Vivim una inflació descontrolada per emissió de bitllets sense límit. Pèrdua de valor de les monedes. Negació permanent de la inflació. Recordeu a l'ínclita Lagarde i l'octogenari Biden primer negant l'evidència i després dient que la inflació no superaria el 2%? Com sempre, especulant amb el joc psicològic de l'economia, però els fonamentals no enganyen.
Mercat inundat de diners a tipus negatius, canvis freqüents en les fórmules de calcular la cistella de l'IPC per ajustar-lo a la baixa i unes rendes del treball congelades en els darrers 30 anys contraposades a les del capital que no han parat de créixer. Inequitat social imparable.
Bretton Woods. Aquí va començar tot. Recordem l'any 1944 a finals de la Segona Guerra Mundial, USA, el guanyador marca el pas i estableix que per pacificar el món ens cal el lliure mercat amb el dòlar com a moneda de referència internacional. Per entendre'ns, tothom havia d'utilitzar els seus paperets per poder fer les grans operacions de compravenda internacionals. Amb això, els EUA podrien finançar el seu creixement i benestar social fins a dia d'avui senzillament fent imprescindibles els seus dòlars i venent-los al mercat.
L'emissió de bitllets amb la garantia que els col·locarien ha estat la millor jugada que ha fet els EUA en dècades
Però els EUA estaven tenallats per la paritat entre l'emissió de bitllets i les reserves d'or que tenien. Aquest fet revalorava la seva moneda i els feia perdre vendes a l'exterior, per tant, ara fa 50 anys el president Nixon va arrodonir la feina. Aquest, per finançar la guerra de Vietnam i poder generar més endeutament, va desacoblar els dòlars de l'or. A partir d'aquí, l'emissió de bitllets amb la garantia que els col·locarien ha estat la millor jugada que ha fet els EUA en dècades. Va crear la moneda FIAT (que així sia) on és l'estat qui dona suport al valor de la moneda, i no pas la seva convertibilitat amb l'or o altres divises. Jugada mestra.
Però a partir del 2000 apareix un món més multipolar amb uns BRICS (Brasil, Rússia, Xina, Índia, Sud-àfrica) aixecant la veu davant d'Europa i els EUA. Comença l'inici d'un procés de diferents països per crear les condicions per no dependre del dòlar i sortir de l'hegemonia dels EUA. Cal que mori el patró dòlar per canviar la geoestratègia mundial.
Si els diners són una convenció social i durant segles, els estats han estat els promotors i avaladors d'aquestes convencions amb uns actius físics que avalaven aquests diners i, per tant, generaven confiança, ja fa 78 anys que darrere d'aquestes convencions no hi han actius que ho emparin, tret de l'esperança que la ciutadania accepti el model i el faci bo.
Show must go on
Els estats, aprofitant aquesta conjuntura, han estat multiplicant el deute en els darrers anys. Espanya, per exemple, ha quadruplicat el seu endeutament en els darrers 15 anys i els Estats Units han generat més deute en els darrers 10 anys que la suma dels endeutaments de tota la seva història. I el que és més interessant: amb independència de si són republicans o demòcrates. Mireu sempre les xifres, no les frases.
Espanya, per exemple, ha quadruplicat el seu endeutament en els darrers 15 anys
"The show must go on". Sembla, doncs, la màxima dels governs de tot els món generant endeutaments futurs pels fills i els nets, o com diuen alguns economistes, generant un deute perpetu.
Sabent això i a partir de la primera dècada del nou mil·lenni, sembla lògic que la ciutadania, ajudada per les noves tecnologies hagi agafat la iniciativa de crear noves convencions de valor. El blokchain o cadena de blocs popularitzada per l'enigmàtic Satoshi Nakamoto, desenvolupant la criptomoneda Bitcoin el 2009 obra la capsa de pandora i es comença a visibilitzar que el monopoli dels instruments d'intercanvi reconeguts fins al moment es trenca.
El jovent adopta les criptomonedes com un instrument més per comprar i vendre tot i les incerteses reguladores i de volatilitat. Es comença a veure clar que el valor de les monedes convencionals no és segur i que l'abús que en fan d'elles els governs no augura res de bo. Les crítiques de l'establishment a les criptomonedes no ha parat de créixer i les han acusat de tot: estafa piramidal, pura especulació, res que les empari, invents inútils, etc... la realitat és que malgrat la patacada de preu actual, la majoria encara són vives i moltes esperant el seu moment.
Han vingut per quedar-se? No totes, però sí algunes d'elles, i d'altres encara han d'aparèixer.
L'estratègia de l'or
Els països no es poden quedar enrere i molt menys perdre el monopoli d'emissió monedes nacionals com a sistema d'intercanvi. Per tant, un cop fracassada la iniciativa de matar les monedes digitals incontrolades han optat per digitalitzar les pròpies i competir amb nous instruments per guanyar la competència creixent. Atenció a molts països i tots els BRICS que, sense fer massa soroll, estan comprant or a través dels seus bancs centrals sense deixar que el preu d'aquest es dispari massa. Alguns d'aquests països són autoritaris, amb fama de poca transparència i solvència i s'estan preparant per canviar la seva imatge internacional amb fortes reserves aurífiques que els avalin.
Els EUA no podran mostrar debilitat militar ni a Ucraïna ni a Taiwan si volen continuar liderant el món a cop de dòlar i la Navy
Fervents acumuladors d'or de forma sigil·losa per apalancar nous productes digitals amb garanties? Podran plantar cara al dòlar? S'aliaran per fer-ho? El desbancaran? Caldrà seguir-ho de molt a prop. I també als EUA, que no podran mostrar debilitat militar ni a Ucraïna ni a Taiwan si volen continuar liderant el món a cop de dòlar i la Navy.
L'euro digital
D'altra banda, el Banc Central Europeu anuncia per aquest primer trimestre del 2023 el llançament de l'euro digital. Bravo. Ja anava essent hora. Però, atenció, els invents, com diuen els experts inversors, s'han de fer de forma que si no funciona perdis pocs diners i que l'invent duri poc temps. Heus aquí el problema, no saben què pot passar i per això han optat per fer proves pilot i creuar els dits. Un euro digital en expansió descontrolada en forma d'inversió, podria generar riscos a l'estabilitat financera. Imagineu-vos a partir de la baixa percepció de valor de l'euro que tenim, que la població cregui que cal migrar els seus dipòsits bancaris cap a l'euro digital per garantir el valor dels seus estalvis. El caos.
Doncs en aquest punt estem. Els països poc fiables apalancant-se amb or per llançar les seves monedes digitals i avançar amb la independència del dòlar, i els Estats Units i Europa preparant-se per llançar les seves monedes digitals, en principi, sense més garanties físiques que les de les seves promeses de bondat intrínseca i una ciutadania disposada a tornar a apostar per criptomonedes inclusives i sostenibles. Tothom sacsejant el seu còctel per servir-lo a la barra. Veurem la clientela per quins aposta, però el que està clar és que els gustos ens han canviat a tots.