Si ahir vèiem com algunes teranyinesclàssiques comencen a esfilagarsar-se, avui parlarem de nous personatges del món dels diners que fa cinc anys encara no havien madurat prou com per sortir a La gran teranyina. Sens dubte, un dels protagonistes dels darrers temps és José Elías Navarro, que ha passat de ser un empresari que gaudia de cert anonimat a ocupar espais tant a la premsa escrita com als mitjans audiovisuals. La raó d’aquesta aparició fulgurant és doble: per una banda el creixement de les seves empreses, encapçalades per l’energètica Audax i per una altra, el seu rol d’avalador clau en la junta directiva del Barça de JoanLaporta. Els rànquings de fortunes ja atribueixen a Elías un patrimoni de 885 milions d’euros, gràcies a les seves accions a Audax (antiga Fersa) i també a les empreses menors Aspy Global Services, Atrys Health, Ezentis i La Sirena. No té cap vinculació familiar amb les nissagues que secularment han estat les més poderoses del país, fins al punt que és conscient que aquestes el consideren un nouvingut al cercles de poder. A més, la irrupció de la firma Audax té un toc simbòlic de renovació de teranyines molt interessant: aquesta empresa és hereva directa de Fersa, la companyia d’energies que tenia per accionistes a un bon grapat de cognoms de La gran teranyina, com ara Godia, Daurella, SerraFarré, Sumarroca, Miarnau, FeliuBassols, TusquetsTrias de Bes, etc. La inversió va resultar ruïnosa i allà va aparèixer Elías al rescat.
I si la persona estel·lar dels temps pandèmics és Elías, qui ocupa aquest pedestal en l’àmbit corporatiu és Hipra, uns laboratoris gironins que han desenvolupat la seva pròpia vacuna contra el virus de la Covid. La refundació d’uns antics laboratoris madrilenys per part de JoanNogaredaGifre marquen l’inici de tot plegat, cap allà els anys setanta. El farmacèutic català havia ocupat càrrecs de responsabilitat al que avui és Zoetis, a la Vall de Bianya, quan encara es deien Laboratorios Sobrino. Dedicat sempre a la salut animal, tot just ara l’empresa que va potenciar dona el salt cap a la salut de persones a través de l’esmentada vacuna. Qui lidera la companyia avui dia són els germans David i Maria del Mar Nogareda Estivill, segona generació familiar. Tots dos han irromput recentment (2021) a la llista dels més rics del país, amb un patrimoni superior als 300 milions d’euros, el que els col·loca també al top-100 estatal. A banda de tot això, fa pocs mesos van adquirir una prometedora startup del sector biomèdic anomenada Good Gut. La firma havia nascut el 2014 en l’àmbit del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona i es dedica a elaborar proves diagnòstiques basades en la microbiota intestinal.
Els rànquings de fortunes ja atribueixen a Elías un patrimoni de 885 milions d’euros, gràcies a les seves accions a Audax i a empreses menors Aspy Global Services, Atrys Health, Ezentis i La Sirena
Tot i que no és ni molt menys una fortuna nova, cal ressenyar la metamorfosi contínua que SolDaurella està imprimint al negoci de distribució de Coca-Cola que va heretar del seu pare. Si a La gran teranyina ja explicàvem el pas endavant agosarat que havia fet aprofitant la fusió de les embotelladores espanyoles, on Cobega va quedar com a màxima accionista, i també la repetició de la jugada el 2016, quan es va produir la fusió paneuropea de concessionaris, ara cal fer esment al tercer capítol de l’expansió, que ha consistit en l’adquisició d’Amatil, el distribuïdor per a Austràlia i Pacífic de la beguda ianqui. El grup resultant ha passat a dir-se Coca-Cola Europacific Partners i té com a màxims accionistes amb diferència (controlen més d’un terç del capital) a la família Daurella. El procés que ha liderat Sol Daurella és un camí radicalment invers al de tantes altres empreses catalanes de generacions que han optat per sobreviure estancades al seu petit toll o que, pitjor encara, han estat venudes pels seus accionistes, que han preferit fer caixa abans que ser empresaris.
Una altra aparició nova de trinca a la llista de les fortunes és la de Marta Santacana Gri, que, amb el seu doble vessant d’accionista d’una empresa familiar de perfil clàssic i d’una start-up innovadora, acumula un patrimoni de 540 milions d’euros. Per una banda, l’empresa que ha heretat del seu pare és Eurofred, una firma de climatització i refrigeració fundada el 1966; per una altra, hi ha la irrupció de la start-up Wallbox, que mereix per dret propi un esment en aquest article. L’any 2015, els emprenedors catalans Enric Asunción Escorsa i Eduard Castañeda Mañé van fundar una empresa de carregadors de bateries de cotxe que des d’aleshores no ha deixat de créixer, fins arribar a esdevenir un unicorn (empresa valorada en més de 1.000 milions de dòlars) i cotitzar a la borsa dels Estats Units. El màxim accionista i primer executiu continua sent Asunción, mentre que Castañeda n’és un dels principals directius. Entre els màxims accionistes de la firma hi ha, a més d’Asunción, l’elèctrica Iberdrola, la ja esmentada Marta Santacana, la família Soler (Quadis) i diversos fons d’inversió. Tenint en compte les valoracions que es fan de la firma, és lògic que Enric Asunción hagi passat a formar part de la llista dels més rics, amb un patrimoni estimat d’uns 325 milions d’euros.
Veient l’acceleració de tot plegat, és fàcil imaginar que d’aquí cinc anys els canvis a la teranyina original encara siguin més notoris. Quan hi arribi el moment, intentarem explicar-ho
Dos personatges poc o gens coneguts del país i que, tot i ser molt rics, no han format part mai de les teranyines nacionals són Pedro Alonso Agüera i Tomàs Arrufat Pujol. El primer era fins fa no gaire el propietari de l’empresa Infun, del sector de l’automoció, que va vendre als mexicans de Grupo Industrial Saltillo per una xifra superior als dos-cents milions d’euros. Ara surt a la llista Forbes amb un patrimoni proper als 350 milions, part dels quals invertits en la compra de l’antic edifici d’El Corte Inglés a la plaça Francesc Macià de Barcelona, un immoble pel qual va pagar 152 milions d’euros (2019). Per la seva banda, Arrufat és el propietari de Proeduca, el hòlding que controla la Universidad Internacional de La Rioja (Unir), únic centre universitari de l’Estat que cotitza a borsa. L’entramat factura uns cent milions d’euros i proporciona als seus accionistes beneficis recurrents. El patrimoni estimat d’Arrufat ascendeix als 550 milions d’euros.
Per acabar, cal fer esment a la plataforma d’inversió creada pel biòleg Daniel Oliver Uriel, anomenada Capital Cell. El seu objectiu és la captació de fons per invertir a start-ups del sector biomèdic. Des de 2015 han invertit en 62 empreses diferents, amb un total de 60 milions d’euros invertits. De ben segur que d’aquesta cartera sortiran algunes de les revelacions dels propers anys i de les que en sentirem a parlar.
Aquests que hem vist són uns quants exemple de la renovació que s’ha produït durant els darrers cinc anys als cercles dels diners, que sovint ens semblen més estàtics del que realment són. Veient l’acceleració de tot plegat, és fàcil imaginar que d’aquí cinc anys els canvis a la teranyina original encara siguin més notoris. Quan hi arribi el moment, intentarem explicar-ho.