Nuria Oliver (Alacant, 1970) és enginyera de Telecomunicació per la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) i doctora en intel·ligència artificial pel Massachusetts Institute of Technology (MIT). El seu pas pels Estats Units, on ha ampliat la seva trajectòria professional duent a terme recerca tant en el mateix MIT com a Microsoft Research, ha estat clau per conèixer de ben a prop la intel·ligència artificial i per obrir-se pas en un sector tradicionalment masculinitzat; i ho ha fet a so de bombo i platerets: va ser la primera directora científica a Telefónica I+D (2007-2016) i la primera directora d’investigació en Ciència de Dades a Vodafone a escala mundial (2017-2019). Precisament, el mateix any que va ingressar a l’operador telefònic, va ser reconeguda com una de les "13 meravelloses ments de la tecnologia a Espanya" per El País i una de les "11 persones més influents sobre IA en el món" per Pioneering Minds.
Aquests reconeixements, però, feia anys que estaven escrits en el destí d’Oliver: l’any 1999, va ser nomenada una de les “40 joves que marcaran el pròxim mil·lenni”, i el 2009 una de les “100 líders del futur”. I és precisament aquesta una de les moltes tasques a què es dedica l’enginyera, a liderar: a la primavera del 2019, va cofundar ELLIS Europe, també coneguda com el European Laboratory for Learning and Intelligent Systems, i que té com a objectiu contribuir a fer que Europa sigui competitiva en investigació en intel·ligència artificial. Oliver, que acull a VIA Empresa unes hores abans de clausurar el Cornellà Creació Fòrum, ho té clar: “Les institucions europees estan en tercer lloc”. I nosaltres, els humans, en quina posició quedem?
"La intel·ligència artificial pot suposar la fi de la raça humana". Estàs d’acord amb Stephen Hawking?
Hawking defensava que la intel·ligència artificial pot ser el millor o el pitjor que li passi a la humanitat. Crec que hem d’unir-nos perquè la IA sigui el millor que ens ha passat, ja que l’escenari que finalment es produeixi depèn de cadascun de nosaltres. La intel·ligència artificial és una disciplina transversal de propòsit general, això vol dir que es pot aplicar a qualsevol sector i en qualsevol context, i per això està revolucionant la societat, perquè la pots utilitzar en els negocis, el comerç, el transport, l’educació, la medicina, etcètera.
Però aquesta transversalitat i aquest potencial que té, òbviament també es poden utilitzar amb finalitats negatives, o no tan positives, i per això és important regular-la i que com a societat decidim quin tipus d’intel·ligència artificial volem.
El 2017 vas ser reconeguda com una de les 11 persones més influents en intel·ligència artificial del món. Com ha evolucionat la IA des d'aleshores?
La intel·ligència artificial és una disciplina que existeix des dels anys 50, no és una cosa que hagi sorgit ara amb ChatGPT, tot i que hi ha dos grans avenços significatius que s’han produït en els últims 10 o 15 anys. El primer, que ha permès el segon avenç, és el desenvolupament d'allò que es coneix com a xarxes neuronals profundes i mètodes d’aprenentatge profund, que són el model d’intel·ligència artificial que ara mateix està al cor de tots els sistemes d’IA. I el segon gran avenç ha estat l’aparició de les tècniques d’intel·ligència artificial generativa, com ChatGPT, que són fruit d’un treball de dècades i que ha estat sorprenent pel nivell de competència que han assolit, fins al punt de sorprendre els mateixos investigadors i investigadores.
A què es deu aquesta evolució?
El nivell de competència que han adquirit aquests models es deu al fet que s’estan entrenant amb quantitats ingents de computació i de dades, bàsicament tots els textos mai escrits en format digital, amb grans consums energètics i utilitzant arquitectures de xarxes neuronals massives. Per exemple, s’estima que l’última versió de ChatGPT, GPT-4.0, té un trilió de paràmetres. No hi ha cap cervell humà capaç d’entendre això.
"S’estima que l’última versió de ChatGPT, GPT-4.0, té un trilió de paràmetres. No hi ha cap cervell humà capaç d’entendre això"
I nosaltres, els qui apliquem aquestes tecnologies, hem evolucionat? Ha evolucionat la intel·ligència humana?
