"El problema no és el deute, és salvar empreses". L'economista Oriol Amat ho té clar. Malgrat que el deute públic "és un problema greu", el que és urgent és no deixar morir negocis perquè seran ells qui ens faran fer via cap a la recuperació. Sense empreses, l'atur s'eleva, el benestar queda rellevat a un segon pla i cau el consum i la inversió. Però per minimitzar els tancaments, el paper de les persones i dels governs es torna bàsic i essencial. Així ho ha posat de manifest durant una trobada digital organitzada per Pimec, on ha volgut subratllar la importància que tenen en aquesta crisi els governs. O paren ells el cop, o ho tenim complicat.
És precisament per això que Amat considera que ara no és moment de pensar en el deute públic, sinó en "rescatar l'economia" perquè, a diferència de la crisi anterior, aquesta "no és conseqüència d'una bombolla" i, per tant, "no s’ha de fer una reconversió d’empreses que estan endeutades i de bancs". Aquesta crisi va de què si els positius per covid-19 es converteixen en casos greus, el sistema sanitari es col·lapsa, les mesures cada vegada tornen a ser més restrictives i el PIB torna a caure. En definitiva, i com diu el també degà de la Barcelona School of Management, "el que pugui passar amb l’economia depèn totalment del que passi amb el virus".
De fet, recorda Amat, durant la crisi del 2008, "els economistes vam rebre per tot arreu pels errors de previsió", però ara, admet, "tenim limitacions de les previsions perquè depenen de les previsions sanitàries". En aquella crisi, la diferència la va marcar l'actuació dels governs. Si bé és cert que durant el crack del 1929 "els estats no sabien que havien d'intervenir i van deixar que ho arreglés tot el mercat" -i és per això que va caure tant l'economia-, també ho és que en la crisi de fa 12 anys, "als països que van actuar de seguida, els va costar molts menys diners" en forma de subsidis d’atur o de recaptació d’impostos, entre d'altres. En canvi, a Espanya, per exemple, "les mesures van trigar molt a prendre's" i a l'Estat no es va recuperar el PIB fins el 2016, després que el Banc Central Europeu "decidís fer un rescat important".
Amat: "El problema no és el deute, és salvar empreses"
I això s'hauria de tenir molt en compte en aquests moments. "El consum privat està caient molt i el que està aguantant el cop és el consum públic", motiu pel qual, insisteix Amat, "és molt important que el sector públic pari el cop". I és que, el fet de tenir una activitat econòmica que cau es tradueix en "morositat i tancament d'empreses". La solució? "Que les iniciatives per ajudar les empreses continuïn i, inclús, augmentin".
Governs que donen, governs que esperen
D'exemples n'hi ha i, mentre que l'economia espanyola no es recupera, hi ha altres països que serveixen de mirall a l'hora d'aplicar mesures més contundents que facin via pel camí de la recuperació. El més important per salvar empreses és "reduir paperassa, els terminis i que els diners arribin abans", així com que hi hagi "moltes més subvencions a fons perdut". A Suïssa està donant préstecs a cinc anys i sense interessos, a Alemanya subvencionen per la pèrdua de resultats i els Estats Units tornen a recuperar el nivell de l'economia d'abans de la pandèmia.
Oriol Amat durant la conferència organitzada per Pimec 'Economia en temps de pandèmia'
"Espanya, però, està bastant per sota" perquè, segons apunta Amat, "hi ha una distància molt gran entre el lideratge polític dels governants i la població i això dificulta molt la recuperació". Però, mentre les administracions no s'espavilen, encara hi ha coses que es poden fer. Entre d'altres, la solidaritat en tots els sentits i direccions, l'ànima indiscutible d'aquesta crisi.
A més, "les persones també tenim reptes importants". Recorda Amat que, com deia Mossèn Ballarín, "la vida no és com te la donen, sinó com te la prens". Això vol dir que "estem davant d'una ampolla mig plena i mig buida" al mateix temps, en què "les persones hi podem fer molt". Es tracta de centrar-nos en la cara optimista de la moneda. I és que en aquesta crisi també hi ha guanyadors i "una gran oportunitat per a aquelles empreses que puguin posar-se en activitats" vinculades al sector TIC, al comerç electrònic, a la logística, a la producció del quilòmetre 0, a la salut, a la ciència, a la sostenibilitat o a la Responsabilitat Social Corporativa, entre d'altres. "Enmig d'una revolució industrial, moltes empreses han de canviar", sosté l'economista.
Amat: "Hi ha una distància molt gran entre el lideratge polític dels governants i la població i això dificulta molt la recuperació"
Justament amb tots aquests arguments, Amat apunta que, mentre esperem que els governs facin via, empreses i persones també juguen un paper important. Les primeres, en "el manteniment de llocs de treball, en donar confiança i protegir els seus actius estratègics, en concentrar-se en créixer i en no retallar despeses". Les segones, en "controlar les emocions, evitar la sobre-reacció i ser solidaris en totes les direccions".
Lliçons apreses
El que està clar és que, vuit mesos després de l'esclat de la pandèmia, ja no som nous en això, per molt que moltes de les situacions que ens vénen imposades es vagin imposant sobre la marxa per l'encara desconeixement que provoca el virus en administracions i societat, però, de moment, i com aplaudeix Amat, ja ens ha deixat moltes lliçons que no podem ignorar.
- La ciència és el millor pla de contingència.
- Sense persones no hi ha respostes.
- Optimisme conscient per tenir un impacte útil.
- Flexibilitat industrial front a inèrcies sistèmiques.
- Sense autoconeixement, se'ns farà tot molt més difícil.
- Més col·laboració público-privada.
- L’economia de l’aïllament estimula el comerç electrònic.
- Sense la nova mirada imposada per la covid, les nostres empreses estan tocades de mort.
- L’economia és cíclica: les crisis comencen i acaben.
- Adaptació activa com a resposta a una demanda transformada.
Sigui com sigui, avisa Amat, si finalment sortim ràpid d'aquesta crisi "serà per la ciència", motiu pel qual és indispensable "invertir en ciència i en salut més del que vam fer abans de la covid". I no només això. Tal i com fa ell mateix, és molt important "veure i jutjar les coses pel seu cantó més favorable, però sense amagar la part més negativa", cosa que vol dir "reconèixer que moltes coses han de millorar, però ens concentrem en allò en què podem influir". Perquè, tot i que els governs tenen la paella pel mànec, les persones i les empreses també juguen un paper molt important en la sortida d'aquesta crisi i, sobretot, en com ens en sortim.