26
de Setembre
de
2016
Act.
26
de Setembre
de
2016
Semblant nivell de vida, dues regions amb història pròpia, intenses relacions comercials... País Basc i Catalunya tenen moltes coses en comú. Per exemple, són dos dels territoris més rics d'Espanya, el primer amb una renda per càpita de 30.459 euros, el segon, amb 27.663 euros. Això en l'econòmic, en el terreny polític ara fa un any que els catalans també votaven el seu nou Govern i ha estat aquest diumenge quan els bascos han tornat a les urnes. Amb la victòria del nacionalista Íñigo Urkullu (PNB), han triat un nou executiu que decidirà sobre educació, sanitat, però sobretot, sobre la distribució dels seus recursos, sobre els diners dels bascos, en definitiva. I aquí rau la diferència.
El País Basc gaudeix d'un sistema de finançament propi pactat l'any 1979 que els atorga una gran independència econòmica de l'Estat. Fora del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), que tants maldecaps ha de donar al vicepresident Oriol Junqueras, l'economia basca funciona d'una altra manera. Ens ho explica, amb l'autoritat de qui ha parit el projecte, l'economista Juan Mari Ollora (Vitòria, 1947), expolític basc i redactor del concert basc, el nom amb el qual és conegut el sistema de finançament propi d'Euskadi. "El concert és un model de finançament d'un espai autonòmic en el qual la Hisenda la descentralitzes. Respon políticament a una reflexió que els nacionalistes fan i que diu que 'els diners dels meus ciutadans són meus, del meu espai, del meu territori", explica Ollora.
Hisenda pròpia, anhel de l'estelada
El concert basc s'estructura, tal com explica qui també ha militat en el PNB amb diverses responsabilitats polítiques, en tres punts: "Primer, són les institucions basques les que recapten la majoria dels tributs, per no dir el 90%. Tu ets el receptor dels diners que en impostos paga la ciutadania i és important perquè, en termes de relacions econòmiques i polítiques, tu ets el que té la caixa", sentencia Ollora.
En segon lloc, el govern autonòmic basc té cert grau d'autonomia sobre l'aparell impositiu normatiu, "encara que amb limitacions que ens marquen bàsicament des d'Europa". I per últim, el pagament que fa Euskadi a l'Estat espanyol, el cupo. "Paguem un contingent en funció del qual l'Estat fa i on el nostre poder autonòmic no arriba. Paguem per l'Exèrcit, perquè no tenim un Estat independent; per la Casa Reial, que és de tots o pel Ministeri d'Afers exteriors, perquè no som un estat independent i cal pagar la quota", argumenta qui ara és conseller de Kutxabank.
L'existència d'una Hisenda pròpia és un dels punts confluents amb la proposta catalana d'independència que a hores d'ara es prepara des de la Generalitat de Catalunya. El sistema tributari basc recapta els impostos IRPF, de Societats i també l'IVA, incorporat a posteriori de la negociació del concert econòmic. "Aquest sistema ha tingut una solidesa tremenda, tot i que ha passat per un canvi profund del sistema impositiu, ja que ha entrat l'IVA, que és un impost nou, i després s'ha adaptat a la normalitat europea", explica Ollora.
Amb tot, en la seva opinió, les formacions independentistes ja no es conformarien amb una Hisenda o un concert a l'ús. "Sense ser analista i a uns quants quilòmetres de distància, crec que Catalunya està en un altre estadi", apunta. Una mirada enrere mostra que, el 2012, l'economista Elisenda Paluzie signava -juntament amb altres autors- un estudi a la revista Idees de la Generalitat de Catalunya sobre l'impacte en les arques catalanes de l'aplicació del model basc entre 2005 i 2009, tal com publicava El País. D'acord amb l'estudi de Paluzie, l'aplicació del model basc a Catalunya hauria reduït el dèficit del 8% fins al 2%, aproximadament.
