Nova mobilitat en una nova normalitat que ja ni és tan nova, ni és tan normal. La predicció del professor de la Universitat d'Oxford John Bell sobre que cap a la primavera tornarà la normalitat ha fet la volta al món, però, com està sent el mentrestant tot això no arriba? El miratge de l'estiu, del "Hemos vencido al virus" i d'una falsa quotidianitat similar a la d'abans de la covid-19, ja fa temps que va acabar i, amb ell, els hàbits de la ciutadania s'estan modificant de manera accelerada. De fet, un de cada tres barcelonins ha canviat el seu mode de transport habitual en aquests mesos, segons ha explicat el Racc en una roda de premsa híbrida, on presentava els resultats del seu estudi La mobilitat a Barcelona en la nova normalitat. El confinament, el teletreball i la por d'algunes persones han comportat un gir important en els hàbits de la nostra societat. "La nova mobilitat ha vingut per quedar-se", ha avisat el president del Racc, Josep Mateu.
Barcelona és un clar exemple de com s'ha modificat la manera d'actuar de la ciutadania. En aquest nou context, la capital catalana veu com cada dia es realitzen 1.125.000 desplaçaments diaris menys que abans de la pandèmia, així com que molts ciutadans opten per utilitzar modalitats de transport individuals. Això se suma al fet que, durant la primera onada, i mentre estàvem confinats, l'Ajuntament de Barcelona va aprofitar l'ocasió per instaurar uns nous espais a les calçades per als vianants que, segons adverteix el Racc, la majoria "no es fan servir", cosa que segons el club s'hauria de replantejar perquè, asseguren, "sinó s’assoleix l’objectiu s’ha d’intentar fer alguna cosa diferent" com, per exemple, "donar més espai a la càrrega i descàrrega, al carril bici o posar més espais verds".
Tots aquests canvis han comportat que la sinistralitat sigui molt més baixa i que la qualitat de l'aire millori de forma substancial, que són unes de les "coses positives" que ens ha donat la pandèmia, però això, adverteixen, "és un miratge perquè és una situació molt anòmala". I és que, tot i que un 59% dels treballadors continuen fent la seva feina de forma presencial amb la tornada als llocs de feina de la indústria i els comerços, un 19% fan teletreball els cinc dies a la setmana i un 20% estan en un model mixt. I això es nota. Ara per ara, els barcelonins caminen més i agafen menys el transport públic. Abans de l'arribada del coronavirus, només un 24% de la ciutadania es movia caminant; actualment el percentatge s'eleva fins el 34%; mentre que abans un 42% feia ús del transport públic i ara només l'utilitzen un 27% de les persones. "S’està imposant un desig de mobilitat individual per evitar estar a prop de més gent", assenyala el director de la Fundació Racc, Lluís Puerto.
Puerto: "S’està imposant un desig de mobilitat individual per evitar estar a prop de més gent"
És precisament per tot això que el Racc ha volgut identificar els canvis accelerats que s'han produït en la mobilitat, però també els nous reptes que se'n deriven, motiu pel qual demanen a l'Ajuntament de Barcelona que, per adaptar-se als nous temps, "es facin les coses escoltant, preguntant a la gent, als sectors, observant i compartint amb tots els actors perquè les decisions que es prendran seran més fiables i oportunes". En aquest sentit, Mateu proposa treballar a favor d'una "mobilitat segura, saludable, neta, que millori la qualitat de l’aire i ajudi al canvi climàtic però també que sigui compatible amb el progrés econòmic de la ciutat".
Una realitat que marca i una crisi de confiança
Com en tants altres terrenys, la crisi provocada per la covid-19 ha accelerat també els canvis en la mobilitat i, en aquest punt, "el transport públic és clau". Si bé és cert que ara mateix hi ha una "crisi de confiança" en aquest sentit, també ho és que, com assegura el president del Racc, "això millorarà" perquè la pandèmia "afectarà a la mobilitat del futur, s’acceleraran moltes idees que ja estaven en marxa". Però encara hi ha molta feina a fer i, com ja s'ha reclamat tantes vegades des de diverses bandes, cal anar a l'una i escoltar totes les parts perquè tot això arribi a bon port.
El director de la Fundació Racc, Lluís Puerto, y el president del Racc, Josep Mateu | Cedida
De fet, Foment del Treball ja va carregar contra el consistori barceloní al juny, quan va criticar que "el plantejament que ha fet el Govern d'Ada Colau sense el consens de totes les forces i aprofitant la crisi de la covid-19 impedint la mobilitat pel centre de la ciutat és molt perjudicial pel comerç i per l’automoció". Així ho va dir llavors el seu president, Josep Sánchez Llibre, que considerava que , tenint en compte que el 57% del comerç a la ciutat és de persones no residents, i el consistori "preveu plantejar una mobilitat sense ells", "matarà el comerç de Barcelona i posarà en perill més de 100.000 llocs de treball".
"Realment s’està complint l’objectiu marcat per l’Ajuntament amb aquestes mesures?", s'ha preguntat Mateu, alhora que ha recordat que menys d’un 20% dels vianants de Barcelona fa servir els nous espais verds per a caminar. Dels nous espais per a vianants analitzats, el més utilitzat és el del carrer Girona, que el fan servir un 47,8% d’usuaris. En canvi, a la Via Laietana l’ús és quasi nul i tan sols un 0,5% dels vianants camina per l’espai adjacent a la vorera.
Bicis i patinets vs. vianants
L'informe del Racc assenyala, a més, que s'ha incrementat l'ús de la bicicleta durant els caps de setmana, mentre que ha disminuït en els dies laborables, segurament pel teletreball i la conseqüent disminució de la mobilitat de la ciutadania. En hora punta, els usuaris de bicicletes han baixat de mitjana un 19% respecte a febrer del 2019, mentre que els usuaris de patinets s'han incrementat. El problema és que, segons Puerto, "no hi ha compliment dels límits del carril bici a les voreres", cosa que se suma al fet que els usuaris de patinet "es mouen molt ràpid".
Justament per això, hi ha un problema de "convivència amb els vianants" i és en aquest terreny on, adverteix el director de la Fundació Racc, "s'estan produint més conflictes". En aquest sentit, una de les recomanacions que ha fet el Racc és dotar de més seguretat aquests transports, baixant els carrils bici a la calçada i assegurant el respecte dels límits de velocitat.
Mateu: " Qualsevol mesura que es prengui s’ha de pensar i consensuar molt bé amb tots els actors"
A banda d'això, també consideren que s'hauria de "facilitar mobilitat transport públic per pujar-hi el patinet o la bici i invertir en transport públic de zero emissions", així com que es treballi per arribar a fer una realitat la mobilitat compartida facilitant que es pugui sortir dels municipis, així com portar a terme una "integració digital" per tal que el transport públic i la mobilitat comaprtida estiguin completament integrats.
Sigui com sigui, i com diu el president del Racc, "fins que no s'assoleixi l’estabilització del transport públic" i es recuperi la confiança de la ciutadania, "serà difícil aconseguir normalitat en la mobilitat", però, en qualsevol cas, insisteix Mateu, "qualsevol mesura que es prengui s’ha de pensar i consensuar molt bé amb tots els actors".