Òscar Camps (Barcelona, 1963) és fundador i director de Proactiva Open Arms. Va rebre el Premi Català de l'Any durant el 2015 en reconeixement a la seva feina: salvar vides. De refugiats. Entre terra i mar. VIA Empresa entrevista Camps coincidint amb l'últim Fòrum Cornellà Creació de l'any per parlar del passat, present i futur d'una ONG que va començar a navegar amb 15.000 euros. Ara, però, aixeca "diners en un no-res" i reivindica el seu gran poder de comunicació. Sense pèls a la llengua. Critica que "els polítics que tenim són una merda", "la informació està molt esbIaixada per interessos nacionals" i "quan no hi ha càmeres, ens putegen". Una lluita constant per la (des)esperança: "No ens aturarà res".
Com és un dia de feina a Proactiva Open Arms?
Tots són molt intensos. Tant a terra com al mar. Ens vam organitzar com a ONG perquè no teníem cap altra possibilitat i era obligatori. Més que una organització, som un grup de ciutadans que treballem força pel que passa al Mediterrani. Saps on comences el dia però no on i com l'acabes. Tot es viu amb molta improvisació i hem de ser àgils per estar allà on cal.
"La meva feina es mou per emocions i els diners no ho són tot. Com a empresari sempre hi ha moltes dificultats: és difícil, no és legal... "
Més cor que cap.
És indiscutible que la meva feina es mou per emocions. Hi ha una part de professió, però els diners no ho són tot. Sóc un empresari satisfet per gestionar i garantir la seguretat de les platges de gran part del litoral espanyol, però també estic tip d'atendre picades de medusa. Em vaig assabentar que s'estava morint gent en un altre lloc i tenia la capacitat, el know how i el material per ajudar. Com a empresari sempre hi ha moltes dificultats: és difícil, no és legal...
Tornem als orígens. Quin és el punt d'inflexió?
L'agost de 2015 estava amb la meva filla mirant Facebook i vam veure uns nens flotant a l'aigua. Jo feia temps que seguia allò que estava passant al Mediterrani a través de Metges sense Fronteres. Em vaig agafar vacances i vaig anar a Rodes i un dia corrent per la platja vaig trobar una sabateta que no era d'un turista. Allà ho vaig decidir.
De la idea a la pràctica.
El primer donant de l'organització vaig ser jo: vaig posar tot el material i diners per fer una acció puntual. Vam començar amb 15.000 euros que és el que costava un vaixell que perseguia a València. Vaig proposar al meu equip anar a Grècia perquè estava morint gent i vaig escriure cartes a l'ambaixador grec d'Espanya, l'ambaixador espanyol de Grècia, l'agència de cooperació internacional, el ministeri d'Assumptes Exteriors, la Diputació de Barcelona, l'alcaldessa Ada Colau, metges sense fronteres... Ningú em va contestar. Vaig viatjar amb el Gerard Canals a Grècia, però no sabíem a quina illa cauríem i finalment, va ser Lesbos.
La lluita comença a Lesbos.
Des de l'aeroport veiem arribar les pateres i tot estava ple d'armilles. Com pot ser que un aeroport internacional tingui tan poca seguretat? Es parlava molt de terrorisme islàmic, Síria estava enmig d'una guerra i tot estava descontrolat. Vam anar al nord de l'illa que estava a 70 quilòmetres on arribaven milers de persones al dia. Anàvem com excursionistes sense recursos i no hi havia cap turista a Lesbos, només periodistes però no estava mediatitzat. El primer dia vam ajudar nedant i amb pantalons curts, vam mullar el mòbil, la cartera... Ens vam posar l'uniforme, un xiulet, les aletes i un walkie talkie com si estiguéssim a la platja. Tot era molt precari però vam posar nom als accidents geogràfics, centres de comunicació, antenes amb filferros... Vam organitzar un dispositiu de 17 quilòmetres i vam rescatar 32.000 persones.
