
El catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la UPF i exdiputat de Junts pel Sí Oriol Amat ha decidit renunciar a ser el nou rector de la UVic-UCC al·legant motius "estrictament familiars i personals sobrevinguts". Precisament aquest dijous el Patronat de la Fundació Universitària Balmes (FUB) havia de ratificar el nomenament d'Amat després que el claustre de la universitat aprovés amb un 78% de vots favorables donar suport a la candidatura de l'economista. La d'Amat era una de les cinc candidatures finalistes per optar al càrrec de rector i substituir a Jordi Montaña, que portava vuit anys al càrrec. El Patronat ha designat el vicerector Joan Masnou com a rector en funcions fins que s'esculli el nou membre el mes de novembre.
El candidat a rector de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), Oriol Amat, ha renunciat al càrrec per motius familiars personals sobrevinguts. El mateix Amat ho ha explicat durant la reunió del Patronat que l'havia de nomenar per substituir Jordi Montaña, que aquest mes de juliol culmina els seus vuit anys com a rector. D'acord amb el que marquen les Normes d'Organització i Funcionament, la presidenta del Patronat ha optat per nomenar el vicerector amb més antiguitat, el de Relacions Internacionals i Formació Continua, Joan Masnou, com a rector en funcions fins que el novembre es nomeni el rector de la UVic-UCC.
Amat ha explicat que la decisió l'ha pres per "motius estrictament familiars i personals sobrevinguts" amb posterioritat a la presentació de la seva candidatura. L'economista ha dit que la decisió ha estat "dolorosa" i ha anunciat que vol seguir col·laborant amb la UVic-UCC.
La presidenta de la FUB, Anna Erra, ha explicat que el Patronat obrirà una nova convocatòria que anirà de l'1 de setembre fins al 15 d'octubre i que comptarà amb la mateixa comissió de selecció a la qual s'incorporarà Amat.
Un pressupost amb algunes incògnites
Aquest dijous també s'ha aprovat el projecte de pressupost per al curs vinent que conté algunes incògnites, com ara el nou conveni programa amb la Generalitat que ha finalitzat aquest curs i encara no s'ha pogut començar a negociar pel context polític dels darrers mesos. És per això, que el Patronat ha aprovat un document que no compta amb una partida definitiva provinent de la Generalitat, sinó que es tracta d'una aproximació que permet situar els ingressos i les despeses en els 41 milions d'euros. Tot i aquesta indefinició, els comptes per al curs vinent preveuen uns ingressos per formació de 27,3 milions d'euros i 2,4 milions d'euros en convocatòries competitives de recerca i transferència de coneixement.
Sergi Grau, degà de la Facultat de Ciències i Tecnologia
En la mateixa sessió també s'ha nomenat Sergi Grau, degà de la Facultat de Ciències i Tecnologia, que des del mes de setembre ocupava la plaça de forma provisional. La Universitat va convocar, el mes passat, la plaça seguint els criteris de selecció de degans i la comissió de selecció ha escollit al mateix Grau per continuar liderant la Facultat de Ciències i Tecnologia.
Tres noves càtedres de la UVic-UCC
A banda, també s'han aprovat tres càtedres noves vinculades al Centre d'Estudis Sanitaris i Socials (CESS). Es tracta de la Càtedra de Salut Mental, la de Salut i Població i la de Simulació i Seguretat dels Pacients. La Càtedra de Salut Mental és la primera d'aquest àmbit a Catalunya i pretén aportar coneixement, basat en l'evidència científica, per promocionar, prevenir i assistir la salut mental. Aquesta Càtedra té dependència jeràrquica de la Fundació Althaia i està dirigida pel doctor Pere Bonet.
La UVic-UCC tindrà la seva primera spin-off
El Patronat també ha aprovat participar amb un 5% en la primera spin-off de la UVic-UCC. Es tracta del projecte Neurekalab que pretén desenvolupar i comercialitzar eines digitals per millorar l’aprenentatge i evitar el fracàs escolar. Els administradors del projecte seran el degà de la FCT, Sergi Grau i el professor titular de la UB, Josep Maria Serra-Grabulosa que, amb un 45% de les accions cada un, creen una plataforma per millorar el rendiment d’aquell 15 o 20% d’alumnes que mostren dificultats d’aprenentatge. Segons els fundadors, l’atenció, la lectoescriptura, la memòria de treball, el processament numèric i el càlcul “són processos cognitius clau en els aprenentatges i el baix rendiment en aquests processos es relaciona amb el fracàs escolar”.