Ja ho deia l'exdirector de Le Monde Dilomatique, Ignacio Ramonet, en una entrevista a VIA Empresa: "Molts diaris estalvien en periodistes; és un error."
Ja ho deia l'escriptor i professor Enrique Canovaca al Col·legi de Periodistes de Catalunya: "S'ha de tornar a invertir més recursos en el periodisme de tota la vida que és bàsicament investigar i publicar allò que algú no vol que es publiqui".
Tenia només cinc anys quan em van regalar la meva primera ràdio. De joguina. De petit, tenia un gran somni: ser periodista. Vaig decidir estudiar Economia a la Universitat Pompeu Fabra aconsellat pel meu pare. “L’economia serveix per a tot i et guanyaràs millor la vida, si el teu somni és ser periodista i t’hi esforces de veritat, ja ho aconseguiràs”, em repetia sovint.
Ramonet: "Molts diaris estalvien en periodistes; és un error"
Encara no havia acabat la carrera que ja treballava tant com podia a La Vanguardia i després, a El Nacional. Al cap dels anys vaig debutar a VIA Empresa. M'he format com a periodista fora de les aules: treballant, escoltant, escrivint i aprenent. Les 24 hores. Dos dels meus llibres preferits són tot un clàssic per a molts: Los cínicos no sirven para este oficio de Ryszard Kapuscinski i ¡Noticia bomba! d'Evelyn Waugh.
M'estic rellegint el primer llibre que té com a subtítol Sobre el buen periodismo durant el confinament i no puc evitar citar algunes de les lliçons magistrals de Kapuscinski:
- "Éste es un trabajo que ocupa toda nuestra vida, no hay otro modo de ejercitarlo"
- "La situación empezó a cambiar en el momento en que el mundo comprendió, no hace mucho tiempo, que la información es un gran negocio"
- "La relación con los seres humanos es el elemento imprescindible de nuestro trabajo"
- "Mediante la empatía, se puede comprender el carácter del propio interlocutor y compartir de forma natural y sincera el destino y los problemas de los demás"
- "El verdadero periodismo es intencional, a saber: aquel que se fija un objetivo y que intenta provocar algún tipo de cambio"
Des que tinc consciència i ús de la raó, a casa sempre hem comprat dos o tres diaris de paper al dia, escoltem la ràdio al cotxe i fem zàping entre telenotícies i programes informatius i entreteniment. Ara, ens hem passat al format digital però encara som fidels a la filosofia de tota la vida de contrastar informació i conèixer diferents punts de vista sobre una mateixa realitat.
La paradoxa del periodisme
Una realitat que amb la crisi del coronavirus és més complexa que mai. Vivim la paradoxa del periodisme: més informació, menys negoci i menys periodistes. Qui ho diria... “Era el millor dels temps i era el pitjor dels temps; l’edat de la saviesa i també de la bogeria, l’època de les creences i de la incredulitat; l’era de la llum i les tenebres; la primavera de l’esperança i l’hivern de la desesperació”, escrivia Charles Dickens a Història de dues ciutats.
Una cita que serveix tant per a la filosofia de Johan Cruyff en temps de coronavirus com per al periodisme també confinat per la crisi sanitària i econòmica. Al cap i a la fi, és el temps que ens ha tocat viure i no podem fer altra cosa que procurar viure'l de la millor manera possible. Com sempre. Aplaudint als herois sanitaris cada dia a les 20 hores des del balcó, o escrivint aquest article des del despatx de casa.
Kapuscinski: "La situación empezó a cambiar en el moment en que el mundo comprendió que la información es un gran negocio"
A instàncies d'algunes administracions i de gran part de la ciutadania, el periodisme és "un servei essencial". En majúscules. Així ho recordava també l'Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació (AMIC) formada per més de 400 mitjans catalans locals i comarcals: "La ciutadania aquests dies s’informa més que mai a través dels nostres mitjans, som la seva principal font d’informació en front de la infoxicació de les fake news."
[Disculpeu la interrupció, acabo de rebre un vídeo i una nota de veu per Whatsapp. Res, l'acaben de desmentir. No, espereu. Sembla que és veritat... Al final, no. No és una font oficial. Ja em podrien haver avisat abans... Quina feinada!]
Seguim: "Ara que, en la fragilitat, anàvem trobant l'equilibri i la viabilitat per als nostres mitjans, ens arriba aquest sot que posa en greu perill tots els sectors i molt especialment el nostre i milers de llocs de feina." Però, recordem: "La premsa de proximitat és un sector bàsic i estratègic, com reconeix la llei, afectat de ple per aquesta crisi sanitària de la covid-19, igual que ho és la restauració o el turisme."
Servei "essencial" per a tots els governs?
Sí, la premsa de proximitat és "bàsica i estratègica" en temps de coronavirus. Deixar caure als mitjans de comunicació és deixar-nos caure a tots. O això és el que penso com a professional que s'hi dedica a temps complet en cos i ànima... I potser no sóc objectiu en cas que algú ho sigui del tot, així que em remeto als fets i a les comparacions entre països.
