L’exministre d’Energia Álvaro Nadal ha estat el protagonista de la sessió sobre el panorama energètic que s’ha celebrat aquest divendres en el Cercle d’Economia. D’entrada, ha advertit que la seva crítica al component ideològic de l’actual política energètica europea generaria polèmica. Tot i que ha afirmat que “la UE ho està fent bé”, amb els seus objectius de reducció de gasos d’efecte hivernacle, va recordar que els països emergents no accepten reduir les emissions agafant com a referència les de l’any 1990 perquè aleshores estaven poc desenvolupats industrialment. Ho veuen com un “neocolonialisme”. Davant l’actual situació global, aposta per un repartiment per càpita dels drets d’emissió a nivell mundial, que no és el que planteja la UE.
L’exministre d’Energia de l’últim govern de Mariano Rajoy va subratllar que “no ens adonem de quanta ideologia hi ha en el debat climàtic”. Considera que la millor opció seria tenir en compte els drets d’emissió per càpita. Recorda que l’Estat espanyol només és el responsable de l’1% de les emissions i que, si es compara per càpita, un alemany emet el doble i un luxemburguès deu vegades més que un espanyol. “El repartiment no és equilibrat”, va recalcar.
Nadal va afegir que “cal reconèixer que la lluita contra el canvi climàtic ens farà més pobres”, però que, això, no ha de ser un impediment per tirar-les endavant. “El canvi climàtic és costós”, va reiterar en el debat posterior organitzat pel Cercle d’Economia i Naturgy. Va criticar les deficiències en la interconnexió d’Espanya amb Europa i les polítiques sobre renovables –concretament les aplicades pel govern de Rodríguez Zapatero, però sense mencionar-lo– i la manca d’una aposta per l’energia nuclear. Va confessar que no sentia orgullós del tancament de la central de Garoña, que va ordenar quan era ministre d’Energia (2016-2018) perquè el va obligar el Congrés dels Diputats.
Antoni Castells, exconseller d’Economia la Generalitat durant els governs del tripartit, va coincidir amb Nadal en la necessitat que es tingui en compte les emissions per càpita a escala mundial i en les dificultats d’apostar per l’energia nuclear per l’àmplia oposició ciutadana. Castells va apuntar a la facilitat de torpedinar l’energia nuclear amb “arguments populistes”.
Antoni Castells, exconseller de la Generalitat: “Cal adoptar polítiques decidides i no de cara a la galeria: tothom sap el que cal fer”
Castells va indicar que el 70% de les emissions procedeixen dels països emergents i que el gran emissor és la Xina. No obstant, va recalcar que les emissions per càpita continuen essent superiors en els països rics. Recorda que la prioritat dels països pobres és la de créixer i que, això, va per davant de reduir les emissions. Per aquest motiu, va subratllar la necessitat que els rics inverteixen en les millores en els països pobres a efectes de lluita contra el canvi climàtic.
“Cal adoptar polítiques decidides i no de cara a la galeria: tothom sap el que cal fer”, si bé va reconèixer que el govern que les apliqui perdria les eleccions perquè les mesures no comptarien amb un suport social majoritari.
Castells va afegir que la guerra a Ucraïna ha posat en evidència que “la dependència energètica és un gran problema. En la seva opinió, estem en un “procés de transició” pel que fa a l’energia en el qual “s’ha passat de la globalització a l’autonomia estratègica”. L’exconseller i catedràtic emèrit d’Economia de la UB va destacar tres punts a tenir en compte sobre el futur energètic: la necessitat de solucionar l subministrament de materials crítics per a les renovables (la concentració dels quals es superior al del petroli i del gas), el problema de la intermitència de les energies renovables i el compliment de les inversions previstes.
Estats Units i la Xina
En l’anàlisi global, Lara Lázaro Touza, investigadora principal del Real Instituto Elcano i professora d’Economia de la Universidad Complutense, va insistir en que Europa no tenia més remei que col·laborar amb les grans potències. Va llançar aquesta conclusió tot i constatar que “els Estats Units han estat un soci confiable de manera intermitent” pel que fa al canvi climàtic, ja que no va ratificar el protocol de Kioto i es va despenjar del de París; mentre que la Xina és l’emissor més gran de gasos d’efecte hivernacle, encara que també sigui el primer inversor en renovables.
Sobre l’Estat espanyol, va apuntar que, des de 2017, el canvi climàtic era la prioritat en política exterior, però arran de la guerra a Ucraïna, guanya la seguretat i l’abastiment energètic. Això s’ha convertit en una prioritat pels ciutadans de l’Estat independentment de la seva orientació política.
Christopher Jones, exdirector d'Energia de la Comissió Europea: “Europa és un vegetarià en un món de carnívors” en relació al canvi climàtic
Christopher Jones, exdirector d'Energia de la Comissió Europea, va recordar que la UE s’ha compromès a emetre un 55% menys de CO2 el 2050. Sobre això, va subratllar que “Europa és un vegetarià en un món de carnívors” perquè ni els Estats Units, la Xina o altres àrees mundials no estan fent els mateixos esforços. Tot i així, es va preguntar preguntar si no ho fa Europa, qui ho farà?”. Jones va insistir en que Europa està fent el correcte a diferència dels Estats Units i la Xina.
El debat es va clausurar amb les intervencions de Rafael Villaseca, president de la Fundació Naturgy; Jaume Guardiola, president del Cercle d’Economia; i Natàlia Mas, consellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat.
En l’anàlisi del sector energètic de l’Estat, només de passada es va fer referència, en boca de Nadal, al conflicte per les retallades de les primes a renovables. L’Estat espanyol acumula prop de mil milions d’euros en condemnes per les retallades de primes a renovables aplicada en 2013. Els tribunals britànics ja han començat a embargar béns de l’Estat per cobrir aquestes indemnitzacions. Entre aquests embargaments hi ha els comptes de l’Instituto de España de Londres i les oficines d’Acció –agència de la Generalitat de promoció de l’empresa, considerada bé de l’Estat espanyol– en la metròpoli britànica.