Sense cap mena de dubte, la geopolítica és la paraula del darrer any i, a més, sempre va lligada al terme “complexitat”. A Europa se li demana jugar a una lliga de forces i lluites geopolítiques, quan l'aliança del Vell Continent -promoguda el 1958- buscava la pau i "aliar-se econòmicament". Així de clar ho té Federica Mogherini, rectora del College of Europe, en un dels plats forts del primer dia de la 39a Reunió del Cercle d'Economia d'enguany. La prestigiosa acadèmica ho té clar: "els problemes creixen i la fragmentació també". Per aquest motiu, una recepta de previsions, des del futur d'Ucraïna, la guerra d'Israel-Hamas, les relacions amb la Xina i el possible segon mandat de Trump, que, per ella, serà "completament diferent del primer".
Anem a pams. Quin és el paper d'Europa amb les eleccions del 9 de juny? Són les eleccions més importants de les últimes dècades? Per a Mogherini, s'ha de reconèixer que actualment el Vell Continent "no és el millor lloc per jugar a lluites polítiques", però cal competir, guanyar i construir aliances en un món amb diferents blocs polítics per aconseguir una "millor arquitectura que organitzi el món". Entre els deures pendents d'Europa, segons l'experta, "no calen grans reformes", però sí tornar a reconnectar amb l'essència i els principis democràtics de la fundació de la Unió Europea.
En aquests moments hi ha Moldàvia, Albània i Ucraïna, que volen ser membres de ple dret a Europa i senten un gran "entusiasme", per formar-ne part. La italiana pronostica que "cal estar atents a Ucraïna -amb els seus 38 milions d'habitants- i planificar la reconstrucció del país després de la guerra i el que significa l'endemà". També cal tenir en compte la banalització de les violacions dels drets humans i els extrems cada vegada més antagònics, que són més visibles. "Potser a Europa som lents en prendre decisions, però som grans en consensos i transmetem confiança".
A Europa se li demana jugar a una lliga de forces i lluites geopolítiques, quan l'aliança del Vell Continent buscava la pau i "aliar-se econòmicament"
Respecte a una altra guerra, la d'Israel i Gaza, l'experta considera que hi haurà moviments per l'hegemonia de la part palestina. De fet, Espanya s'ha coordinat amb Irlanda i Noruega per reconèixer l'Estat de Palestina el pròxim 28 de maig. Mogherin considera que la millor solució és la fórmula dels dos estats, però llança una gran preocupació: "No veig ningú que treballi amb la Gaza del demà, qui la governarà, com es reconstruirà la societat i el que succeeix amb els infants i joves que han viscut aquestes destruccions". "Qui buscarà la solució i, encara més, la reconstrucció?" qüestiona. A més, la italiana té clar que la Unió Europea ha de ser important en la solució i creure-s'ho encara més.
Biden o Trump?
Les eleccions del 5 de novembre dels Estats Units marcaran l'agenda política dels pròxims anys. L'experta considera que hi ha moltes possibilitats que guanyi Donald Trump i, com a novetat, el futur mandat serà "totalment diferent" al republicà que vam veure el 2016. La societat americana estarà polaritzada i això paralitzarà el món. I d'aquí que Europa busqui nous aliats, com per exemple la Xina.
Finalment, entre els reptes finals, hi ha el de millorar les relacions europees amb el gegant xinès. La italiana té la impressió que d'aquí a cinc o deu anys, serà vital trobar companys per construir aliances duradores. I el principal candidat és la Xina. Això sí: "cal cooperar amb la Xina sense tornar-nos tous". És a dir, de tu a tu.