Els punts d'acord entre els actors del diàleg social en els temes nuclears de l'economia espanyola son aparents. La vicepresidenta tercera del Govern i Ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, ho ha escenificat acompanyada per UGT i patronal sobre l'escenari de la Reunió del Cercle d'Economia. "Els agents socials espanyols han estat sempre a l'altura de les necessitats del país", ha afirmat una conciliadora Díaz, que ha emfatitzat en els efectes del diàleg social en l'acció legislativa del govern central durant la present legislatura.
A esquerra i dreta de la ministra, el president de la CEO Antonio Garamendi i el secretari general de la Unió General de Treballadors Pepe Álvarez han compartit diagnòstics i fulls de ruta front uns reptes que, en paraules de Garamendi, "s'han multiplicat durant la pandèmia, però venien d'abans". Ambdós espais coincideixen, també amb Díaz, en el problema central que cal gestionar a mig termini en l'economia espanyola: la productivitat.
La renovació tecnològica i la inversió en Recerca i Desenvolupament es troben al nucli de qualsevol proposta de millora de la productivitat. La ministra de Treball ha destacat la desfavorable comparació de la inversió espanyola en R+D+i amb la mitjana europea: un 1,2% contra el 2,1% comunitari – i hauria d'estar al 3%, com lamenta Garamendi. Álvarez també coincideix en l'impuls de la transferència de coneixement i tecnologia entre empresa i universitat, dos espais que, segons el sindicalista, haurien d'estar mot més coordinats. El sindicalista proposa, com a esbós, un pla d'integració de personal d'alta formació a petites i mitjanes empreses per fomentar-hi avenços tècnics i productius.
La industrialització del teixit productiu espanyol és una altra de les claus de futur en les que els tres representants de la negociació social han coincidit. Díaz considera, de fet, una "debilitat" el gran pes que el sector serveis té a l'economia espanyola. "S'ha de parlar i molt de la industrialització del país", etziba Díaz. Garamendi recull el guant amb la reduïda dada del PIB espanyol corresponent a la producció industrial. "A Espanya el PIB industrial és del 16%, i sense l'energia baixa a l'11, quan hauria d'arribar al 20%".
Díaz: "Cal aprofitar l'impuls dels fons Next Generation per industrialitzar Espanya de forma sostenible"
Una reforma en un sentit industrial de la producció espanyola no ha de significar, segons Garamendi, un abandonament del potent sector serveis espanyol. "El camí ha de ser el de la indústria, però el turisme no sobra", afirma Garamendi, tot exigint al sector una "evolució per solucionar problemes anteriors a la pandèmia".
"Cal aprofitar l'impuls dels fons Next Generation per industrialitzar Espanya de forma sostenible" per reduir l'escletxa de productivitat entre l'Estat i el seu entorn, afirma Díaz, que es mostra optimista sobre les possibilitats que obren els fons europeus. Álvarez hi veu, però, un important escull: una inestabilitat política que porti a les administracions propostes incoherents pel que fa a les reformes del model productiu. El secretari general d'UGT demana, en aquest sentit, un "Gran pacte per la indústria" que vagi més enllà de qualsevol legislatura. "Els fons europeus marcaran el camí del futur i, si volem que les polítiques es mantinguin, cal que els plans estiguin consensuats", ha conclòs un celebrat Pepe Álvarez.
La broma de la reforma laboral
Els problemes del model productiu acompanyen el que Díaz considera el principal repte de la gestió econòmica espanyola a curt termini: el mercat de treball. «Tenim una taxa d'atur estructural insuportable, i un percentatge d'atur juvenil impossible d'aguantar», lamenta la ministra de Treball, que reconeix aquest com un problema amb una cua molt llarga. "Hem tingut 52 dues reformes laborals – recorda la vicepresidenta – i només la del 97 va funcionar una mica". Díaz, així, assumeix la necessitat de canvis radicals. "Cal canviar les normes del mercat de treball", defensa.
Els acords entre capital i treball escenificats a l'inici, quan toquen les relacions productives, sempre es dilueixen. Mentre Garamendi fa acudits - "És cert que portem 52 reformes laborals, ministra, però ens cal una 53?" - el representant dels treballadors esgrimeix les mobilitzacions davant la negativa de l'empresa a assumir les seves demandes. "Cal un gran conjunt de mesures, és difícil canviar el sistema de relacions laborals", avisa Álvarez, que es nega a acceptar la gig economy com a model laboral. "Si aquesta és l'ocupació que volem per als joves, és taxes de pèrdua de salaris s'aniran multiplicant de forma exponencial".
Garamendi: "Sempre es ven els empresaris com els dolents de la pel·lícula, i tan dolents no som"
En aquest sentit, Díaz hi coincideix: "Cal un pacte contra la vergonyant precarietat al país, i cal un pacte per l'ocupació dels joves". La ministra lamenta l'expulsió del mercat de treball de "la generació millor formada", per culpa, afirma, d'una cultura de la temporalitat "marcada a foc" a l'empresariat espanyol, i incomprensible a la resta d'Europa. Garamendi, però, defensa els seus representats. El president de la patronal admet el diagnòstic de Díaz, però, segons l'empresari, "la gran majoria de les companyies intenten fer les coses bé".
Formació i estabilitat
"La formació és la pedra angular, està al mig de totes les qüestions, i a Espanya no s'hi ha fet res", lamenta Álvarez. El govern actual és, de fet, el primer que, segons el sindicalista, "mostra un interès especial per la formació professional". L'FP dual és, per al secretari general de la UGT, el camí cap a la sortida de la precarietat de les noves generacions de treballadors.
Díaz, però, detecta limitacions en una estratègia basada en la formació. La ministra recorda que la signatura de contractes de formació - "contractes sans, de qualitat i amb conveni" - és molt minoritària a l'estat, perquè les empreses tenen a la seva disposició altres formats contractuals més beneficiosos en el curt termini. "El més normal és tenir contractes estables", i limitar i regular la temporalitat, opina Díaz.
"És cert que a l'empresa privada hi ha un 25% de temporalitat, però a l'administració pública hi ha un 34%". Garamendi retorna l'acusació, tot reivindicant els empresaris en la lluita contra la precarietat laboral. "Sempre ens vénen com els dolents de la pel·lícula, i tan dolents no som". L'empresari defensa, en aquest sentit, que l'empresariat guanyi poder de decisió pel que fa a les polítiques d'ocupació. "Les empreses i els sectors coneixen millor que ningú els aspectes i necessitats de futur del país".
El combat dels salaris
Després de l'acte, la Ministra Díaz ha anunciat la publicació el proper 18 de juny de l'informe tècnic sobre la pujada progressiva de l'SMI que fixarà la senda que, d'aprovar-se, hauria de seguir l'augment del sól salarial espanyol. "Europa està volcada en la necessitat dels salaris mínims com a estratègia per combatre la pobresa laboral", defensa la vicepresidenta, que, tot i que la decisió del govern no s'hagi pres, deixa entreveure la seva posició favorable a la mesura.
El secretari general de la UGT Pepe Álvarez també considera la pujada dels salaris com un element clau de les reformes necessàries per al model productiu espanyol a curt termini. El sindicalista critica, de fet, la desvinculació que es fa de salari i productivitat per part d'institucions com el Banc d'Espanya. "Està molt bé situar la productivitat com un dels problemes del país, però no sé com la mateixa institució combina això amb les baixades del SMI". La pujada salarial, segons Álvarez, és imprescindible per a crear ocupació, i alerta govern i empresaris de noves mobilitzacions en cas de no aprovar-se.