L'Espanya de les autonomies
Tot i la llibertat impositiva, també és un sistema que comporta riscos, alerta l'economista alabès. "És un model a risc no compartit. Si van malament les coses i tu no recaptes, tu et menges el dèficit, no li demanes res a Papà Estat", alerta. Aquesta autosuficiència és el que els situa fora del FLA i el que, a la pregunta de VIA Empresa, considera que seria difícil d'aplicar en altres autonomies. "Crec que cal ser extremadament acurat però la pregunta que em faig és, Andalusia aniria a un model de risc absolut? En aquests anys la nostra recaptació ha baixat, els ajuntaments han hagut de retallar i les ajudes han vingut del Govern basc quant a fons d'equilibri, no de l'Estat. És un model de risc unilateral en el qual qui adquireix la responsabilitat de recaptació, es juga no recaptar si li van malament les coses", contesta rotund.
En aquest mapa de les autonomies, el debat del finançament està sempre sobre la taula, més encara en un context d'absència de govern a l'Estat i amenaça evident d'una tercera ronda d'eleccions generals. Les veus són unànimes, des de l'executiu català passant pels partits de l'oposició i també pels experts. Aquest passat juny, el Consell General d'Economistes exigia una reforma "urgent" del sistema de finançament autonòmic, ja que considera que l'actual és "poc transparent" i "difícil d'entendre", fet que, a parer de la institució, provoca "tensions institucionals" que no faciliten el debat i "dificulten" la corresponsabilitat fiscal.
Aquí, l'opinió de Juan Mari Ollora és una més i de calat. "Evidentment, el que ha demostrat aquest model de finançament és que Catalunya ha estat clarament perjudicada. El model ha tingut bastants errors: l'Estat ha intentat introduir la responsabilitat fiscal en la resta de comunitats, és a dir, la capacitat que tu tinguis per posar els teus impostos, i aquí ningú l'ha exercit. Nosaltres tenim un model en el qual ens la juguem al 100%, i els espanyols han intentat introduir aquest model però ningú ha volgut perquè tampoc és agradable ser recaptador", explica qui va estudiar a la Universitat de Barcelona en els seus temps de joventut.
Després de tot, socis comercials
Amb tot, si el finançament els allunya, les relacions comercials els agermanen. No en va, les empreses catalanes són unes de les més importants sòcies comercials del teixit empresarial basc. Les principals importacions basques són, dins del territori nacional, cap a Catalunya, més de 3.846 milions d'euros segons l'informe C-intereg (2009) amb xifres del 2007. Les exportacions a Catalunya són les segones després de les navarreses però superen els 1.724 milions d'euros. Com dèiem, tan lluny i tan a prop alhora.
El País Basc gaudeix d'un sistema de finançament propi pactat l'any 1979 que els atorga una gran independència econòmica de l'Estat. Fora del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), que tants maldecaps ha de donar al vicepresident Oriol Junqueras, l'economia basca funciona d'una altra manera. Ens ho explica, amb l'autoritat de qui ha parit el projecte, l'economista Juan Mari Ollora (Vitòria, 1947), expolític basc i redactor del concert basc, el nom amb el qual és conegut el sistema de finançament propi d'Euskadi. "El concert és un model de finançament d'un espai autonòmic en el qual la Hisenda la descentralitzes. Respon políticament a una reflexió que els nacionalistes fan i que diu que 'els diners dels meus ciutadans són meus, del meu espai, del meu territori", explica Ollora.
Hisenda pròpia, anhel de l'estelada
El concert basc s'estructura, tal com explica qui també ha militat en el PNB amb diverses responsabilitats polítiques, en tres punts: "Primer, són les institucions basques les que recapten la majoria dels tributs, per no dir el 90%. Tu ets el receptor dels diners que en impostos paga la ciutadania i és important perquè, en termes de relacions econòmiques i polítiques, tu ets el que té la caixa", sentencia Ollora.