Diners i finançament són el gran problema de l'ONG?
Al contrari, facilíssim. La primera setmana a Lesbos ens va entrevistar la BBC. Un home em va recomanar fer una ONG amb una assegurança de seguretat civil perquè no ens poguessin fer fora. Vam fer web, crowdfunding... Un amic ens va muntar una web amb PayPal i en 24 hores van entrar diners des de tot Silicon Valley. En molt poc teníem uns 50.000 euros. Ens va donar suport l'empresària Amy Rao que és íntima amiga de Hilary Clinton i la vidúa de l'actor Robin Williams. Vaig enviar un vídeo al Tomàs Molina que és de Badalona i va sortir al TN Migdia, vaig fer unes declaracions al New York Times criticant Frontex i la UE després d'un naufragi i vam anar a parar a El Intermedio que va ser la presentació a Espanya. Van entrar 130.000 euros en donacions.
"Ens vam ocupar no només de salvar vides sinó de mediatitzar el conflicte"
Un any després també vau aixecar 700.000 euros amb l'Astral a Salvados.
Aixequem diners en un no-res. El més important és per què fas les coses. Vam crear una organització perquè crèiem que ho havíem de fer i no podíem deixar morir ningú. Vam passar absolutament de tota la part legal. Tenim prejudicis quan ens asseiem a avaluar i analitzar, però a l'hora de la veritat has d'actuar. I després ho has de comunicar i ensenyar. Les imatges parlen soles. Ens vam ocupar no només de salvar vides sinó de mediatitzar el conflicte. Les primeres donacions durant els dos primers anys venen de les xarxes socials.
Heu vingut per quedar-vos?
Som un nou ordre petit d'ajuda humanitària i mobilització ciutadana per donar resposta a una situació concreta. Sense necessitat d'estructurar-se, ni créixer ni crear una gran organització com la Creu Roja, Metges sense Fronteres, ACNUR... Ara, sóc empresari i estic patint perquè no estic damunt de les meves empreses i el seu resultat no és tan favorable com espero. Tant de bo pleguem demà i tornem a la feina.
"Sóc empresari i estic patint perquè no estic damunt de les meves empreses i el seu resultat no és tan favorable com espero"
De les ONGs no es viu, però s'ha de fer sobreviure les ONGs.
Quan em van donar el Premi Català de l'Any vaig dir que tant de bo no me l'haguessin donat mai perquè voldria dir que la meva feina ja la fa l'Administració. Ara, és més fàcil que una iniciativa civil es bellugui que no que l'Estat mogui tots els seus mecanismes per donar resposta. Per què no estaven Metges Sense Frontereres o ACNUR? Són grans organitzacions amb pressupostos compromesos que a finals d'any ja s'han dut a terme. I a no ser que sigui una gran catàstrofe natural amb donacions extraordinàries... Nosaltres, amb 15.000 euros ja salvàvem vides. I comunicant molt bé.
Sense comunicació tampoc hi ha mobilització.
Clar. La meva discussió amb ACNUR va ser quan em van dir que no teníem problemes econòmics perquè teníem la sort d'estar en un conflicte mediàtic. Error. El 2014 no ho coneixia ningú. De la mateixa manera que es dóna molt poca informació del que passa al sud d'Espanya.
"Com pot ser que la informació sobre bots en perill, rescats, desembarcament, naufragis, morts i desapareguts pugui ser tan clarament falsejada i manipulada?", escrivies.
Tot el que s'està fent és tendenciós. Puc parlar de xifres reals globals que s'allunyen d'allò que ens volen vendre. Ens diuen que és una invasió, una crisi humanitària... Des dels 60 fins ara, el percentatge migratori respecte la població mundial és d'entre un 3% i un 4%. Excepte als 90 per la guerra dels Balcans i després, per la guerra de Síria. Però, també puc dir que hi havia 96 milions de migrants al món durant els anys 60 i 284 milions de migrants durant el 2018.
