Estats?
Sí.
O ja ens governen?
Ja ens governen. Una corporació que està present en 160 països… mira, si sumes la facturació de les 10 principals empreses del món l'any 2019 et dóna una xifra que és major que el PIB del Regne Unit. Qui governa? El que passa és que la ciutadania vol continuar tenint la il·lusió, la creença, per nostàlgia... crida-ho com vulguis, que aquell paperet que cada quatre anys tirem en una capseta val per a alguna cosa.
Portada de 'Capitalismo 1679-2065'
No li diga això als independentistes.
M'és igual catalans o de Flandes. Volem continuar creient que aquest paperet és molt important i aquest paperet no val per a res. A Espanya hi ha unes eleccions i tenim un Govern de coalició, però aquesta sèrie de coses tenen totes el vistiplau de Brussel·les o de Frankfurt, o dels mercats, ni més, ni menys. La reforma laboral: què hi ha en l'acord de govern entre PSOE i Podemos? Erradicació de la reforma. I què ha passat? Que segueix aquí perquè algú ha fet una trucada i ha dit "això ni se us ocorri tocar-ho, és clar?". Llavors, qui mana? Per això el que crec és que arribarà un moment que continuaran passant coses i al final la gent s'adonarà.
El preu de les mascaretes. Es va abaixar també per una trucada?
Aquí s'han ajuntat diverses coses perquè no era defensable un IVA del 21%, no entenc com no hi ha hagut protestes abans per part de la gent. El que passa és que, així com els francesos per res surten al carrer, a Espanya ens costa moltíssim sortir al carrer i quan ho fem, això sí, arrasem amb tot. No sé si va haver-hi trucada o no, perquè la gent continuava comprant-les... i a una família de quatre membres, es va calcular, li costava 160 euros.
Diu en el llibre que “el món no vol ideòlegs, només experts que li proporcionen creixement i benestar”.
En el franquisme, com menys reclamava la gent ideologia, millor. Però és que després al final del llibre explico que la gent el que vol és no tenir problemes, consumir, oblidar-se dels altres i que pensi un altre. El gran canvi és que abans, en la guerra freda per exemple, a la ciutadania europea li van dir: "Miri, li donarem una pensió, els seus fills aniran a escola, quan es posi malalt li cuidarem, si està a l'atur, tindrà un subsidi. A canvi d'això, vostè es portarà bé, no ha de llegir coses que no degui ni sentir coses inconvenients, ha de consumir, pagar impostos i reproduir-se". I aquest model durant trenta anys va funcionar molt bé, i la gent ho va entendre molt bé i tots vam ser feliços, però ara ja no fa falta comprar la pau social. I si a això afegim que la despesa pública s'ha disparat, blanc i en botella. No arribem. Amb la qual cosa, posem una renda bàsica, marihuana legal i oci gratis... el trinomi social. És una mescla de Blade Runner i el món feliç.
“Ara ja no fa falta comprar la pau social i si afegim que la despesa pública s'ha disparat, no arribem”
En el llibre també al·ludeix a la pel·lícula Minority Report.
Sí, sí. A través de la tecnologia, amb tots els models predictius que hi ha, ja em diràs. Ara ja les grans empreses, com Amazon, tenen algorismes predictius de consum, estan sabent ja el que consumiràs demà al matí. Si això ho espentem i fomentem dient "I a vosté no li abelliria consumir això?", ja ho tenim.
Però les grans corporacions no s'amaguen en l'ús de la IA.
No, no s'amaguen. En els anys 40 i 50, en el llibre ho explico, això se suggeria, ara ja ho diuen obertament. Igual que abans es deia que la privacitat calia mantenir-la, ara no, ara és la seguretat abans de res, encara que tinguis menys privacitat, no passa res.
Aquesta entrevista té una segona part que es publicarà en uns dies.