“Un dels problemes que ens trobem quan parlem de mecenatge amb les institucions és que ens diuen que els sembla molt bé, però que si es pot saber el percentatge total, per poder-ho restar del pressupost de cultura”, apunta David Garrofé, membre del Consell de Mecenatge de la Fundació Catalunya Cultura i membre del Grup de Treball de la Llei de Mecenatge. “És frustrant veure com els països veïns tenen una cultura integrada de mecenatge i nosaltres no”, continua Garrofé, en l’acte celebrat avui a EADA Business School titulat Llei de Mecenatge: impulsant la reforma.
Una de les línies de treball de la Fundació Catalunya Cultura (FCC) des de la seva creació és promoure i fomentar un nou marc legal i fiscal de mecenatge tant a Catalunya com a l’Estat espanyol que afavoreixi el compromís ciutadà i empresarial amb la cultura a través de la filantropia i el mecenatge. I, per tant, reivindicar la reforma de la Llei de Mecenatge 49/2002 a favor d’un ecosistema cultural espanyol més ric que "empoderi la ciutadania i l’empresariat". La directora de la Fundació, Maite Esteve, considera que el 90% de l’arc parlamentari espanyol està a favor de la reforma de la llei, ja que està molt “obsoleta” i tenim molt a prop un canvi real.
Esteve (Fundació Catalunya Cultura): "El 90% de l'arc parlamentari espanyol està a favor de reformar la llei, ja que s'ha quedat obsoleta"
Actualment, ja són 175 les entitats i empreses de l'àmbit cultural, social i de la recerca adherides a la Plataforma pel Mecenatge, que lidera la Fundació Catalunya Cultura i que porta molts mesos sumant esforços amb l'Asociación Española de Fundaciones (AEF); l'Asociación Española de Fundraising (AEFr); el Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (CERMI); la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF); la Plataforma del Tercer Sector; la Red de Asociaciones de Investigadores y Científicos en el Exterior (RAICEX) y la Spain Nab – Consejo Asesor para la Inversión de Impacto, per tal d'aconseguir una millora del marc legislatiu en matèria de mecenatge.
Els debats de la llei de mecenatge
“Hem fet propostes que flexibilitzin el concepte de donació, és a dir, que sigui una donació irrevocable i senzilla”, explica Isabel Peñalosa,directora de Relacions Insitucionals i Assessoria Jurídica de l'Asociación Española de Fundaciones. “Alguns donants o mecenes no volen tenir problemes fiscals quan fan les accions. Per exemple, hi ha persones que volen donar en vida el seu patrimoni a una associació cultural i es troben amb moltes problemàtiques”, continua Peñalosa. “Amb el mecenatge busquem donar suport a un determinat col·lectiu o projecte, no que sigui qualificat d’inversió”, destaca l’experta.
Canviar el concepte i el tractament fiscal del conveni i equiparar-lo al de la donació pura, és a dir, tractar-lo com a deducció en la quota i no com a despesa deduïble com fins ara, seria la clau segons els experts. En aquest cas la donació esdevé conveni quan es fixen per escrit per les parts els termes o el context en què es fa la donació. Hi ha un acord- acceptació d’uns fons per part de l’entitat que rep l’aportació i una comunicació d’aquesta col·laboració per a ambdues bandes.
Miquel (PDeCAT): "Per favor, la proposta de reforma només té 18 pàgines i portem molts mesos esperant!"
“Fa un any hi havia un gran consens al Congrés de Diputats entorn de la reforma de la llei. Em preocupa el debat i les esmenes d’alguns partits polítics”, explica Pañalosa. Per altra banda, Sergi Miquel, diputat del Grup Plural (PDeCAT), critica l’esmena a la totalitat del Partit Popular (PP) que ha dilatat el procés més d’un any i que encara no ha permès aprovar la reforma que comptava amb un suport majoritari. “Per favor, la nostra reforma només té 18 pàgines i portem molts mesos esperant!”, lamenta Miquel. “La proposta busca actualitzar el concepte de mecenes que ha quedat obsolet i parlar del crowdfunding i micromecenatge, que fan de pont entre les organitzacions per tal que siguin reconegudes a la llei. També demanem les donacions de servei, en espècies i capacitats”, continua el polític. “Volem una reforma de veritat, útil i que faciliti les dinàmiques en el mecenatge”, conclou.
El cas de França
El país veí és un cas d’èxit en què l’Estat és omnipresent en l’àmbit cultural. Per exemple, tal com expliquen des de la Fundació, tot va començar el 2003 gràcies a l’impuls al mecenatge cultural de Jean Jacques Aillagon durant el seu mandat a França com a Ministre de Cultura i Comunicació, que va permetre que la iniciativa privada donés un impuls al mecenatge que ha esdevingut un model de referència per als catalans, espanyols i europeus.
L’any 2003 la cambra francesa va aprovar la Loi du Mécénat i va engegar un seguit de polítiques públiques de foment del mecenatge cultural i social, entre altres. El factor clau d’èxit per al desenvolupament de la filantropia i el mecenatge, més enllà dels tipus de deducció fiscal per a donacions d’empreses i particulars, sens dubte va ser la creació d’una Mission du Mécénat. Es tracta d’una institució encarregada de promoure i difondre informació sobre el sistema tributari del mecenatge, que interactua amb altres ministeris, que aconsella les institucions públiques, els líders de projectes, les empreses i els particulars en matèria de mecenatge.
Les xifres de mecenatge a França s'han multiplicat per 20 els últims anys i han passat dels 150 milions declarats a Hisenda als 1.200 milions actuals
Les xifres franceses dels últims anys en mecenatge han augmentat considerablement, multiplicat per 20. Abans del 2003 hi havia menys de 2.000 empreses mecenes, mentre que en l’actualitat hi ha prop de 44.000 companyies implicades en el mecenatge cultural. I, com a curiositat, el 98% d’elles són petites i mitjanes empreses, mentre que el 2% restant corresponent a grans corporacions. El mecenatge declarat a Hisenda va ser de 150 milions d’euros a l’inici de la reforma, mentre que el 2014 va ser de 1.200 milions.