A la “City that never sleeps” hi havia de tot menys tecnologia, publicistes, escriptors, músics, artistes... Però sobretot financers. Vaig viure aquells temps en primera persona, jo havia aparegut allà i feia tecnologia, la gent sovint em preguntava, què fas aquí? A New York es fa màrqueting, finances, jazz, musicals... La tecnologia és a Califòrnia! Uns anys després, Nova York es va convertir en un centre vibrant de startups tecnològiques, un pol d’oportunitats i d’atracció per tothom que fa I.A., apps i software. No va ser un canvi de model sinó afegir un nou model. Com va ser possible?
Sens dubte, hi ha molts factors però l’administració de l’alcalde Bloomberg hi va tenir molt a veure i per això és un cas interessant d’estudi. Un exemple de com les intervencions d’una administració poden transformar una ciutat.
Michael Bloomberg va ser alcalde de Nova York del 2002 fins al 2013, més de deu anys. Aquesta llarga durada de la seva administració és part del secret del seu èxit i de l’impacte de les seves polítiques. És un d’aquests casos estranys d’un alcalde republicà en una ciutat demòcrata que va guanyar el 2001, el 2005 i el 2009 amb una agenda en la qual es barrejaven les polítiques socials, com ara escoles públiques amb autonomia (les charter schools) o la construcció d’habitatge social amb la moderació dels impostos i un estil tecnocràtic, potser el resultat de la seva educació com a enginyer electrònic a John Hopkins University i un MBA a Harvard.
"La transformació de Nova York en hub tecnològic mundial té una primera explicació senzilla: l'alcalde Michael Bloomberg era un d’ells"
La transformació de Nova York en hub tecnològic mundial té una primera explicació senzilla: Bloomberg era un d’ells. Bloomberg era un tecnòleg que va fer la seva fortuna fent software i terminals financers que capturen, analitzen i presenten la informació dels mercats, transformant i tecnificant la feina d’analistes i brokers, des de llavors lligats a una pantalla.
Un element important i sovint oblidat d’aquesta transformació va ser el NY Tech Meetup que aplegava molta de la gent al voltant de la tecnologia i va ser una eina de networking i dinamització bàsica de tot el sector. Bloomberg, no era un estrany, era un d’ells.
Però tot va començar molt abans, amb el Meatpacking district, un districte nou ple de botigues i de hipsters, però també de les empreses de software que han construït el NYC Tech. Una fita cabdal per donar el salt del grapat de startups tecnològiques a hub mundial va ser quan Google va comprar l'any 2005 el Chelsea Market per $2.4B. Això va suposar l’arribada d’una veritable allau pel districte i pel sector. Avui, només les quatre empreses que coneixem com a Big Tech – Amazon, Apple, Facebook i Google – tenen més de 22.000 empleats a NY i n’han afegit milers també durant la pandèmia.
Aquesta interacció entre Big Tech, empreses tecnològiques que van apostar fort per la ciutat com ara Salesforce, i startups locals, va crear la NY Tech que tots coneixem amb tot un seguit d’empreses com Bloomberg, MongoDB, Squarspace, Kaltura, Spotify, Vimeo o noves, ara molt de moda, com Peloton que et porta el gimnàs a casa amb les seves bicicletes.
El Silicon Valley del centre de Nova York
Per primera vegada, la rèplica de Silicon Valley no estava als afores de la ciutat sinó al mateix centre. Aquest va ser un fenomen que Richard Florida va posar de manifest i que ràpidament es traslladà arreu, a San Francisco a Beijing, a San José, a Boston i a Los Angeles, a Austin, a Londres a París i Berlin, a Shanghai i Hangzhou, a Bangalore i també a Barcelona.
Ara bé a Nova York li faltava un element clau, la capacitat de generar talent propi i tenir centres de recerca universitaris potents en el camp digital. Certament, NY tenia universitats entre les millors del món i estava molt a prop de hubs tecnològics de primer ordre com ara Boston on hi ha Harvard i el MiT, però l’oferta pròpia era escassa.
Bloomberg va propiciar un moviment en tres línies. Primer va potenciar l’oferta existent a universitats com Columbia o el City College. Després va ajudar al fet que la Polytechnic University, una universitat que va participar amb el programa Apollo amb alguns premis Nobel i Turing awards (Judea Pearl) i una colla d’alumnes il·lustres com Stephen Morse (The Morse Law, creador de l’Intel 8086) s’unís amb la New York University i esdevingués NYU Poly.
"Per primera vegada, la rèplica de Silicon Valley no estava als afores de la ciutat sinó al mateix centre. Aquest fenomen que Richard Florida va posar de manifest es va traslladar ràpidament a tot arreu. També a Barcelona"
Però Bloomberg no en tenia prou i convençut que les innovacions top són el resultat del talent top i de les universitats top, volia propiciar una universitat tecnològica aplicada orientada cap a l’emprenedoria i a la creació de llocs de treball d’alta qualificació, d’aquí va sortir Cornell Tech.