Els éssers humans evolucionem; si no ho féssim, desapareixeríem com a espècie. Però els nostres processos d’evolució són molt més llargs que els processos de desenvolupament tecnològic, i per això ara tenim una certa sensació de vertigen, perquè veiem que els avenços en intel·ligència artificial es produeixen gairebé cada setmana. Però, evidentment, nosaltres també evolucionem, de fet, co-evolucionem amb la tecnologia que desenvolupem.
Vas ser la primera directora científica a Telefónica I+D (2007-2016) i la primera directora de recerca en Ciència de Dades a Vodafone. Has estat i ets una referent per a les dones en un sector tradicionalment masculinitzat. Com t’hi has obert pas?
En l'àmbit professional, he crescut acostumada a ser una minoria, a ser l’única dona, i realment no vaig ser conscient de la manca de diversitat fins que em vaig quedar embarassada del meu primer fill. Vaig adonar-me que els meus companys també podien estar esperant un fill, però no se’ls notava, i els reptes que jo tenia aleshores, ells no els tenien.
Des d'aleshores, he estat una gran defensora de crear entorns de treball que fomentin la diversitat, que siguin amigables per a tothom i que permetin compaginar la vida familiar i laboral. Quan vaig exercir com a investigadora als laboratoris de Microsoft, vaig ser la primera investigadora que va proposar treballar a temps parcial després del naixement del meu primer fill. Era una cosa que no s’havia fet abans i vaig haver de treballar perquè s’aprovés. Finalment, es va convertir en una norma comuna, en una política que va permetre que moltes altres persones que també ho necessitaven s’acollissin a aquesta modalitat de treball.
Com s’explica que el nombre de dones a les aules d’informàtica vagi de capa caiguda?
Hi ha diversos motius. El primer és el gran estereotip sobre qui estudia aquestes carreres, en què consisteixen i com s’ensenyen. Si et demano que tanquis els ulls i t’imaginis una persona que programa ordinadors, segurament t’imaginaràs un noi amb ulleres en un soterrani, menjant menjar ràpid davant d’una pantalla. És el que ens han ensenyat les sèries de televisió i les pel·lícules, i és una visió poc atractiva, sobretot per a una nena. Un altre factor són els biaixos de gènere, que ens fan infravalorar sistemàticament les noies que es troben en igualtat de condicions amb nois. Aquest biaix ens el fem a nosaltres mateixes i també ens l’aplica la societat, i com que les carreres d’enginyeria tenen fama de ser difícils, ens trobem amb noies que, malgrat tenir les millors notes, no volen estudiar una enginyeria perquè pensen que no seran prou bones.
Un altre motiu rellevant i molt específic dins del sector tecnològic és la cultura del brogrammer. És una paraula que combina programmer, programador, i la paraula brother, germà, entès com a col·lega masculí. Aquesta cultura és obertament sexista, misògina, que es burla de les companyes, les menysprea constantment, no les consideren per contribuir en projectes, i fa que moltes dones que han superat altres barreres i que han entrat al mercat laboral tecnològic l’abandonin per aquesta cultura tan agressiva contra les dones.
A tu, que et toca especialment de prop, quin paper creus que pot jugar la intel·ligència artificial a l’hora de preveure i gestionar catàstrofes com la DANA a València?
El potencial que té la IA per ajudar-nos a abordar els grans reptes del segle XXI i per al bé social és enorme. Els models actuals de predicció meteorològica i de fenòmens meteorològics extrems són models d’intel·ligència artificial. Amb aquests podem fer anàlisis automàtics d’imatges, dimensionar les zones que han estat més afectades, determinar el nivell d’afectació, predir necessitats, modelar fluxos de mobilitat per poder respondre millor si hi ha hagut carreteres o camins afectats... Hi ha moltíssimes àrees on la intel·ligència artificial pot impactar de manera positiva.
Ara bé, cal destacar que la intel·ligència artificial no és la solució, és part d’ella. Al final, som els humans els qui utilitzem o no aquestes eines per ajudar-nos a prendre millors decisions. Per tant, evidentment, es necessita intel·ligència humana i coneixement per poder aprofitar totes aquestes eines, el potencial de les quals és molt gran.
