Si hi ha una estació de trens que tothom coneix a Catalunya, aquesta és la de Sants. Allí conflueixen totes les línies de Rodalies de la ciutat, les de mitjana distància i les d'alta velocitat. Remodelada durant els anys seixanta, a hores d'ara Sants supera els 50 milions de viatgers anuals i amb la liberalització de l'alta velocitat i l'arribada de companyies de baix cost com Ouigo o Iryo, s'ha quedat petita. Quin horitzó auguren els experts en infraestructures per als pròxims anys? En primer lloc, que l'estació s'havia d'haver remodelat fa 20 anys, que es va tard i sobretot cal més inversió. És a dir, cal dotar Sants de finançament per jugar a la "primera divisió", augmentar la seva superfície en un 30% i reurbanitzar la plaça dels Països Catalans, catalogada de "plaça dura", sense vegetació i molt formigó.
També, cal donar prioritat als vianants i les bicicletes i permetre l'accés pels quatre costats de l'estació, ja que en aquests moments només hi ha accés en dos costats. Tot això es portarà a terme gràcies a una remodelació global de 410 milions d'euros -amb 130 milions d'euros que provenen dels fons Next Generation- promoguda per l'Administració d'Infraestructures Ferroviàries (Adif), que també incorporarà més espai per a l'espera de trens, més botigues, restauració i nous recorreguts per facilitar el flux d'usuaris.
L'estació de Sants augmentarà la seva superfície en un 30% i reurbanitzarà la plaça dels Països Catalans, catalogada de "plaça dura", sense vegetació i molt formigó
Des d'aquest mes d'agost, els residents a la zona s'han trobat amb els primers canvis en la mobilitat al voltant de l'estació. De fet, els canvis serviran perquè Adif pugui dur a terme la primera fase d'obres de l'estació, que inclou l'ampliació del vestíbul del costat de Països Catalans i la restitució de la plaça. Per exemple, actualment, l'estació és una rotonda que es pot envoltar circulant, però el 2030 -que és quan es preveu que s'acabin les obres-, només es podrà accedir a Sants amb cotxe privat pel passeig de Sant Antoni, les parades de taxis seran subterrànies i el trànsit davant de la façana principal desapareixerà. És a dir, al voltant de l'estació hi haurà un 85% més d'espai per a vianants.
De la sostenibilitat al 'feedback' dels veïns
Quins són els pròxims passos per la remodelació de Sants? Primerament, com s'ha esmentat anteriorment, hi haurà una primera fase que arribarà fins al 2026 i una segona que s'allargarà fins al 2029, segons apunten des d'Adif i l'Ajuntament de Barcelona. Cal destacar que la remodelació ha comptat amb un procés participatiu obert als residents al barri, que han pogut expressar les idees que tenien, les "necessitats que creien que calia satisfer" i els problemes que tenien actualment i que calia solucionar. De fet, l'Ajuntament considera que l'estació de Sants fa de barrera entre els diferents barris que l'envolten, i l'objectiu d'aquesta reforma és que totes aquestes zones tornin a estar novament connectades. Com sol passar sempre que s'actua sobre la via pública, s'alterarà la rutina i la vida dels veïns durant uns mesos. Aquí, però, i és tot un símptoma, subjau una peculiaritat: el lloc gairebé no té comerç, així que no s'intueixen grans mals. Només hi ha una botiga de lloguer de cotxes, una llibreria i algun bar que envolta l'estació.
L'Ajuntament de Barcelona considera que l'estació de Sants fa de barrera entre els diferents barris que l'envolten
També, la multimodalitat i la sostenibilitat de l'estació, seran predominants durant els pròxims anys. Es crearà un nou vestíbul per al metro i quatre sales d'espera -dues per a Rodalies i dues per a l'alta velocitat-, i s'afavorirà la ventilació i la il·luminació natural. A més, Adif ressalta que en la construcció s'utilitzaran materials naturals de "baix impacte en carboni, com el granit, la fusta i el metall". La instal·lació de 14.000 plaques solars perquè la despesa energètica del nou edifici sigui mínima també contribuirà a reduir emissions de CO₂. A més, hi haurà un espai de coworking, una ludoteca pública i un espai per a actes culturals a l'estació.
El 80% de la població viurà al voltant d'una ciutat?
Els estudis d'evolució demogràfica calculen que el 2050 la major part de la població del nostre país, el 80%, s'haurà concentrat a les grans àrees metropolitanes, com és el cas de Barcelona i Madrid. No és un fenomen puntual i, fins i tot, té el nom en conceptes com l'"Espanya buida o buidada", però sembla una evolució irreversible que ens pot conduir a un futur completament urbà. De com es preparin avui les ciutats per a aquest horitzó dependrà que siguin "invivibles o agradables", detallen la majoria d'experts.
Estació de Sants-Montserrat Caballé?
Com a curiositat, el Congrés dels Diputats va aprovar a principis d'abril del 2024 que l'estació de Barcelona-Sants inclogui el nom de la soprano Montserrat Caballé. La proposta, promoguda pel PP de Barcelona, va estar recolzada per la Comissió de Transport i Mobilitat Sostenible i ara els populars esperen que el govern espanyol actuï per concretar aquesta iniciativa com més aviat millor.
Durant l'abril de 2024 el Congrés dels Diputats va aprovar que l'estació de Sants inclogui el nom de la soprano Montserrat Caballé
Segons els populars, la cantant que va morir el 2018, va ser "una dona que va passejar el nom de Barcelona per tot el món i a qui la societat catalana no ha fet justícia", i per això té sentit que el seu nom figuri a "una de les principals portes d'entrada a la ciutat". Tot i que encara falta concretar el nom definitiu i la data d'aplicació d'aquesta iniciativa, l'actual estació passaria a anomenar-se en un futur "Estació de Sants-Montserrat Caballé", unint-se a altres estacions amb noms de dona, com és el cas de Madrid-Porta d'Atocha-Almudena Grandes, des de març de 2023; Madrid-Chamartín-Clara Campoamor, des del desembre del 2020, o l'estació d'alta velocitat de Màlaga, nomenada com a María Zambrano des de la seva inauguració el 2006.