No deixa de ser curiós que l'informe d'innovació de la Comunitat Valenciana vingui de la Fundació LAB, un organisme promogut per l'Associació Valenciana d'Empresàries. I ho és per dues raons: perquè moltes dels caps visibles d'AVE superen de llarg els 60 anys i perquè (ja ho hem escrit alguna vegada aquí) la queixa respecte al tracte rebut per altres regions és sempiterna.
Però aquí parlem de dades, no de sensacions. D'iniciatives, no de suports institucionals. I és aquí on les companyies que representa aquest col·lectiu punxen fins al punt de ressagar la regió en inversió en R+D+i respecte de Madrid, País Basc o Catalunya. I més encara, allunyant-se amb molt de la mitjana europea. Fins al punt d'ocupar el lloc 128 de 240, en una poc meritòria zona de meitat de taula.
Es va parlar de falta de lideratge en les empreses a l'àrea d'innovació i aversió al risc, però sol ocórrer que o els departaments destinats a aquesta fi amb prou feines disposen de llibertat (i fons) reals o, molts fins i tot, són externalitzats com si no tinguessin dret a formar part de l'entramat propi.
Si bé és cert que l'autonomia ha estat qualificada com a 'innovadora moderada' en el Regional Innovation Scoreboard elaborat per la comissió continental, una dada que obre certa esperança ho suposa el fet d'haver aconseguit augmentar més d'un 18% l'indicador des de 2014.
Especialment greu és el dèficit de formació en les elits empresarials, a les les que l'informe qualifica de "curtterministes, conformistes, individualistes i amb una elevada resistència al canvi"
L'informe és clar respecte a tres aspectes que vénen de molt enrere a la Comunitat i que són difícilment solventables a curt termini. Si bé la cada vegada major presència de startups pot anar mitigant-los.
El primer és l'especialització sectorial, en un territori ple de PIMES on els sectors amb major presència són la construcció, els serveis o les manufactures, la qual cosa suposa seguir als plantejaments innovadors i gairebé en cap cas liderar-los.
El segon, tot i el fet que moltes de les companyies de referència no se situen a les tres capitals, és el fet que aquelles allotjades dels denominats centres de poder emmalalteixen d'un ecosistema que aposti per idees i accions disruptivas.
Però molt més greu (i preocupant per allargar-se en el temps durant els últims anys. I potser dècades) és el dèficit de formació en les elits empresarials. A les quals qualifica de "curtterministes, conformistes, individualistes i amb una elevada resistència al canvi".
Tot això podria semblar reversible gràcies a la fama de les universitats valencianes de generació contínua d'innovació. I, no obstant això, la manca d'incentius de les primeres per transferir coneixement a les segones i el caràcter massa genèric dels seus projectes impedeixen una translació major entre tots dos sectors.
La conclusió és que respecte dels últims anys hi ha més empreses que innoven, però amb inversions insuficients i per sota de la mitjana nacional i europea.
I les solucions, com a mínim les propostes, tenen a veure amb la necessitat de polítiques públiques per atreure talent i startups tecnològiques, al mateix temps que s'impulsa la transformació digital de les empreses.
La pregunta és: amb un empresariat clàssic i amb aversió al risc i a la vora d'una possible recessió, serà suficient amb un informe per obrir els ulls o passarà simplement com una de les moltes recomanacions que en els últims anys amb prou feines han obrat canvis en l'ecosistema de la regió?