Tot és relatiu...
Clar, què hi ha darrere? Als 60 hi havia 3.000 milions de persones al món i ara som més de 7.000 milions. Només entre un 7% i un 8% són refugiats. El 84% dels refugiats estan en països del tercer món i la resta cabrien tots en una ciutat com Istanbul. 50.000 han arribat pel sud d'Espanya i 99.000 pel sud d'Europa. Pablo Casado diu que és una invasió, però no es queden a Espanya.
"No vull subvencions d'un govern perquè ens lligarà i prefereixo independència"
Discrepeu sovint amb les xifres de la Comissió Europea que defensa que s'han salvat 620.000 vides des del 2015 gràcies a operacions d’Itàlia i Grècia. Quin percentatge de rescats es fan des de l’administració pública i quin des de les ONGs?
Espanya té l'avantatge de tenir un cos de salvament civil que és salvament marítim que se'l rifen entre Guàrdia Civil i l'Armada. Hi ha molts interessos. Espanya no té una funció fora de l'OTAN i a l'Armada li aniria molt bé portar Salvament Marítim però llavors seria una guàrdia costanera militar. Tothom enveja Espanya per tenir un cos civil però aquest està mut perquè treballa per l'Estat i té un contracte de confidencialitat. Si salves vides amb un cos militar serà pervers. Nosaltres vam anar al sud d'Espanya per donar veu a la realitat i denunciar tot allò que estava passant. I ens van bloquejar. La Guàrdia Civil es va pervertir fa moltes dècades i ara és repressiva com totes les policies. A sota del tricorni hi ha molt poca cosa. Algú ha de posar ordre i fer polítiques valentes.
Posa'm un exemple.
Hi ha tota la policia i han de venir quatre ONGs a salvar vides? Quatre friquis amb diners de les xarxes socials us deixen en evidència? Alguna cosa no funciona... Jo no sóc polític, sóc empresari. S'han d'optimitzar recursos. El meu vaixell costa 7.500 euros al dia i salva moltes vides. El de Salvament Marítim triplica el meu preu. El cap del sindicat de Salvament Marítim és la CGT que són uns extorsionadors. És tot molt complex. Què farem?
Què farem?
Salvament Marítim era privat, sortia a concurs i anava amb licitació. Des que es fa ver públic ha costat 1.000 milions més. La Guàrdia Civil és el comandament únic del terme migratori d'Espanya i Salvament està sota les seves ordres. No sabem què passa i les dades no són les que són. La informació està molt esbiaixada perquè hi ha interessos nacionals. Pedro Sánchez està acorralat per l'independentisme i el problema migratori és una interpretació dels mitjans. Ningú diu la veritat sinó allò que li interessa... Tot això no ho sabia però si ets empresari ho vas veient.
I què més has vist?
Al meu telèfon, abans hi tenia hotels i Ajuntaments. Ara tinc ministres, escric un whatsapp al Vaticà, al Guardiola... És molt transversal. Si fes una vacuna per una malaltia tropical d'una illa llavors seria difícil finançar-la. Ho fem tot amb xarxes socials i transparència. Els comptes de l'ONG estan a la pàgina web: el 90% de les donacions són privades i això ens dóna independència. No vull subvencions d'un govern perquè ens lligarà. La Creu Roja és muda, no protesta però tenen els sous coberts. Si no hi ha diners no sortim.
De quants diners estem parlant?
Treure el vaixell del Port em costa 4.000 euros de gasoil al dia. Ai si jo li digués a tota la gent que la meitat de donacions que fan es gasten comprant gasoil, pagant les petrolieres que ocasionen la meitat de conflictes arreu del món... La gent s'enfadaria. El vaixell no va amb premis sinó amb gasoil i ningú el vol pagar. Amb un vaixell i diners de les xarxes socials hem rescatat 59.500 persones en tres anys. Deixem en evidència les Administracions públiques.
