El 5 de desembre de 2014 no estava destinat a passar a la història de l’aviació. Era un matí gèlid al JFK, com tots els matins d’hivern de Nova York, i tot estava a punt perquè el vol de Korean Air amb destinació Seül iniciés el vol. La megafonia ja havia manat al comandant armar les rampes i la vicepresidenta de la companyia, Cho Hyun Ah, s’ho mirava tot amb discreció, satisfeta per la puntualitat de l’aerolínia i l’atenció dels seus treballadors. Tot just es disposava a estirar el seu seient de business class per relaxar-se quan un dels membres de la tripulació va atrevir-se a oferir-li unes nous de Macadàmia.
"L’escàndol causat per Hyun Ah la va obligar a demanar disculpes públiques, dimitir del seu lloc de treball i enfrontar-se a un judici de quatre anys"
L’escàndol causat per Hyun Ah la va obligar a demanar disculpes públiques pocs dies després, dimitir del seu lloc de treball i enfrontar-se a un judici de quatre anys que la va condemnar a compensar al treballador que va patir la seva ira i que va estar a punt d’enviar-la 10 anys a la presó. La fúria de la vicepresidenta es devia al fet que, primer, no havia demanat aquelles nous i, després, considerava que presentar-les en una bossa de plàstic i no fresques sobre un plat era un atemptat contra la salut dels 250 passatgers i al propi bon nom de les nous de Macadàmia.
Potser -només potser- l’exvicepresidenta de Korean Air en va fer un gra massa de la seva indignació. Potser no calia deixar a terra a cap membre de la tripulació i ocasionar un retard inesperat per allò, però un fruit sec que pot arribar a valdre fins a 50 dòlars el quilo no pot presentar-se en una indigna bosseta de plàstic.
Per molt que avui siguin un topping habitual en alguns dels gelats més coneguts, les nous de Macadàmia són el fruit sec més car del món. I no només per les seves propietats saludables, ni per la seva cremositat, ni pel seu intens gust. El seu preu ve determinat per la dificultat de produir-ne.
"Per molt que avui siguin un 'topping' habitual en alguns dels gelats més coneguts, les nous de Macadàmia són el fruit sec més car del món"
L’arbre de la Macadàmia és originari d’Austràlia. La població aborigen del nord-est del país l’anomenava Kindal Kindal, fins que el doctor escocès John Macadam va aparèixer per la zona a mitjans del segle XIX i els colons britànics van reconèixer el seu “descobriment” donant-li el seu nom a l’arbre.
En tot cas, a dia d’avui s’han identificat només 10 tipus d’arbre de Macadàmia, i només dues espècies són capaces de donar un fruit comestible. Un fruit que, d’altra banda, triga entre set i deu anys en créixer i que només pot collir-se un parell de cops a l’any.
Per si no hi hagués prou limitacions a la producció del fruit, els arbres de Macadàmia són certament exquisits i requereixen unes condicions climatològiques molt concretes per sobreviure, com zones amb molta pluja, un sol ric i un temps càlid per créixer.
Aquestes condicions expliquen que, a banda d’Austràlia, l’arbre s’hagi implantat amb èxit a zones de Sud-Àfrica, Amèrica del Sud i Hawaii, on es va explotar per primer cop el fruit amb finalitats comercials. Aquestes mateixes condicions també ens donen pistes per entendre perquè els xinesos encara no se n’han sortit en els seus esforços per tenir arbres de Macadàmia, però tot arribarà.
A Hyun Ah se li poden recriminar les formes, però no la seva defensa pel bon tracte dels productes de valor.