Els supermercats de proximitat, les fruiteries i verduleries, els establiments de manicura i bellesa, els basars a preu barat, les botigues de mòbils, els autoserveis híbrids de menjar -bars, cafeteria, restaurant, càtering, delivery-, les tendes de menjar i serveis animals, les perruqueries, les que venen souvenirs -al costat dels monuments-, o els coworkings han desplaçat a les botigues de roba, els estancs, els quioscs, les llibreries, les floristeries, les tradicionals d’objecte regal, les tintoreries, les merceries...
Als pobles, amb una major lentitud, però a les grans poblacions ja s’ha produït un canvi radical als carrers. El ritme de tancament de botigues tradicionals no minva: 5.000 més el 2024 a Espanya, segons UPTA, 14 baixades de persiana definitives al dia. El petit comerç no ha estat capaç d’adaptar-se al nou entorn competitiu, avassallat pel brutal augment de les rendes antigues amb què vivien històricament, encara que els lloguers no és la causa fonamental del declivi, per què altres continuen llogant o adquirint els espais tradicionals als nous preus. La raó fonamental del canvi de la perspectiva urbana és la digitalització que han imposat nous models de negoci; no només fa indispensable la multicanalitat, sinó que a més exigeix un canvi de dimensió econòmica, la implantació de diferents economies d’escala, perquè les cadenes de subministrament no tenen res a veure amb el passat. Això és efectivament el que impedeix la supervivència dels establiments individuals. Els valors que ofereix la botiga tradicional continuen sent extraordinaris, però amb això no n’hi ha prou. Els botiguers no s’han adaptat al nou entorn competitiu i malauradament cap poder públic s’ha pres seriosament ajudar-los en aquest trànsit.
El ritme de tancament de botigues tradicionals no minva: 5.000 més el 2024 a Espanya
Decau el model de negoci tradicional. Les conseqüències socials i econòmiques que comporta són enormes i sembla com si les administracions públiques tinguessin poc a veure. Tan important és trobar una solució pel cotxe elèctric, posem per cas, com evitar un desequilibri en l’abastiment de les poblacions, i anem irrevocablement cap a això.
El comerç físic continua viu
El comerç presencial continua viu, molt viu. Més encara, respira un moment espectacular; aquells endevins que van enterrar-lo creient que la pandèmia era el funeral s’han quedat amb un pam de nassos. Lluny d’esborrar-lo, el comerç en línia, com deien, s’ha convertit en un gran atractiu, un cop s’apliquen les solucions adequades per la darrera milla. A Europa, els municipis avencen més ràpidament que en moltes poblacions catalanes: centres logístics a prop dels nuclis comercials, ús dels vehicles elèctrics per reduir l’impacte mediambiental al centre ciutat, descongestió radical de la circulació...
No només s’han recuperat els carrers com a lloc de compra, sinó que la ràtio d’atracció supera enguany el nivell més elevat d’abans del 2020, segons detalla el darrer Retail Intelligence del 2024, elaborat per TC Group. La gent, més encara a la Mediterrània, i als llocs amb afluència turística, el comerç esdevé component clau de la felicitat de la gent. Encara que s’han desplaçat determinats centres o eixos comercials, algunes zones s’han envellit, per la qual cosa són substituïdes per altres; val a dir que el turisme ha acabat homogeneïtzant-ho tot.
Les transformacions més destacades s’han produït en el model de negoci. Apareixen dos pols. Per una banda, els resistents del petit comerç, amb escasses variacions respecte al sistema tradicional, amb la incorporació massiva d’immigrants que ocupen l’espai que aquests abandonen. Es tracta de serveis relacionats amb l’alimentació -fruiteries, verduleries-, venda de mòbils i telefonia, reparacions, estètica o bellesa i souvenirs; operen amb una estratègia defensiva, de bracet d’espais i inversions menors i petits marges.
Per una altra, els grups empresarials amb botigues pròpies o franquiciades, que ocupen cada cop més espai comercial, penetren totes les zones allà on hi hagi prou nombre de compradors; demostren una estratègia d’expansió a la cerca de la proximitat amb els clients. El seu esperit és francament expansiu, amb grans inversions i establiments, cercant el volum, encara que els marges no siguin elevats.
Les transformacions més destacades s’han produït en el model de negoci
En el cas concret de l’alimentació, quan fa temps que s’ha produït el declivi dels hipermercats i el comerç especialitzat amb prou feines representa el 12% del global, els supermercats amb formats més grans o més de butxaca ja signifiquen el 64,7% de la quota de mercat, segons dades de Mercasa.
Les cortines de la Mallorquina
Poques botigues adquireixen prou dimensió i reestructuren el seu model de negoci per tal d’adquirir la dimensió per competir en el nou entorn. Ara bé, hi ha excepcions. El pròxim dia 13, Gabriel Jené, propietari de la Mallorquina Tèxtil per la Llar i Decoració, obre una nova botiga de Cortines; serà la tercera d’aquesta especialitat dins el grup de vuit que en té expandides per Barcelona i voltants. L’obertura d’un nou establiment comercial autòcton és una bona notícia. Encara més si això significa la consolidació de passar d’un model de negoci mono-botiga a una dimensió adient per poder competir amb qualsevol en el nou entorn.