Xile, anys 60. El sinistre predicador Paul Schäfer, antic membre de les joventuts hitlerianes, decideix fundar una colònia d'alemanys amb la que proclamar el seu fanatisme religiós i, a la vegada, dur a terme les activitats terribles del nazisme. Així apareix Colonia Dignidad, un centre de detenció, tortures i abusos d'on molt poques persones van escapar per denunciar les atrocitats que allà es van fer. Durant diverses dècades, Schäfer va acumular una gran quantitat de diners, poder i va comptar amb la complicitat de Pinochet, situant la secta al servei del dictador, sota la permissivitat dels serveis secrets i el govern d'Alemanya.
L'escriptora xilena Emma Sepúlveda, resident a València, publicava recentment Cuando mi cuerpo dejó de ser tu casa, una novel·la històrica basada en fets reals. Però no és això el fet extraordinari, que també. Parlem d'una trajectòria que l'ha portat, des d'obtenir la confiança de Barack Obama a decidir establir-se a València des de fa molts anys.
Schäfer va acumular una gran quantitat de diners, poder i va comptar amb la complicitat de Pinochet
Estudiant d'Història a la Universidad de Chile i titulada als Estats Units, on va viure durant més de quatre dècades. On ha rebut nombrosos reconeixements pel seu treball a la literatura i, sobretot, per la defensa dels drets humans dels llatins residents al país.
Tant és així que l'any 1994 es va convertir en la primera llatina candidata al Senat de Nevada, amb una trajectòria que la portaria a rebre múltiples reconeixements com el Thorton por la Paz, el GEMS Mujer del año de literatura, el Carolyn Kizer de poesia, el Silver Pen de literatura i el Nevada Writers Hall of Fame.
20 anys després de començar aquella aventura, el 2014, el president Barack Obama la va convertir en la primera dona designada com a membre del prestigiós Comitè Internacional de Beques William Fulbright Scolarship Board. Tots dos es van conèixer durant la seva primera campanya electoral i han mantingut el contacte fins avui.
Més de 30 llibres parlen de la seva frenètica activitat creativa, però aquesta contrasta amb el canvi vital que va decidir fa dos anys: Tota la família es va traslladar a València, després d'un viatge on es van enamorar de la ciutat amb aspectes sobradament coneguts com l'arquitectura, el menjar, la qualitat de vida i la gent que hi resideix.
El matrimoni del seu fill amb una valenciana va generar el pas cap a la cessió definitiva, malgrat la seva preeminència social a Amèrica, Emma encara no ha impactat de forma recurrent a la societat local.
Els seus dos treballs han consistit a continuar escrivint, sí, però també a reformar l'habitatge a la zona noble per adequar-la a com va ser construïda inicialment i poder traslladar-se definitivament allà. No obstant això, sí que ha participat ja a l'exposició Esencia Rural amb artistes locals, al mateix temps que ha anat integrant-se en el dia a dia de la ciutat.
Emma encara no ha impactat de manera recurrent a la societat local
I, amb la seva presència, confirma allò que el Valencia Digital Summit ha evidenciat aquesta setmana: Que cada cop més talent internacional decideix fixar la capital del Túria com a base d'operacions. Cosa que les autoritats haurien de potenciar amb polítiques destinades a la tasca per convertir la regió en un dels pols innovadors de referència a tot Europa.