Des de l’anunci de convocatòria d’eleccions per part del president Aragonès el passat 13 de març fins a la primera reunió del nou govern liderat pel president Illa, el 13 d’agost, han transcorregut cinc mesos. Gairebé mig any. La renovació del govern contrasta amb la pervivència des de fa temps d’uns mateixos reptes que té el país, i que de moment no han sucumbit al pas del temps ni a la rotació de consellers -en algunes carteres, fins a 7 en 10 anys, tants com el Barça entrenadors. Entre els reptes ineludibles als quals aquest Govern haurà de donar resposta hi ha:
- L’habitatge: només fins al 2025 el Banc d’Espanya pronostica un dèficit de 140.000 habitatges a Catalunya per a satisfer la formació de llars. Als problemes d’oferta disponible, cal sumar-hi els d’accessibilitat a aquesta -especialment per als joves- i els múltiples factors que hi tenen a veure (sous, preus, creixement de la demanda...).
- Educació: els informes PISA van posar en evidència indicadors alarmants, com que el 29% dels alumnes no tenen el nivell de comprensió lectora mínim que els correspondria. A més, la taxa d’abandonament escolar segueix sent substancialment superior a la de la UE (14% vs. 9,5%).
Catalunya ha passat d’un PIB/càpita un 12% superior a la mitjana europea (2002) a un 1% inferior (2022)
- Pobresa: el 24% de la població de Catalunya es troba en risc de pobresa o exclusió social segons dades de l’Idescat. Aquests nivells de pobresa, que sovint tendeix a concentrar-se en zones geogràfiques concretes, són un important risc per a la cohesió social, imprescindible per a la prosperitat d’un país.
- Productivitat i sostenibilitat del model productiu: Catalunya ha passat d’un PIB/càpita un 12% superior a la mitjana europea (2002) a un 1% inferior (2022). Aquesta davallada de la productivitat és conseqüència de diversos factors, entre d’altres: l’estructura sectorial, el creixement demogràfic, els nivells de formació, l’infrafinançament, la inversió en R+D+I, la burocràcia... i té una conseqüència directa en el benestar de la societat!
- Demografia: la població de Catalunya ha crescut més d’un 30% en menys de 40 anys principalment fruit de diverses onades migratòries, estem a punt d’assistir al procés de jubilació massiva de la generació del baby boom, la taxa de natalitat està fregant mínims històrics (1,1 fills per dona), i actualment el 20% de la població té 65 anys o més.
És important saber utilitzar bé la caixa d’eines d’instruments de política pública que el nou govern té ara a l’abast
- Transició energètica i adaptació al canvi climàtic: queden molts deures per fer en relació amb els esforços per lluitar contra el canvi climàtic i adaptar-se’n a les conseqüències, entre d’altres el canvi del model de producció i abastiment d’energia (només el 15% de l’energia que es produeix és de fonts renovables); o les infraestructures de resiliència davant l’aridesa estructural fruit de la falta de pluges.
He volgut destacar aquests reptes a tall d’exemple, tot i que la llista és llarga, i igualment de prioritaris i estratègics m’ho semblen els vinculats amb la situació de la llengua, el règim de finançament, o la contribució de Catalunya a l’autonomia estratègica de la UE. Tot plegat, evidencia la complexitat a gestionar davant la qual és important saber utilitzar bé la caixa d’eines d’instruments de política pública que el nou govern té ara a l’abast.
El Govern de Pere Aragonès: un 40% dels membres de l’executiu eren juristes, seguit d’un 30% que eren politòlegs, i només un 13% tenien formació en economia o empresa
En un article anterior, em vaig fixar en la importància de la transversalitat disciplinària dels membres del Govern com a quelcom que en condiciona l’aproximació que tenen vers els problemes, les seves polítiques i posicionaments a l’hora de donar resposta als diferents reptes. De fet, si ens fixem en la composició del Govern sortint, un 40% dels membres de l’executiu eren juristes, seguit d’un 30% que eren politòlegs, i només un 13% tenien formació en economia o empresa.
El mateix exercici per al govern actual denota una reducció de “sobrerrepresentació” de juristes fins ara, i un major equilibri entre les diferents disciplines representades al govern, tot i que cal destacar absències importants: on són els arquitectes i els enginyers? I els mestres o psicòlegs?
- 24% juristes
- 24% d’humanitats (història, filologia, filosofia, història de l’art...)
- 18% politòlegs
- 18% científics (biologia, química, medicina)
- 12% economistes
- 6% tècnic superior (esports)
En tot cas, hi ha dos fets que em sembla interessant posar en relleu. En primer lloc, que el 50% dels membres del govern tenen una experiència insignificant o nul·la en el sector privat. En algunes ocasions això és a causa de perfils que provenen d’àmbits com l’acadèmia o treballadors públics; mentre que en d’altres, està vinculat a trajectòries professionals exclusivament en la política. Tot i això, la inexperiència al sector privat és un fet; i sovint ens condemna a no entendre'n el funcionament, dinàmiques, valor i necessitats; o simplement, no considerar-lo com a aliat necessari amb el qual col·laborar i no contra el qual rivalitzar a l’hora de fer política per satisfer les necessitats dels ciutadans.
El 50% dels membres del nou govern d'Illa tenen una experiència insignificant o nul·la en el sector privat
Per altra banda, sorprèn que amb aquest equilibri de perfils professionals (24% de juristes) no s’hagi assignat la cartera del ram (Justícia) a un jurista, i mentrestant les dues principals carteres econòmiques del govern (Economia, i Empresa i Treball) hagin anat a parar a les mans de juristes que hauran de ser els màxims responsables, entre d’altres, d’orientar la política industrial, o d’assignar els més de 40.000 milions d’euros de pressupost de la Generalitat.
En els darrers anys hem assistit a un increment de la desafecció política, sovint atribuïda a la incapacitat d’aquesta de donar resposta satisfactòria a problemes que tenen un gran impacte en la vida quotidiana dels nostres conciutadans. Per recuperar aquesta confiança, convé que el retiment de comptes, l’actuació sobre les causes i no sobre les conseqüències dels problemes, i la política sense dogmatismes inspirin la legislatura que acaba de començar. El temps ho demostrarà.