Fa uns mesos, després que el Banc Central Europeu (BCE), com a mesura per pal·liar la inflació creixent, pugés els tipus d'interès (aleshores a l'1,25%) ens preguntàvem que podia passar amb les hipoteques, sobretot amb les de tipus variable. Avui, amb el tipus d'interès al 2,5%, i a l'espera de futures pujades, les qüestions que ens ocupen són altres com, per exemple, si els bancs haurien de remunerar els dipòsits dels seus clients, segons l'increment dels preus.
Tot i això, a conseqüència de gairebé set anys de tipus oficials al 0% (i d'euríbor en negatiu), una política monetària dúctil i diverses operacions de finançament a llarg termini, als bancs espanyols els sobren els diners. I és que, com explica Elisabet Ruiz-Dotras, professora d'Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, la gran banca “està prou coberta per fer front a la relació entre préstecs i dipòsits. Per cada 90 euros prestats té 100 dipòsits”. Per això, i malgrat les queixes del BCE, el missatge que està transmetent la gran banca és clar: no necessiten liquiditat i no entraran a la guerra del passiu.
El missatge que està transmetent la gran banca és clar: no necessiten liquiditat i no entraran a la guerra del dipòsit
Encara més, sembla que les entitats pretenen continuar transferint els diners dels clients cap a productes que permetin uns ingressos per comissions superiors, com són, entre d'altres, els fons d'inversió, els plans de pensions o les assegurances d'estalvi. Amb això “la banca, via comissions que apliquen, obté més rendibilitat”, afirma Antoni Bisquert, vicepresident de la Comissió d'Economia Financera del Col·legi d'Economistes de Catalunya. Tot i que això ho ha fet sempre. “El problema és que, des del 2010, el sector ha estat perjudicat per les preferents, que van generar molta desconfiança. Avui encara que ha canviat molt la regulació en aquest camp, hi ha molta cautela”, recorda Ruiz-Dotras. Bisquert va més enllà i considera que, per al sector, un augment de la retribució dels comptes faria menys atractiu invertir en productes on la rendibilitat no està assegurada.
Toc d'atenció des de Brussel·les
L'últim discurs de l'organisme va tenir un to hawkish marcat, en què anticipava almenys dues pujades més de l'interès per al primer trimestre. A més, al seu informe, l'organisme alertava que els preus podrien mantenir-se més alts del que s'esperava, posant en perill una economia europea que previsiblement entrarà en recessió.
Per això, a l'informe esmentat, el supervisor va recriminar a les entitats que no traslladessin als dipòsits la pujada dels tipus d'interès. "La transmissió de les recents mesures de política monetària als dipòsits s'està produint amb cert retard en comparació de la resposta més immediata de la rendibilitat dels bons bancaris", ressaltava. El toc d'atenció es va produir després que algun membre, entre ells el vicepresident Luis de Guindos, reclamés que el sector ha de no només encarir els préstecs, sinó també els diners que paguen per l'estalvi. Cosa que si passa a la majoria de països de la zona de l'euro, on la retribució mitjana se situa a l'1,26% pel 0,71% del país, com explica Bisquert.
El BCE va recriminar a les entitats que no traslladessin als dipòsits la pujada dels tipus d'interès
Europa, de mitjana, paga gairebé el doble que Espanya. Però la comparativa encara és pitjor si només ens fixem en les altres tres grans economies de l'euro. A França i Itàlia ja es fregava el 2% al novembre, i a Alemanya el percentatge pujava fins a l'1,43% de mitjana. A l'altra cara de la moneda trobem Grècia i Xipre (on es paga menys del 0,20%) i Portugal (un 0,35%).
Aquestes diferències es poden deure, entre d'altres, a dues qüestions. Primer, com ja hem comentat, i detalla Bisquert, per la liquiditat de què encara gaudeixen els bancs espanyols després de les ajudes per la pandèmia que va rebre del BCE. Segon, perquè “el sector ha esdevingut un oligopoli i actua com un lobby”, diu Ruiz-Dotras. “A ells no els interessa remunerar més els comptes i, mentre ningú no es queixi, la cosa no canviarà”, afegeix.
La pressió sobre els grans bancs creixerà a mesura que la crisi de preus i la possible aturada de l'activitat estrenyin el pressupost de les famílies. I els executius bancaris temen que el Govern pugui obrir un nou front per la baixa remuneració dels dipòsits després del pacte hipotecari precipitat per Calviño.
Ruiz-Dotras: “La gent no té tants diners com perquè la remuneració sigui una cosa notòria. S’ha per protegir qui realment ho està passant malament”
Les autoritats haurien de prendre mesures?
Amb tot, hi ha alguna cosa que les autoritats puguin fer? És cert que, com explica Bisquert, no hi ha cap regulació que prevegi retribuir els comptes, i que es tracta d'una situació temporal que finalitzarà quan la liquiditat prestada pel BCE s'hagi de tornar o s'esgoti i, davant l'alternativa de satisfer un 2,5%, es prefereixi retribuir el passiu en la línia que ho fa gran part de la banca europea. Però mentre això passa, hi ha famílies que ho estan passant malament.
Així, com exposa Ruiz-Dotras, el govern, que aplica mesures petites i d'escassa repercussió hauria d'aplicar mesures fiscals de rendes baixes. “La gent no té tants diners com perquè la remuneració sigui una cosa notòria i, en el millor dels casos, tampoc no compensaria la inflació. Però la pujada de tipus, la inflació i l'encariment de l'energia estan ofegant les famílies. S’ha de vetllar per protegir qui realment ho està passant malament”.