Els mitjans de comunicació són "un servei essencial" i potser per això, el govern italià ja ha llançat un pla d'ajudes al sector mitjans i al publicitari que permetrà desgravar un 30% de totes les inversions en publicitat d'aquest 2020 en diaris i mitjans digitals, televisions i ràdios locals.
Mogensen: "És important que tinguem mitjans crítics que puguin proporcionar informació creïble i abordar els desafiaments als quals ens enfrontem"
Els mitjans de comunicació són "un servei essencial" i potser per això, el govern danés ajudarà a pal·liar la caiguda de publicitat pel coronavirus compensant entre el 50% i el 80% de les pèrdues dels mitjans. Com? Amb una partida de 24 milions d'euros. "Són la pedra angular de la nostra democràcia, especialment en un moment així. És important que tinguem mitjans crítics que puguin proporcionar informació creïble i abordar els desafiaments als quals ens enfrontem", explicava la ministra Joy Mogensen.
15 MEUR per a la televisió privada
I a Espanya? Primer, les xifres: els ingressos per publicitat als mitjans han caigut al voltant del 80% respecte al març de 2019. Les associacions d'editors espanyoles valoren l'impacte de la crisi del coronavirus en aproximadament 250 milions d'euros per als seus negocis. Però, encara és aviat per valorar l'impacte real de tot plegat.
Després, les declaracions: "Les ràdios comercials, els diaris de pagament, els digitals, les televisions comercials estan patint un problema enorme perquè coincideix que quan més demanda hi ha dels nostres productes, davant l'enorme necessitat de saber què està passant, menys ingressos tenim perquè la immensa majoria de mitjans vivim de la publicitat i la publicitat ha desaparegut i per tant, els nostres ingressos com a editors s'han desplomat", explica el president de l'Associació Espanyola de Publicacions Periódicas (AEEPP), Arsenio Escolar, a Las mañanas de RNE poc després de presentar 25 mesures, nou de caràcter urgent, al Govern espanyol.
Escolar: "Quan més demanda hi ha dels nostres productes, davant l'enorme necessitat de saber què està passant, menys ingressos tenim perquè la immensa majoria de mitjans vivim de la publicitat i la publicitat ha desaparegut"
I per últim, els fets. Els mitjans són "un servei essencial" i el Govern espanyol diu que així ho considera, però de moment només ha aprovat per reial decret llei una ajuda de 15 milions d'euros per a les cadenes de televisió privada Mediaset i Atresmedia com a “compensació temporal de determinades despeses de cobertura poblacional obligatòria del servei de televisió digital terrestre de l'àmbit estatal.”
Així doncs, un cop més: els mitjans són un servei essencial perquè la gent necessita i vol estar informada. Però, sembla que el servei de la premsa és menys essencial que el d'algunes televisions privades i davant d'això, pateixen petits i grans editors però sobretot periodistes que tot i tenir més feina que mai veuen com se'ls hi retalla el sou, els horaris, la plantilla o se'ls aplica un ERTO com a "solució més viable" a curt termini.
Encara, que el motiu no sigui per causa de força major en la producció d'informació. Encara, que el motiu no sigui per causa de força major tampoc en la demanda d'informació.
"Sense periodistes, no hi ha informació"
Que quedi clar: (Tele)treballem més que mai. A VIA Empresa estem en serveis mínims, però hem tancat el millor mes en audiències de la història del diari i això que aquí "no volem clics, volem minuts". Tant en l'edició en català com en castellà. El nostre equip s'hi està deixant la pell més que mai. Ens arrisquem més que mai. Perseguim i lluitem la notícia més que mai. Fem el nostre periodisme: de rigor, anàlisi, servei, color, valor afegit i en profunditat. Fem més preguntes que mai i ningú vol ja les mateixes respostes de sempre. Però, la passió incondicional dels periodistes no ho pot tot... I la informació no s'edita i tampoc s'explica sola.
"Sense periodistes no hi ha informació, i sense informació no hi ha diaris", ens recorda sovint el director de negoci del diari. Sense ingressos no hi ha diaris, però sense diaris tampoc hi ha ingressos. Mitjans i negoci, junts en un mateix destí. Diuen que entre les qualitats dels bons periodistes hi ha també la del do de la flexibilitat, la cintura i el saber-se reinventar. I com a pràcticament tot, ens adaptarem al que hagi de venir i sobreviurem informant.
Poc abans d'acabar aquest article, rebo un vídeo d'una companya. Es titula Gracias, periodistas i acaba així: "Tots tenim ganes de la mateixa notícia. I mentre això segueixi, ells seguiran allà. Esperant poder explicar-la... Gracias por seguir buscando la noticia. #SeguiremosInformando".
Informar-se, compartir i no deixar de lluitar i aprendre. La Noticia bomba serà un cop més explicada pels periodistes.