Quin paper té l'Administració?
Què podrien fer 28 governs? No volen fer res. Però, nosaltres anem fent i només necessitem entre 3,5 i 4 milions d'euros per any. No tenim socis i no sabem si continuarem demà o no. Quina necessitat hi ha de crear una estructura o un edifici? Cap. Podríem gastar, però hem preferit enviar un equip a Senegal, Gana i explicar tot allò que passa durant el viatge. Tant de bo hi hagués 100 organitzacions petites com la nostra... Els diners van a parar a les grans perquè estan controlades.
"Amb un vaixell i diners a les xarxes socials hem rescatat 59.500 persones"
Defenses que “per salvar vides s’hi ha d’estar”.
Fa 80 anys, els alemanys tenien camps de concentració al costat de les ciutats però durant dècades ens han fet creure que cap alemany sabia res. Tot això que està passant amb les persones que fugen dels conflictes i venen per por, pobresa o necessitat és exactament el mateix. D'aquí 40 o 50 anys quan es parli de tot això es recordarà com la societat europea va ser insolidària i no vam estar a l'altura. D'aquí 20 anys, la població africana es doblarà. La globalització no és un McDonald's a tot arreu sinó tenir el dret a migrar. No et poden impedir que marxis. La situació d'ara és insostenible...
Podem ajudar?
Hi haurà 150 milions de persones que es desplaçaran en els pròxims anys per motius ambientals, conflictes, necessitat. Per terra s'estan militaritzant les fronteres, però per on es mourà la gent? Sempre ens hem desplaçat per buscar un lloc millor per viure i no ens ha aturat ni el mar, ni la muntanya ni la glaciació. No ens aturarà res. Moriran molts però d'altres arribaran. No podran parar-ho. S'ha de tractar amb polítiques a mitjà i llarg termini. Amb polítics valents i polítiques valentes. Preparem aquesta gent, però no expropiem el seu país, espoliar els seus recursos, interferir en el seu desenvolupament per interessos nacionals... Els polítics que tenim són una merda. Tot això ens ho traguem, però el poder el té poble i la ciutat.
"L'Europa dels països està morta, tot evoluciona cap a les ciutats"
"És el moment de les ciutats globals!", assegurava Saskia Sassen a VIA Empresa.
L'Europa dels països està morta i l'Europa de les regions també. Tot anirà evolucionant cap a les ciutats i la relació serà més directa entre alcaldia i ciutadania. Volem que el nostre vaixell tingui el suport de les ciutats i volem una aliança de ciutats mediterrànies que estiguin en contra de les polítiques generals i a favor dels drets humans.
Imagina't Proactiva Open Arms en uns anys.
Quants fluxos migratoris hi ha per mar arreu del món? Si no hi ha focus mediàtic, la gent no ho sap i no hi ha pressió política. S'han de denunciar les coses perquè canviïn. Per què Sánchez va acceptar l'Aquarius? Fa tres anys que sensibilitzem Espanya. Sánchez va agafar l'Aquarius perquè va creure que arrancaria la simpatia del sector d'esquerres però després ens han bloquejat. Quan no hi ha càmeres, el nostre vaixell està putejat dos mesos al sud d'Espanya esperant un conveni que no arriba mai. Itàlia va utilitzar el procés judicial per frenar un mes i mig el nostre vaixell i ens va acusar de traficants i grup delictiu. Tot era mentida, però ja ens havien parat... El PSOE ens ha fet l'abraçada de l'ós: no poden dir que la Guàrdia Civil no em vol ni que Fernando Grande-Marlaska mana. No poden dir que si Sánchez vol guanyar les eleccions ha de poder controlar el poder independentista i el poder migratori perquè sinó la dreta ho utilitzarà per arrancar-li vots. Em putejaran a mort, però ho diré.