Cornell Tech va ser el resultat d’un estudi que l’alcalde Bloomberg va encarregar el 2008 que va concloure que la ciutat tenia grans oportunitats en tecnologia i va recomanar crear tot un seguit d’incubadores i un early stage fund – NYC Big Apps. Ara bé, tot això depenia del fet que a NYC hi hagués talent amb escreix, tant en quantitat com en qualitat.
Es va crear un concurs internacional on es va demanar la participació de les universitats líders al món, 18 van contestar, el premi eren $100M i el sol on construir gratis al ben mig de Manhattan. Totes les grans universitats com Stanford, MiT Carnegie Mellon , NYU, Indian Institute of Technology, University of Toronto, ... hi van participar.
La guanyadora va ser la candidatura conjunta de Cornell i el Technion d’Israel, amb una proposta de creació de 28.000 llocs de treball (20.000 en la construcció i 8.000 acadèmics), i proposant la incubació de 600 empreses que aportarien $23B i $1.4B en impostos en els primers 30 anys. El projecte inicial preveia 200 professors i 2.000 estudiants en un espai de 190.000 metres quadrats. Va obrir el 2012 en un espai cedit per les oficines de Google amb la presència dels dos cofundadors Sergey Brin i Larry Page, que van donar part de l’espai de les seves oficines a Cornell Tech. El primer dels edificis propis va obrir el 13 de setembre del 2017 i es preveu completar-lo aquest mateix any.
Una història que comença...
La història de Nova York com a capital tecnològica està tot just començant, una transformació de la qual hem vist molts fruits però de la que en veurem molts més quan tot aquest talent esdevingui innovació i empresa.
En aquest tercer lliurament de territoris que, des de posicions de crisis, des de posicions de creixement o de transformació han estat capaços, en un temps relativament curt, de fer un canvi de model, és potser un bon moment per reflexionar sobre els elements que ho han fet possible.
Més enllà dels condicionants com ara una fiscalitat favorable, unes comunicacions i un clima atractiu (no sempre, no és el cas de Finlàndia), en trobem quatre d’importants.
El primer és el talent. Sense talent no hi ha possibilitats de fer innovació i en tots els casos veiem la necessitat de transcendir el talent local i atreure talent global top. Innovació top, demana talent top. En tots els casos observem també una alta concentració del millor talent que sobrepassa les necessitats de la zona. És aquest excés de talent el que es transforma en innovació, startups i atrau els centres de les grans empreses tecnològiques.
Ara bé, el talent top ni pot viure ni vindrà sense oportunitats top. Hi ha un punt a partir del qual els hubs esclaten i aquest ve donat per la concentració d’oportunitats que fan que el talent top local s’hi vulgui quedar mentre atrauen als de fora. Aquestes oportunitats, que volen dir sous alts, treball capaç de marcar la diferència i organitzacions amb una reputació alta, es concreten en centres de recerca públics i de les Big Tech, startups innovadores i empreses mitjanes però amb molta visibilitat, creixement i innovació.
Les oportunitats són cabdals en aquest model perquè representen la força d’atracció gravitatòria del hub, del planeta. Sense oportunitats, el talent emigrarà i el hub no serà capaç de retenir-lo.
Els darrers dos elements són més intangibles però igualment importants. El primer és el networking, tant interior com exterior. La innovació és recombinació i la recombinació necessita col·lisions i trobades, el networking proporciona aquestes col·lisions i trobades que d’una altra manera no serien possibles. Això no només és important pel procés d’innovació sinó també per la creació d’oportunitats. En ambdós casos necessitem aquest networking tant a nivell local, com a nivell global. Estar connectats amb els centres d’innovació, de talent, de Venture Capital i amb les grans organitzacions que poden multiplicar un projecte, és vital. Hem vist exemples situats en acceleradores, co-workings, però sobretot en reunions informals tant online com situades al món real.
El darrer és la projecció exterior. Shenzhen és el Silicon Valley xinès, Finlàndia és el país de la innovació i Nova York és la capital del món. La projecció exterior és un factor imprescindible per captar talent, oportunitats i networking.
El resultat d’aquests factors és el que hem vist en aquests tres capítols. Un ecosistema vibrant composat de Centres de Recerca de primera línia, Universitats punteres, Startups amb ganes de menjar-se el món, Scale ups, empreses mitjanes que aspiren a tot i Big Techs i multinacionals que busquen la nova innovació que les farà créixer encara més.
Un ecosistema innovador i pròsper on els seus habitants puguin ser i donar el millor d’ells mateixos. Aquí teniu la fórmula final:
Talent x Oportunitats x Networking x Projecció = Centres de Recerca & Universitats top + Startups + Scale ups + Big Techs