En segon lloc, el govern autonòmic basc té cert grau d'autonomia sobre l'aparell impositiu normatiu, "encara que amb limitacions que ens marquen bàsicament des d'Europa". I per últim, el pagament que fa Euskadi a l'Estat espanyol, el cupo. "Paguem un contingent en funció del qual l'Estat fa i on el nostre poder autonòmic no arriba. Paguem per l'Exèrcit, perquè no tenim un Estat independent; per la Casa Reial, que és de tots o pel Ministeri d'Afers exteriors, perquè no som un estat independent i cal pagar la quota", argumenta qui ara és conseller de Kutxabank.
 |
| Ollora, en una entrevista recent. Gara Bideoak |
L'existència d'una Hisenda pròpia és un dels punts confluents amb la proposta catalana d'independència que a hores d'ara es prepara des de la Generalitat de Catalunya. El sistema tributari basc recapta els impostos IRPF, de Societats i també l'IVA, incorporat a posteriori de la negociació del concert econòmic. "Aquest sistema ha tingut una solidesa tremenda, tot i que ha passat per un canvi profund del sistema impositiu, ja que ha entrat l'IVA, que és un impost nou, i després s'ha adaptat a la normalitat europea", explica Ollora.
Amb tot, en la seva opinió, les formacions independentistes ja no es conformarien amb una Hisenda o un concert a l'ús. "Sense ser analista i a uns quants quilòmetres de distància, crec que Catalunya està en un altre estadi", apunta. Una mirada enrere mostra que, el 2012, l'economista Elisenda Paluzie signava -juntament amb altres autors- un estudi a la revista Idees de la Generalitat de Catalunya sobre l'impacte en les arques catalanes de l'aplicació del model basc entre 2005 i 2009, tal com publicava El País. D'acord amb l'estudi de Paluzie, l'aplicació del model basc a Catalunya hauria reduït el dèficit del 8% fins al 2%, aproximadament.
L'Espanya de les autonomies
Tot i la llibertat impositiva, també és un sistema que comporta riscos, alerta l'economista alabès. "És un model a risc no compartit. Si van malament les coses i tu no recaptes, tu et menges el dèficit, no li demanes res a Papà Estat", alerta. Aquesta autosuficiència és el que els situa fora del FLA i el que, a la pregunta de VIA Empresa, considera que seria difícil d'aplicar en altres autonomies. "Crec que cal ser extremadament acurat però la pregunta que em faig és, Andalusia aniria a un model de risc absolut? En aquests anys la nostra recaptació ha baixat, els ajuntaments han hagut de retallar i les ajudes han vingut del Govern basc quant a fons d'equilibri, no de l'Estat. És un model de risc unilateral en el qual qui adquireix la responsabilitat de recaptació, es juga no recaptar si li van malament les coses", contesta rotund.
En aquest mapa de les autonomies, el debat del finançament està sempre sobre la taula, més encara en un context d'absència de govern a l'Estat i amenaça evident d'una tercera ronda d'eleccions generals. Les veus són unànimes, des de l'executiu català passant pels partits de l'oposició i també pels experts. Aquest passat juny, el Consell General d'Economistes exigia una reforma "urgent" del sistema de finançament autonòmic, ja que considera que l'actual és "poc transparent" i "difícil d'entendre", fet que, a parer de la institució, provoca "tensions institucionals" que no faciliten el debat i "dificulten" la corresponsabilitat fiscal.
Aquí, l'opinió de Juan Mari Ollora és una més i de calat. "Evidentment, el que ha demostrat aquest model de finançament és que Catalunya ha estat clarament perjudicada. El model ha tingut bastants errors: l'Estat ha intentat introduir la responsabilitat fiscal en la resta de comunitats, és a dir, la capacitat que tu tinguis per posar els teus impostos, i aquí ningú l'ha exercit. Nosaltres tenim un model en el qual ens la juguem al 100%, i els espanyols han intentat introduir aquest model però ningú ha volgut perquè tampoc és agradable ser recaptador", explica qui va estudiar a la Universitat de Barcelona en els seus temps de joventut.
Després de tot, socis comercials
Amb tot, si el finançament els allunya, les relacions comercials els agermanen. No en va, les empreses catalanes són unes de les més importants sòcies comercials del teixit empresarial basc. Les principals importacions basques són, dins del territori nacional, cap a Catalunya, més de 3.846 milions d'euros segons l'informe C-intereg (2009) amb xifres del 2007. Les exportacions a Catalunya són les segones després de les navarreses però superen els 1.724 milions d'euros. Com dèiem, tan lluny i tan a prop alhora.