Què és ELLIS Europe?
ELLIS és el European Laboratory for Learning and Intelligent Systems, una associació sense ànim de lucre de la qual sóc cofundadora i vicepresidenta. Té la seva base a Alemanya i ha estat creada per investigadors i investigadores d'intel·ligència artificial amb l’objectiu de contribuir a fer que Europa sigui competitiva en recerca d'IA. Ara mateix, Europa no és competitiva ni en recerca, ni en innovació, ni en el desplegament i ús de la intel·ligència artificial.
"La intel·ligència artificial és una disciplina estratègica que està al cor de la quarta revolució industrial en què estem immersos"
El lideratge, en el context de la recerca, es troba clarament, o bé a Nord-amèrica, o bé a la Xina, i això deixa les institucions europees en un tercer lloc. Com a europeus, això no és positiu, perquè la intel·ligència artificial és una disciplina estratègica que està al cor de la quarta revolució industrial en què estem immersos, i la necessitem per ser més competitius, per tenir més benestar i per afrontar els reptes del segle XXI.
I de quina manera contribueix ELLIS a la competitivitat europea en l’àmbit de la recerca en intel·ligència artificial?
Hem estructurat la feina d'ELLIS Europe en quatre pilars. El primer pilar són les unitats i instituts ELLIS, que pretenem que siguin reconeguts com els millors centres per fer recerca en intel·ligència artificial a Europa, ja que superen uns criteris d'excel·lència científica i posen el focus a atraure i retenir el talent excel·lent, aquell que canvia el món i que està triant no quedar-se a Europa; el segon pilar, els programes ELLIS de recerca, que tenen com a objectiu identificar els investigadors excel·lents que hi ha a Europa, uns programes que estan tenint molt d'èxit.
El tercer pilar és el programa ELLIS de doctorat i postdoctorat, que pretén atraure els joves més brillants de tot el planeta perquè vinguin a Europa a fer el seu doctorat, i el quart són les relacions que té ELLIS amb institucions no acadèmiques, com pot ser la Comissió Europea, les empreses o els fons de capital risc.
Has estat reconeguda com una de les 13 ments més brillants en tecnologia a Espanya. Ets capaç de no pensar en tecnologia? Ets capaç de desconnectar?
És molt difícil. Sempre dic que aquesta professió és un estil de vida, més que una professió, perquè forma part de tu. Passa igual que amb les professions molt creatives, sempre estàs pensant en idees, projectes... És gairebé impossible separar-ho de la vida perquè n’és una part inherent. A més, com que operem a nivell internacional, els congressos en què participem són internacionals, les comunitats a les quals pertanyem també ho són, i tot el dia i a totes hores sempre hi ha coses passant.
"No tot desenvolupament tecnològic implica un progrés"
Quina relació creus que espera a la humanitat amb la tecnologia?
Hem de sentir-nos empoderats i empoderades per decidir com volem que sigui aquest futur amb la tecnologia. Crec que és important no acceptar una visió d'un determinisme tecnològic imposat per un oligopoli d'empreses tecnològiques; hauríem de decidir com a societat cap a on volem anar, quin tipus de tecnologia volem i com la volem utilitzar. I per poder prendre aquestes decisions, un element necessari és que hem de saber; difícilment prendràs una decisió si no saps sobre què estàs decidint, i per això invertir en educació, o en comunicació, com estem fent aquí i ara, és tan important.
Europa ha decidit col·lectivament que l'ús de la intel·ligència artificial a la societat hauria de respectar sempre els valors fonamentals que estan al cor del projecte europeu, i per això Europa ha estat la primera regió del món que ha aprovat una regulació transversal de la intel·ligència artificial, entenent que no tots els usos són acceptables i per això hi ha certs usos que a Europa estan prohibits. Això és un missatge clar de dir, com a societat, que no acceptem qualsevol ús de la tecnologia, perquè entenem que les persones, els nostres drets fonamentals i la nostra qualitat de vida estan per sobre de qualsevol desenvolupament tecnològic, que no s'ha de confondre amb el progrés; no tot desenvolupament tecnològic implica un progrés, així que, on hem d'invertir és en el progrés, entenent-lo com una millora de la qualitat de vida de totes les persones i del planeta.