Una ràpida passejada per les poblacions comercials més destacades de Catalunya dels anys setanta o vuitanta permet constatar una evidència: eltancament debotiguesno cessa i, en les condicions actuals, esdevé imparable. Només cal donar un vol per Barcelona, Reus, Manresa, Sant Cugat del Vallès, la Seu d’Urgell, Balaguer, Tortosa, Lleida, Figueres, Girona, Sabadell, Terrassa, Sant Coloma o l’Hospitalet de Llobregat, per citar algunes de les principals places, i contemplar els efectes de les mossegades de les crisis del sector deixant carrers desvalguts. Què se n’ha fet d’aquells emporis comercials que manaven a molts ajuntaments, marcaven la vida de les poblacions, i s’organitzaven a escala nacional fins i tot a través de tres associacions a la vegada? Si no hagués fet fallida Banca Catalana, una d’elles hauria sigut propietaris del Banc dels Botiguers (Banc de Girona).
L'organització d’autònoms UPTA calcula que a l’estat espanyol han abaixat la persiana uns 5.000 comerciants al llarg de 2024
Cada vegada és palesa més clarament que hi ha dos tipus de comerç, l’un adreçat al consum diari dels natius -queviures, roba… i l’altre als visitants i turistes -luxe, souvenirs i quincalla-. Uns pateixen més que els altres, però la resultant final és la pèrdua persistent de botigues al cor de les poblacions grans i petites. A la darrera dècada, se n’han tancat uns 50.000 de les 800.000 existents a tot l’estat espanyol i des de la pandèmia el degoteig es precipita: l’organització d’autònoms UPTA calcula que a l’estat espanyol han abaixat la persiana uns cinc mil al llarg de 2024 en poblacions majors de 50.000 habitants i més encara a les menors. Els ingressos haurien caigut a la meitat des de 2005 i el sector ha perdut més de cent mil treballadors als darrers deu anys.
Neteja de competidors il·legals
L’Ajuntament de Barcelona està prenent mesures dràstiques que s’haurien d’aplicar a la resta de poblacions de Catalunya. Ens referim a les inspeccions als autoserveis i supermercats i a totes aquelles dark stores que obren les vint-i-quatre hores del dia o a lloc il·legals, generant infraccions de qualitat dels productes, de salubritat, d’habitatge i inseguretat. Aquesta és una de les mesures indispensables per a netejar el sector comercial, fer complir les normes. Però tot i l’avenç d’aquestes accions encomiables només representen una part del problema. L’altre és la més grossa.
El Baròmetre dels Gestors Administratius d’enguany evidencia que una quarta part dels negocis de les pimes comercials viu en pèrdues; el 2024 els estats de comptes han millorat lleugerament, però la facturació tira a la baixa, creixen els problemes de liquiditat i augmenta l’endeutament. El comerç informal significaria el 16% de la facturació global del sector, un percentatge francament esgarrifós a Europa. Altrament, d'aquí a uns dies, l'1 de gener, venç la moratòria comptable per evitar la liquidació a pèrdues concedida arrel de la pandèmia, la qual cosa podria afegir de cop altres cinc mil establiments a la llista dels tancaments -la majoria, comerços i restaurants-.
El Baròmetre dels Gestors Administratius d’enguany evidencia que una quarta part dels negocis de les pimes comercials viu en pèrdues
No es tracta d’una crisi passatgera que pugui remuntar en el pròxim cicle expansiu si es produeix, per què la xifra de negocis del sector detallista físic en conjunt creix d’un 13% anyal des de 2022 i les franquícies d’un 5% (INE). El comerç l’electrònic, per la seva banda, va augmentar l’any passat d’un 22,7%, segons NielsenIQ. Alguna cosa no fan bé els detallistes individuals per adaptar-se al nou escenari de consum quan el sector creix i ells no; si està clara la necessitat del petit comerç per mantenir una oferta harmònica, àmpliament sol·licitada pels consumidors, la seva decadència demostra que no són capaços d’oferir aquells valors que els clients demanen.
És veritat que una part de la competència juga amb avantatge: les grans tecnològiques, per exemple, que han creat un ecosistema de maximitzar guanys amb impostos mínims. Mentre es reclama resoldre-les urgentment, aquestes greus disfuncions no haurien de ser fre pel canvi radical necessari.
Pla de xoc cap al lideratge compartit
Les botigues requereixen una sacsejada ben forta. Un pla de xoc. Que contempli quatre grans apartats. El primer, la cerca d’una dimensió econòmica major que l’actual. En les actuals circumstàncies els establiments comercials s’estan quedant sense marge: premen els preus els proveïdors i els clients els hi demanen descomptes i entre uns i altres els botiguers queden atrapats. Només cal preguntar-los-hi què tal els ha anat la campanya del Black Friday. Per competir amb els grans i els més grans han de canviar de model de negoci que faci directament o indirectament que la facturació mitjana s’engreixi. Les botigues han de continuar sent individuals, però per mantenir-les obertes es requereixen agrupacions en l'àmbit de carrer, d’Eix, de població o gremial per comprar plegats, innovar, crear marques pròpies, gestionar clienteles, fer campanyes conjuntes... Del lideratge individual històric han de passar a un lideratge compartit que uneixi els interessos associatius i els tecnològics.
Per competir amb els grans i els més grans han de canviar de model de negoci que faci directament o indirectament que la facturació mitjana s’engreix
S’han aprofitat els Next Generation per moltes coses interessants de les grans empreses i, en canvi, molt escassament per donar suport a les pimes comercials en el seu trànsit cap al futur